Els exportadors temen el dany de les vagues britàniques sobre Europa i Espanya

Vaga als ferrocarrils britànics, al metro i als autobusos de Londres, al servei de Correus, ara també al principal port de mercaderies del país i, a partir del setembre, fins i tot entre els advocats d’ofici. Davant un escenari de problemes econòmics creixents, un poder adquisitiu que minva i l’amenaça d’una tardor molt pitjor, el Regne Unit s’enfronta des de fa setmanes al descontentament dels treballadors en forma de mobilitzacions laborals successives. I l’última, una atura de vuit dies al port de Felixstowe que va començar diumenge passat, ha començat a preocupar aquí els qui han de comerciar allà. «Tenim al Regne Unit una situació econòmica delicada que ens afectarà segur», vaticina Joan Tristany, director general d’Amec.

Aquesta associació d’empreses industrials internacionalitzades reconeix que les mobilitzacions no han tingut de moment cap impacte directe en les importacions o exportacions nacionals, però també que el que temen és un impacte indirecte a curt o mitjà termini.

«El Regne Unit és un dels països occidentals on el PIB es va contraure més (-11%) amb la crisi derivada de la Covid-19 i està sent un dels països que més està trigant a recuperar-se’n», introdueix Tristany. «Si a aquesta situació hi afegim les seves preocupants dades inflacionàries (10,5%), que expliquen part de les aturades al sector del transport, i hi sumem les parades pròpies (que no ajuden a impulsar l’economia), tenim el Regne Unit en una situació econòmica delicada que ens afectarà segur», analitza l’expert. Sobretot, diu, perquè malgrat no formar part de la Unió Europea, «continua sent una regió important dins de l’economia europea».

Segons la radiografia que publica mensualment el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, el Regne Unit és el cinquè mercat a què més ha exportat aquest any Espanya, després de França, Alemanya, Portugal i Itàlia. A més, les vendes al país s’han incrementat en comparació amb l’any passat un 16,5%; més que a Alemanya, per exemple.

De tota manera, i tot i que a Amec també preocupa l’efecte contagi i que les mobilitzacions arribin a altres països europeus, l’entitat no descarta possibles oportunitats. «Hi ha sensació de tranquil·litat, ja que de moment no ens afecta, i fins i tot ens podria beneficiar si alguns socis comercials del Regne Unit no poden comerciar amb ells i ho passen a fer amb nosaltres», matisa Tristany.

Conflictivitat laboral a Espanya

Notícies relacionades

¿Quins passos li falten a Nadia Calviño per presidir el BEI?

Una empresa obligada a pagar a un treballador acomiadat la diferència entre l’atur i el seu sou

La qüestió és que els sindicats ja anticipen mobilitzacions generalitzades també aquí. Aquest mateix dimarts, els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, han assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que preveuen una tardor plena de conflictivitat laboral. Tal com recull Europa Press, els dos portaveus s’han mostrat pessimistes davant l’escalada de preus al país i les poques possibilitats d’arribar a un acord per pujar el salari mínim interprofessional a Espanya per les diferències entre els agents socials (amb referència a ells i la patronal).

«El conflicte està assegurat empresa a empresa, sector a sector, però també en general: fins ara les mobilitzacions han sigut disperses, al metall de Barcelona o a la zona petroquímica, però ara serà més organitzat», han conclòs, i han promès, de passada, fer una crida als ciutadans a sortir al carrer «perquè els treballadors no es resignaran a perdre una altra vegada el seu poder adquisitiu com va passar amb la gran crisi».