Escrivá inicia contactes amb ERC i el PNB per blindar la reforma de les pensions

Escrivá pretén esmenar estratègies anteriors, que van deixar a l’aler fins a l’últim moment reformes passades com la recent de fons públics de pensions. Fins ara el guió negociador del ministre havia sigut negociar primer amb els agents socials i després asseure’s amb els partits. Una cosa que havia sigut objecte de crítiques per part d’algunes formacions, que veien escàs marge temporal i de maniobra per mirar d’introduir canvis a canvi dels seus vots.

Per millorar les relacions amb els seus potencials futurs socis, el ministre ha iniciat una ronda de contactes preliminars amb les forces al Congrés per sondejar la seva opinió i prioritats en relació amb els dos puntals que tocarà la present fase de la reforma: la reforma del sistema de càlcul de la pensió arran dels anys cotitzats i la igualació de les bases de cotització i la pensió màxima.

Les majories que el titular de la Seguretat Social pugui armar entorn d’aquestes dues qüestions exigiran equilibris. Perquè les posicions de sortida del PNB i ERC no són les mateixes. Els catalans veuen amb bons ulls la igualació de les bases màximes, mentre exigeixen un criteri de solidaritat per augmentar la quantia de la pensió màxima, però no en la mateixa proporció, segons expliquen fonts republicanes. Amb la idea que els empresaris aportin més a l’erari públic en el cas dels seus treballadors més ben pagats, però que l’Estat no augmenti proporcionalment la seva despesa i reparteixi aquests recursos extres entre altres col·lectius més vulnerables. Com el de pensionistes que cobra la mínima, per exemple. Aquí la posició republicana coincideix bastant amb la defensada per CCOO i UGT. 

Els nacionalistes bascos desconfien de revelar les seves posicions de partida en aquests primers temptejos, segons repliquen a EL PERIÓDICO fonts del grup parlamentari del PNB. No obstant, històricament els conservadors han vist amb mals ulls augments dels costos laborals com el que implicaria la igualació de les bases de cotització. En anteriors negociacions, com en el cas dels fons públics de pensions, Escrivá va optar per la via de les bonificacions per aconseguir el ‘sí’ del PNB. 

Equilibris complicats

L’altre gran ‘meló’ d’aquesta última fase de la reforma és la reforma del període de còmput de les futures pensions. Escrivá ha avançat que vol ampliar els anys cotitzats que la Seguretat Social té en compte per calcular la prestació, si bé vol fer-ho amb criteris d’equitat i amb un efecte neutre sobre les arques públiques. En aquesta primera fase de tempteig no ha traslladat cap proposta per escrit als grups, segons confirmen les diferents fonts consultades. Així com tampoc ho va fer amb els agents socials en la primera reunió per a aquest menester, de dilluns passat. I resta la incògnita de com concretarà aquests criteris de redistribució, perquè si pretén millorar les condicions de retir dels més vulnerables, això implicarà un augment de cost per a la Seguretat Social. I aquest ‘extra’ l’haurà de restar d’altres col·lectius, ja sigui dels treballadors amb ingressos mitjans o alts.  

Notícies relacionades

¿Què són els fons públics de pensions? La nova llei xoca amb el desconeixement de les pimes

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

La fórmula per a aquests equilibris manté a l’expectativa tant agents socials com partits. Els sindicats ja han manifestat la seva poca predisposició a negociar aquest tema, especialment si això implica una pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors de capes mitjanes. Recorden que l’anterior modificació del període de còmput –de la reforma del 2011– ja ho va implicar, concretament del 5% segons una recent anàlisi del Banc d’Espanya. I en aquest punt ERC repeteix coincidències amb les centrals. 

En paral·lel a aquest tempteig parlamentari, la Seguretat Social segueix el seu calendari negociador amb els agents socials. Els equips negociadors tenen lliures tots els dilluns al matí, amb la intenció d’anar concretant o no reunions segons els avenços que vagin aconseguint. L’objectiu és tenir lligat un acord abans d’acabar l’any i poder remetre’l al Pacte de Toledo, en què els partits polítics diran la seva i decidiran la sort final d’aquesta reforma, que just comença a concretar-se.