¿Què són els fons públics de pensions? La nova llei xoca amb el desconeixement de les pimes

La nova llei, si bé aprovada per les Corts, no té encara desenvolupament reglamentari i també està pendent d’acabar de concretar l’estructura asseguradora, és a dir, la part financera del mecanisme d’estalvi. No obstant, segons una enquesta de Caser, dues de cada tres pimes i autònoms a Catalunya diuen no saber ni tan sols què és un pla de pensions d’ocupació. Un desconeixement encara major entre els empleats, que, atenent les dades de l’enquesta, només el 4% dels treballadors ha preguntat a les seves direccions si disposa d’algun producte o servei d’aquest tipus. L’esmentada enquesta ha sigut elaborada entre una mostra de 450 empreses a nivell nacional i 100 d’aquestes a Catalunya.

«A diferència d’altres països, aquí hi ha molt poca cultura d’aquests plans col·lectius d’estalvi. I la fiscalitat beneficiosa que hi havia fins ara per als plans individuals provocava que, qui es plantejava estalviar, ho fes a través d’aquesta via», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.  

La negociació col·lectiva s’erigeix com la principal porta d’accés d’aquests fons, ja que la nova norma habilita un mecanisme perquè siguin les organitzacions sectorials les que promoguin aquests fons públics de pensions a través dels convenis. I així les empreses dels esmentats sectors poden acollir-se directament a un d’aquests i cadascuna no ha d’anar creant el seu. A més que la unió de diferents estalvis habilita una millor rendibilitat. «Si els agents socials no ho assumeixen com una part important en la negociació de nous convenis no prosperarà», alerta la catedràtica d’economia de la UB, Montserrat Guillén.

Des de la patronal catalana reconeixen que l’actual estat de la negociació col·lectiva –amb un elevat estancament donada l’elevada inflació i la pugna salarial– no és procliu a introduir aquests plans i demanen «pensar en petit» per facilitar que les pimes s’incorporin a condicions flexibles. No obstant, la catedràtica de la UB contraposa que la pujada dels tipus d’interès avançada pels bancs centrals pot compensar-ho, ja que el preu dels diners augmentarà i les rendibilitats dels productes d’estalvi també. «Els incentius fiscals d’aquests fons són millors que els privats, cosa que promet desplaçar estalvi de plans individuals a col·lectius», apunta Guillén.

La predisposició existeix

Notícies relacionades

El Govern salva per la mínima la llei de fons de pensions públics d’Escrivá

¿Quan es cobra la pensió el març del 2022? Aquestes són les dates de cada banc

La predisposició i l’interès a explotar aquests mecanismes d’estalvi col·lectiu i de tall públic –que prometen uns interessos menors que els privats– existeixen, atenent de nou les dades de Caser. Segons aquestes dades, el 73% de les pimes catalanes considera interessant contractar productes o serveis d’estalvi per als seus empleats, una proporció substancialment superior a Catalunya que a la mitjana de tot Espanya, on el percentatge és del 57%. No obstant i malgrat aquesta aparent predisposició, només un 7% tenen contractat un mecanisme d’estalvi a llarg termini, segons aquesta mateixa enquesta.

De moment, l’únic sector que ha firmat un acord amb els sindicats per reservar part dels sous dels treballadors i destinar-lo a aquestes ‘guardioles col·lectives’ ha sigut el de la construcció a nivell estatal. Les fonts consultades coincideixen que aquells sectors menys intensius en mà d’obra, com la indústria, les oficines i despatxos o la consultoria, tenen més possibilitats d’acabar creant aquests fons públics, en tant que la negociació dels convenis acaba superant allò merament salarial o de temps de feina. En canvi, als sectors amb pitjors condicions salarials és difícil que els negociadors acabin sacrificant part dels possibles increments de sou en productes d’estalvi.