En el nom de Maersk

Superada la fase d’estudi previ, Maersk ha iniciat l’estudi de viabilitat amb el suport del Govern espanyol i les administracions autonòmiques de Galícia i Andalusia per instal·lar una fàbrica de producció de metanol. La companyia considera que aquest projecte pot injectar dos milions de tones de carburant verd a l’any que cobriria una tercera part de les necessitats previstes per a la seva flota per al 2030. El 2040, l’empresa espera que tots els seus barcos estiguin «descarbonitzats». La inversió, valorada en 10.000 milions d’euros, preveu donar ocupació directa i indirecta a 85.000 persones.

Des del març del 2021, una espanyola, Amparo Moraleda (Madrid, 1964) ocupa una de les vuit cadires del consell d’administració del gegant danès. El seu paper com a «facilitadora» –així ho defineixen a Maersk– per aconseguir que Espanya hagi sigut el país elegit ha sigut clau. Moraleda sortia a la foto de l’anunci de la inversió junt amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i el CEO de Maersk, Soren Skou. 

Moraleda forma part del primer contingent de dones espanyoles que van arribar a la cúpula de les grans empreses multinacionals. Durant la primera dècada d’aquest segle va ser l’abanderada d’una nova generació d’altes directives. En el seu cas, després d’iniciar la carrera a IBM el 1988, el 2000 va ser nomenada adjunta al president del gegant informàtic, Lou Gerstner, a Nova York. El juliol del 2001, amb 37 anys, ja era directora general per a Espanya i Portugal, responsabilitat a les quals sumaria el 2004 Grècia, Israel i Turquia. En aquests anys aconsegueix que IBM inverteixi a la península Ibèrica 19.000 milions d’euros en innovació i desenvolupament. Entre les seves fites, portar a Espanya el supercomputador Mare Nostrum a Barcelona per crear un centre d’investigació i dades. El Barcelona Supercomputing Center continua creixent de la mà del seu president, el prestigiós enginyer en computació, Mateo Valero. 

El gener del 2009 causa sorpresa i enrenou en les esferes empresarials la notícia que Moraleda abandona IBM per incorporar-se com a responsable d’operacions del negoci internacional d’Iberdrola, presidida ja llavors per Ignacio Sánchez Galán. Va ser a l’empresa elèctrica espanyola fins al febrer del 2012. Ja llavors, Moraleda havia començat la seva segona faceta com a consellera de grans empreses. En aquest cas, del grup hoteler Meliá, en què s’havia incorporat el maig del 2009.

Després de deixar Iberdrola, Moraleda inicia una carrera com a consellera empresarial, creant, com ella va definir, un «portafolis» de consells en plena transformació en la governança de les grans empreses cotitzades. A més del consell de Meliá, que ja va deixar, va estar en els consells de Corporació Financera Alba, Alstom i Solvay, entre d’altres. Avui, a més de Maersk, és membre del consell d’administració de tres empreses cotitzades més. El valor de mercat de les quatre suma actualment 186.000 milions d’euros. La més gran és el consorci aeronàutic europeu Airbus, on va substituir el maig del 2015 l’exministre Josep Piqué com a representant de l’Estat espanyol en l’accionariat. A través de la Sepi, Espanya té un 4,1% del fabricant d’avions civils i militars. El seu valor a la borsa és de 89.000 milions. Moraleda també és consellera del grup britànic de telecomunicacions Vodafone, amb una capitalització de 33.000 milions. A Espanya ocupa una cadira en el consell de Caixabank, l’entitat financera participada en un 30% per Fundació Caixa a través de Criteria, i en un 16,1% per l’Estat a través del FROB. La seva capitalització ascendeix a 27.000 milions.

Notícies relacionades

Lagarde celebra l’aportació dels migrants a l’ocupació a l’eurozona

Els pagaments amb el mòbil creixen un 15% entre els clients de CaixaBank

Moraleda va obrir la carrera de moltes dones cap a les cúpules empresarials, ja sigui a través dels seus comitès executius o consells. Sobretot, en el sector tecnològic. Al costat d’ella, va destacar a principis de segle a Microsoft Rosa García (Madrid, 1965). Va ser presidenta i CEO de Microsoft España del 2002 al 2008 i vicepresidenta per a l’Europa occidental fins al 2010 abans de passar a la filial espanyola del grup alemany Siemens, on va ocupar la presidència fins al 2018. Ha passat per diversos consells d’administració (Bankinter, Acerinox, Tubacex i BME). Avui és consellera de Mapfre, EDP Renovables i l’enginyeria basca Sener. 

Avui, la dona espanyola més a prop de la cimera en l’empresa fundada per Bill Gates és Pilar López (Lleó, 1970), que després del seu pas com a responsable de Microsoft Iberia del 2015 al 2021, avui és vicepresidenta de l’empresa de ‘software’ d’Europa Occidental, i té a càrrec seu 14 països. Prèviament a la seva carrera a Microsoft va treballar a JP Morgan i Telefónica. La influència de López en la presa de decisions de la multinacional va tenir el seu efecte. En visita a Espanya al maig, el número dos de Microsoft, Brad Smith, anunciava «enormes inversions» en centres de dades i ciberseguretat que s’hauran de concretar en els pròxims mesos. López, igual com Amparo Moraleda i Rosa García, ja ha iniciat la seva carrera pels consells d’administració. En el seu historial: ser consellera de l’empresa més valorada d’Espanya: Inditex, on ocupa una cadira des del 2018. Influència segura.