Mercat de treball
Les musulmanes tenen un 37% menys de possibilitats de ser contractades que la resta de dones
Un estudi pioner analitza la discriminació laboral que pateixen les treballadores que creuen en l’Islam a Espanya, Holanda i Alemanya
Si dues dones –una de musulmana i l’altra de no musulmana– es presenten a una entrevista de feina per competir pel mateix lloc i totes dues tenen el mateix currículum, la primera té el 37% menys de possibilitats d’acabar sent contractada que la primera. Així ho mostra un estudi pioner que estudia la discriminació laboral per raons religioses i culturals a Espanya, Alemanya i els Països Baixos. La investigació també evidencia que, si bé hi ha un biaix estadísticament perjudicial per a les musulmanes als tres països, a Espanya és més pronunciat.
Que les persones d’origen estranger s’enfronten a prejudicis i més dificultats per competir en igualtat de condicions amb els nadius era una intuïció que les investigadores Mariña Fernández-Reino, Valentina Di Stasio i Susanne Veit han pogut confirmar científicament. El seu estudi, publicat a la revista European Sociological Review, porta a terme per primera vegada una anàlisi detallada i comparada entre diferents països de les discriminacions laborals de les dones musulmanes.
I la seva publicació arriba en un moment en què el Govern d’Espanya acaba d’aprovar una reforma del reglament d’estrangeria per facilitar l’accés de les persones d’origen migrant a un contracte de treball. Cosa que, previsiblement, provocarà la integració de milers de persones d’origen estranger, algunes d’elles dones musulmanes, al mercat laboral de manera regularitzada.
Fins ara hi havia investigacions sobre les possibilitats de les dones que porten hijab d’acabar exercint o no com a assalariades o autònomes respecte a les musulmanes que no en porten. O estudis concrets del cas d’Alemanya, país amb llarga tradició de migracions, que van mostrar evidència que les turques tenien menys possibilitats de ser contractades que les germàniques d’origen. I el present estudi combina les dues coses i les escala a nivell internacional: mesura tant la diferència entre portar o no vel i ho fa per a tres països diferents.
A Espanya, el 25% de les dones no musulmanes que es presenten a una entrevista de treball aconsegueixen la plaça, mentre que l’esmentat percentatge per a les musulmanes es rebaixa al 15,7%. És la bretxa més acusada detectada entre les tres economies analitzades per les autores, que també destaquen que amb prou feines hi ha diferència entre musulmanes que porten vel o que no en porten. Totes dues tenen menys possibilitats, en aquest sentit per igual. Al component religiós s’hi poden sumar altres biaixos d’efecte composició que l’estudi no concreta.
Més exposició al públic, més discriminació
Una altra conclusió que deixa l’estudi és la correlació negativa entre religió musulmana i alta exposició al públic. És a dir, a més contacte exigit amb els clients per al lloc, menys possibilitats té una dona musulmana per accedir-hi. Fins al punt que les creients en l’Islam tenen estadísticament la meitat d’opcions que una persona cultural o religiosament cristiana o d’altres religions minoritàries a Espanya.
Notícies relacionades«La baixa taxa de resposta a Espanya [entre tots els col·lectius] reflecteix l’alta competició per llocs de treball en un context d’alt atur», apunten les investigadores. I és que, si bé a Alemanya i Holanda hi ha també un biaix perjudicial contra les musulmanes, les seves probabilitats de trobar feina són més elevades. Fins i tot més comptant amb aquest hàndicap que una dona no musulmana a Espanya. A Alemanya tenen el 54% més de possibilitats de trobar feina i als Països Baixos, el 64%. No en va, a Espanya hi ha un 12,5% d’atur, a Alemanya, un 2,8%, i als Països Baixos, un 3,4%.
Un descobriment que va sorprendre les investigadores va ser que la discriminació envers les dones musulmanes que porten vel, respecte a les que no en porten, és similar als Països Baixos que a Alemanya. Una troballa que qualifiquen d’«una mica inesperat donat el multiculturalisme tradicionalment més fort del model de ciutadania holandès i les actituds menys negatives cap al vel registrades als Països Baixos».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- José Durán: "Vaig portar el meu fill a entrenar i va morir als meus braços"
- El tramvia arriba a Verdaguer i ja posa la vista a Francesc Macià
- Noves proves de l’ADN fan un gir al cas Helena Jubany
- Un conductor perd el controli atropella set persones
- Els bacteris del llot proliferen a la ‘zona zero’ de la dana