Sector a l’alça

Enoturisme, el motor econòmic del sector del vi

  • En una indústria amb marges cada vegada més ajustats, les experiències turístiques donen un respir als cellers: n’hi ha uns 300 a Catalunya que ofereixen des de tastos i visites fins a participar en la verema.

  • La Generalitat destinarà 12 milions d’euros entre aquest any i el que ve per posicionar la comunitat entre els referents en aquest àmbit

  • Multimèdia: veremar en ple canvi climàtic

Enoturisme, el motor econòmic del sector del vi

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

Un helicòpter de visitants noruecs aterra a la finca. A Llopart, productora de vi propietària de les rodalies, l’estampa no és estranya: per ells ja és tan important elaborar producte com atraure fins al lloc qui pugui consumir-lo, vulgui saber-ne més i, en general, estigui disposat a pagar per viure experiències al seu voltant. En el cas d’aquest grup nòrdic, tastaran el vi i visitaran l’espai (com 8.000 persones més l’últim any abans de la pandèmia, segons dades del celler, que va camí d’igualar la xifra), però a prop d’allà hi haurà qui, no content només amb conèixer el que passa entre bastidors, dormirà entre les vinyes de qualsevol altra família o fins i tot participarà activament en la seva verema.

Segons l’Agència Catalana de Turisme, dels 620 cellers que Prodeca (empresa pública que es dedica a fomentar l’exportació agroalimentària) té localitzats a Catalunya, aproximadament la meitat ofereixen algun tipus d’activitat complementària relacionada amb el vi. En total més de 800 propostes enoturístiques i 9 rutes del vi estructurades.

«El vi és un projecte molt a llarg termini, que no es ven gaire car i que requereix molt personal», contextualitzen des d’Oller del Mas, un altre celler on l’aposta per l’experiència turística és més que evident: en les seves 600 hectàrees hi ha cabanes, camp de golf, pista de pàdel, piscina, gimnàs, restaurant i spa, a banda de les vinyes. Per haver-hi, hi ha fins i tot sales de reunions i zones perquè les empreses hi facin activitats amb els seus treballadors i la finca també tingui moviment entre setmana. «Tot ajuda», sintetitza aquesta empresa familiar, i suggereix que, davant uns marges cada vegada més justos, tot aquest desplegament suposa recursos que en bona mesura permeten continuar elaborant el vi.

«Ara és el més normal: és estrany que un celler no faci enoturisme», plantegen des d’Albet i Noya, un altre dels noms propis que conformen la regió vinícola del Penedès. «Per nosaltres és la millor campanya de màrqueting: expliques el que fas i per què ho fas directament al teu públic objectiu», aprofundeixen. En el seu cas, la proposta bàsica per al client és que tasti el seu vi mentre visita les vinyes i ho completi després amb un aperitiu al jardí, però en tenen d’altres com fer rutes amb bici o plans particulars en caps de setmana especials.

També per al celler Avgvstvs Forvm l’enoturisme suposa fer marca del seu producte. «És una manera de conèixer el vi i la seva història», argumenten els responsables, que organitzen sessions per pastar vi amb els peus, tastos i, recentment, àpats. En aquest celler situat al Vendrell (Tarragona) aquest conjunt d’activitats suposen només un 10% dels seus ingressos directes, però asseguren que sense elles vendrien molt menys vi.

A més –assenyalen algunes de les companyies consultades–, vendre a casa és quedar-se sencer el benefici de la transacció.

Aposta de la Generalitat

De fet, l’interès per l’enoturisme va més enllà dels cellers. Per a la Generalitat s’ha convertit també en un segment clau. «El turisme enogastronòmic –afirmava aquest estiu el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent– és una alternativa potent al turisme de sol i platja per promoure l’arribada de visitants durant tot l’any i estendre-la per tot el territori». Segons les seves dades, aquest perfil de visitant es deixa més de tres vegades els diners del turista mitjà. «El turisme enogastronòmic té un efecte multiplicador més enllà de dinamitzar la restauració i el comerç, en tant que reforça la projecció internacional i el prestigi dels productes de referència, mentre ofereix noves possibilitats als petits productors d’àmbit local i d’alimentació artesanal», aprofundia el responsable públic.

Tant és així que el seu departament destinarà aquest any i el següent 12 milions d’euros (8 de procedents dels fons europeus ‘Next Generation’ i la resta directament de la Direcció General de Turisme) a impulsar iniciatives que impulsin el sector: senyalització i infraestructura per incentivar la compra de producte local, transformació digital del teixit, formació, creació de paquets turístics variats i promoció de producte, entre altres.

Tan necessari com la verema

Notícies relacionades

«Tenim un producte molt atomitzat, molt divers: hi ha alguns equipaments en termes enoturístics que estan molt avançats, altres que són més petits, en què el mateix viticultor és a la vinya, al celler i fa les visites», assenyalava fa unes setmanes la directora general de Turisme, Marta Domènech, en una entrevista a la revista digital ‘Enoturista’. «Si pretenem fer visites de dilluns a diumenge hem de poder fer aquest salt cap a la professionalització, creiem que cuidar el client enoturista és una opció tan bona i necessària com fer la verema o cuidar la vinya», llançava Domènech.

I encara més quan la pandèmia ha disparat l’interès per aquest tipus d’activitats naturals i a l’aire lliure entre el públic local i, a més aquest any, ja coexisteix amb un turista internacional que ha tornat. Perquè oficialment, tal com celebren aquests cellers enoturístics per acabar, el turista nord-americà ha tornat. «I aquest és qui més gasta», confessa un.