Doctrina judicial

¿Com afecta als treballadors readmesos que el Suprem hagi tombat el ‘prohibit acomiadar’?

  • L’alt tribunal considera que els cessaments per covid efectuats a l’inici de la pandèmia no han de ser qualificats per defecte de nuls

¿Com afecta als treballadors readmesos que el Suprem hagi tombat el ‘prohibit acomiadar’?

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Suprem ha dictat sentència i ha tombat la doctrina del ‘prohibit acomiadar’, que va aprovar el Govern central per limitar els cessaments durant el primer estat d’alarma. L’alt tribunal aclareix així la seva doctrina davant la proliferació d’interpretacions d’una norma elaborada arran del primer impacte de la covid i que ja va ser criticada judicialment per la seva falta de claredat. Els magistrats de la sala quarta han optat per la interpretació menys favorable per al treballador i més permissiva amb l’empresa, per a la qual, de facto, han emès un aval a l’acomiadament a canvi d’un pagament indemnitzatori. No obstant i més enllà del debat jurídic sobre qui tenia raó o no, ¿quins efectes tindrà aquesta sentència per als treballadors i empreses que es van veure involucrats en conflictes judicials pel ‘prohibit acomiadar’?

La norma aprovada el 28 de març del 2020 suprimia la incidència del coronavirus en el negoci de les empreses com a causa justificativa de l’acomiadament. És a dir, el propietari d’un bar, per exemple, no podia acomiadar un cambrer perquè el Govern central va tancar el seu negoci i va deixar de facturar. O una bugaderia no podia acomiadar un treballador perquè el seu principal client eren els hotels i estaven sense clients a causa de les restriccions internacionals de mobilitat. L’impacte de la covid no era un argument vàlid per justificar un cessament. «¿Què passa quan una empresa acomiada un treballador sense causa? Doncs segons l’Estatut dels Treballadors això és un acomiadament improcedent, no nul. La norma tampoc establia les conseqüències a què s’enfrontava una empresa per acomiadar. I si la norma no ho deia, no es podia establir la nul·litat, perquè només és possible en aquells casos explícitament recollits a l’Estatut dels Treballadors», analitza l’advocat laboralista Robert Gutiérrez.

És a dir, el Tribunal Suprem el que ve a dir és que els acomiadaments argumentats per covid en veritat haurien de ser acomiadaments improcedents, no nuls. ¿Quina diferència hi ha entre tots dos? Doncs que l’acomiadament nul obliga l’empresa a readmetre el treballador i, depèn del cas, li concedeix una indemnització per vulneració de drets. En canvi, el cessament improcedent és menys protector i deixa en mans de l’empresa readmetre o pagar una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treballat. La gran majoria de les vegades l’empresa opta per l’acomiadament. El que fa la sentència del Suprem és avalar els cessaments a canvi d’un cost més gran que el que hauria implicat un cessament objectiu (20 dies per any treballat).

¿Sentència en ferm o pendent de judici?

Una vegada determinat que els acomiadaments haurien d’haver sigut improcedents i no nuls, ¿què passa amb aquells treballadors a qui el jutge va donar la raó i va obligar les seves empreses a readmetre’ls? «Si la sentència és ferma, és a dir, si cap de les dues parts la va recórrer en el seu moment, el treballador es queda on és», apunta l’advocat laboralista i professor de la UOC Pere Vidal. Per tant, la gran majoria de treballadors que al seu dia van impugnar els seus cessaments no veuran perillar la seva feina i hi podran seguir.

Notícies relacionades

En canvi, si la sentència encara està en tràmit legal, és a dir, al seu dia es va recórrer en temps i forma però encara les parts estan pendents d’un nou judici, la decisió del Suprem és determinant. Perquè el tribunal que vegi ara la causa podrà recolzar-se en la tesi dels magistrats de la sala quarta per fallar a favor de la improcedència del cessament. «Pot ser que algun jutge en algun cas molt puntual se’n desmarqui, però en la immensa majoria el resultat serà improcedent», afegeix Vidal.

El sindicat UGT considera que la sentència del tribunal apuntala les seves tesis que és necessari reformar les actuals condicions indemnitzatòries de l’acomiadament, una cosa que no va abordar l’última reforma laboral. «Conscient que a Espanya acomiadar injustificadament és fàcil i barat, la UGT ha demandat a Espanya davant el comitè europeu de drets socials demanant que d’acord amb la legislació europea sigui prou indemnitzatori i dissuasori», ha declarat el secretari confederal de sindicat, Fernando Luján.