El 49% de les hores extres no es paguen a Espanya

13 milions d’hores es treballen mensualment a Espanya i les empreses no les paguen. És la xifra més elevada des del segon trimestre del 2020, quan el primer estat d’alarma va multiplicar els allargaments de jornada no pactats davant les dificultats per conciliar la vida professional i la familiar de molts treballadors, que van convertir a correcuita la taula del menjador en l’escriptori de feina.

Segons una enquesta elaborada per la consultora Hays, el 61% dels empleats que teletreballaven llavors feien hores extres de manera recurrent i ni les van cobrar ni les van compensar amb dies festius. Ara, amb un percentatge més baix de treball a distància, les hores extres i les no remunerades repunten amb força. Allargaments de jornada i de rècord de llocs de treball vacants, d’una banda, mentre Espanya, amb 2,8 milions d’aturats, continua tenint la taxa més alta de la Unió Europea.

El frau dels allargaments de jornada no remunerats és una constant al mercat laboral que es regeix pel principi de l’acordió. Es contrau durant les èpoques de menys activitat econòmica i repunta quan el PIB va a l’alça. No debades els trimestres amb més nombre d’hores extres es concentren en els compassos previs a l’esclat de la doble bombolla immobiliària i financera o a l’inici de la recuperació després de la Gran Recessió. El rècord d’hores extraordinàries no pagades està registrat al segon trimestre del 2008, quan es van arribar als 15,7 milions d’hores al mes.

«Aquest repunt de les hores extres i de les hores extres no pagades el que mostra és que està augmentant la informalitat. Hi ha empresaris que, davant la incertesa de què passarà durant els pròxims mesos, prefereixen obligar els seus treballadors a allargar la jornada que contractar-ne de nous. Al segon semestre, quan està previst que baixi l’activitat, tornaran a baixar les hores extres», afirma el secretari de Treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera. «Evidencia la incapacitat de molts empresaris d’entendre que altres models laborals són possibles i aprofiten l’oportunitat», afegeix.

El registre de jornada no dona l’hora

I malgrat que els governs més recents han intentat posar límit a aquesta mala pràctica empresarial –que estalvia sous a les direccions i aguditza les bretxes entre homes i dones–, de moment no han aconseguit residualitzar-la. El 2019 el primer Executiu de Pedro Sánchez, amb Magdalena Valerio al capdavant del Ministeri de Treball, va aprovar l’obligatorietat del registre de jornada. Des d’aleshores les empreses han de portar legalment un control de les hores que fan els seus treballadors per evitar, així, les hores extres no remunerades.

Tres anys després d’entrar en vigor la norma, la meitat de les empreses no passen una inspecció i la proporció de jornades no pagades continua lligada als cicles econòmics. I segons l’estudi elaborat per l’empresa de recursos humans Kenjo, tres de cada 10 empreses a Espanya no tenen registre horari, malgrat que és obligatori.

«El registre de jornada és una eina útil. Ens ajuda als inspectors a perseguir el frau en hores extres», afirma la presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball (SITSS), Ana Ercoreca. Aquesta regulació, sumada a la cada vegada més dependència tecnològica de moltes feines, són noves eines a favor dels inspectors. «Si una persona treballa utilitzant un ordinador, podem comprovar si està operativa en hores fora de la seva jornada a través de la connexió VPN», explica Ercoreca.

No obstant, reconeix que no és suficient per evitar que la meitat de les hores extraordinàries no es paguin, ja que, si bé ara quan hi ha una inspecció és més fàcil detectar el frau, el problema és la falta de mans per fer aquestes inspeccions. Segons la memòria del cos del 2020, a Espanya hi ha 2.005 efectius, entre inspectors i subinspectors, per vigilar les condicions de més de 20 milions de treballadors, és a dir, un inspector per cada 10.000 treballadors.

Bretxa de gènere

El nou intent de l’actual Govern i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, és reforçar la Inspecció de Treball per controlar-ho. L’eina triada consisteix en un algoritme específicament creat per ajudar els inspectors en el rastreig i detectar abans de personar-se al centre de treball si hi ha indicis que allà es treballen hores i no es paguen.

Notícies relacionades

Cañete (Pimec): «A la tardor no n’hi haurà prou amb els ertos; hi haurà reestructuracions»

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

L’esmentat algoritme –batejat com a MAX (Més algoritmes per a menys hores extres)– va ser anunciat a principis de juny i les últimes dades de l’EPA no permeten mesurar si està funcionant o no. Per a això ens haurem d’esperar l’EPA del tercer trimestre, que mesurarà els tres primers mesos en vigor de l’algoritme. De moment, des del SITSS, diuen que no han rebut fins ara cap instrucció sobre com funciona Max.

La proporció d’hores extres treballades però no cobrades no té igual incidència entre homes i dones. Un total de 880.500 treballadors a tot Espanya fa de manera recurrent hores extres. Entre aquests, uns 453.000 les treballen però no les cobren i això és més freqüent entre les treballadores. Si entre ells el total d’hores extres no pagades representa el 45,1% de les hores extres treballades, entre elles l’esmentat percentatge s’eleva 10 punts, fins al 55,7%. Això s’explica, en part, per la freqüència d’aquesta pràctica entre determinades professions, com, per exemple, les activitats científiques o l’educació, on més del 70% de les hores extres no es paguen i entre els dos gremis sumen gairebé un terç del total de jornades extraordinàries no remunerades.