Inclusió financera

La banca es compromet a no treure caixers en municipis on només n’hi hagi un o aportar-hi una alternativa

  • Calviño i les patronals bancàries subscriuran aquest divendres el pla per a l’Espanya buidada que fa mesos que negocien

La banca es compromet a no treure caixers en municipis on només n’hi hagi un o aportar-hi una alternativa

CECA

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i els responsables de les tres patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) tenen previst reunir-se aquest divendres al migdia per subscriure el pla del sector per portar l’efectiu als municipis desatesos de l’Espanya buidada, que negocien des de fa mesos. En el document, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, les entitats es comprometen a fer els «seus millors esforços per mantenir els punts d’accés» (oficines o, més habitualment, caixers) en els municipis que només comptin amb un d’aquests durant els sis mesos (ampliable en sis més, sota determinades circumstàncies) en què es preveu que el pla es desplegui. 

La idea, s’apunta en el pla, és «donar temps» al nou full de ruta per a la inclusió financera per «desplegar els seus efectes». Les entitats que, malgrat el punt anterior, planegin tancar l’únic punt d’accés que hi hagi en un municipi assumiran dos compromisos. D’una banda, comunicar-ho als clients amb una antelació d’almenys quatre mesos, tret d’«impossibilitat sobrevinguda», que en aquest cas seran dos mesos. A més, substituiran el servei prestat per un altre dels previstos en el full de ruta perquè els seus clients puguin continuar tenint accés a l’efectiu. 

Caixers de marca blanca

Com va avançar aquest diari, les entitats s’han compromès a aportar en sis mesos una oficina, caixer, oficina mòbil o agent financer als 243 municipis desatesos de més de 500 habitants (on viu el 0,45% de la població, unes 211.000 persones). Així ho faran, «bé directament, bé a través de la seva participació en les licitacions o actuacions administratives equivalents fetes per les administracions públiques interessades» i sempre «sobre la base de la necessària col·laboració publicoprivada, que podria materialitzar-se, en el seu cas, a través de la posada a disposició d’un espai físic adequat, amb les condicions de seguretat necessàries, i de les connexions a infraestructures tecnològiques requerides, com l’accés a internet».

Si passat aquell termini algun municipi queda desatès, el sector es compromet a instal·lar-hi de manera conjunta un «caixer genèric (és a dir, de marca blanca), gestionat per un operador específic, amb les funcionalitats necessàries per a la prestació dels serveis bancaris bàsics i que permeti la retirada d’efectiu, que comptarà amb un termini de sis mesos addicionals». A més, en els tres mesos posteriors a la instal·lació i posada en marxa del caixer es desenvoluparan mesures formatives amb els clients per facilitar-ne l’ús.

Llogarets i seguiment

Notícies relacionades

En els 2.987 municipis de menys de 500 habitants desatesos (on viu el 0,99% de la població espanyola, unes 446.000 persones), el sector s’ha compromès a garantir l’accés a l’efectiu mitjançant alguna de les modalitats anteriors, mitjançant els carters rurals de Correus o a través de solucions de ‘cash back’ i ‘cash in shop’ (retirada d’efectiu en botigues i comerços). Respecte a aquesta última modalitat, el sector està treballant en «diferents projectes», en la línia de l’acord a què va arribar amb Correus abans de l’estiu i que ja han subscrit set entitats.

Les patronals també s’han compromès a encarregar a un expert independent el seguiment de les mesures que es vagin adoptant, amb l’objectiu d’anar ajustant el full de ruta en cas de necessitat i identificar possibles alternatives millors a les solucions previstes. Així, en publicaran un estudi anual, així com informes trimestrals. També, en el termini de tres anys es revisaran els compromisos assumits «a fi de comprovar-ne l’adequació als canvis que experimentin les poblacions afectades i la disponibilitat de serveis financers, així com l’evolució observada en les preferències per l’ús d’efectiu o canals digitals per part dels clients».