Els amos de la banca a Espanya

Al quadro adjunt podem veure que els cinc bancs que cotitzen a l’Ibex tenen un total de 5,7 milions d’accionistes. En aquesta xifra n’hi podria haver alguns que estiguessin duplicats, és a dir, que posseeixin accions de més d’una d’aquestes entitats. En qualsevol cas, partirem de la base que hi ha uns cinc milions de persones que han invertit part dels seus estalvis en accions d’algun d’aquests bancs.

A més, existeixen uns quants milions més que tenen participacions en fons d’inversió o en plans de pensions que contenen accions bancàries a les seves carteres. Aquesta gran dispersió en la propietat propicia que el ‘free float’ (percentatge del capital que cotitza al mercat) sigui molt elevat, arriba al 99% per al Santander i al 98% per al BBVA (veure quadro adjunt), la qual cosa confirma la gran atomització existent en el capital de les entitats esmentades.

Per justificar el poder dels bancs s’esgrimeix també l’argument que els consellers disposen de voluminosos paquets d’accions en aquestes empreses. Tornant al quadro adjunt, s’observa que, excepte per a Bankinter, els consellers de la resta de bancs tenen un percentatge molt reduït del capital de l’entitat a la qual pertanyen (un 0,02%,en el BBVA i l’1,06% en el Santander). Això és a causa que, avui dia, la majoria dels consellers d’aquestes entitats són «independents», i com propugna el Banc Central europeu (BCE), o no tenen accions del banc, o en tenen molt poques.  

El passat dia 28 es va anunciar que la manera d’aplicar-lo seria cobrant un 4,8% (i ¿perquè no un 4 o un 5%? Serien xifres més rodones) del marge net del negoci a Espanya de l’entitat, quantitat no deduïble de l’impost de societats. Es tracta d’una xifra molt considerable, que tindrà un fort impacte en el compte de resultats, especialment als bancs centrats en l’operativa domèstica, com CaixaBank, Sabadell i Bankinter. Unes primeres estimacions anticipen que per a aquests bancs comportarà una retallada de beneficis d’entre el 15 i el 20%. 

L’entitat que té una inversió més gran en el sector és la Fundació Bancària La Caixa. Aquest organisme percep els dividends de CaixaBank (amb operativa principalment a Espanya), que el 2021 van ascendir 355 milions. Inverteix aquests recursos a sostenir una obra social que dona cobertura a sectors desfavorits de la societat, a més de promocionar la ciència, l’art i la cultura.

Amb aquest impost, CaixaBank obtindrà menors beneficis, repartirà menys dividends, i la Fundació disposarà de menys recursos per finançar la important obra social que porta a terme. El segon inversor en volum de recursos és el FROB, és a dir, l’Estat. La participació que el FROB té a CaixaBank té avui un valor en borsa d’uns 3.800 milions d’euros. Un impost que redueixi els beneficis de CaixaBank redundarà en un menor repartiment de dividends per a l’Estat, i una menor cotització de les seves accions. Per tant, la capacitat de recuperar les ajudes que al seu dia va rebre Bankia del FROB es veurà sensiblement reduïda.  

Respecte a la resta d’inversors amb participacions significatives (més del 3% del capital), 10 en total, de fet, queden reduïts a 7, ja que BlackRock participa en quatre d’aquests bancs. Aquests set accionistes tenen unes participacions que ascendeixen a 4.700 milions. D’aquests, cinc són inversors estrangers: BlackRockInc, CQG Partners LLC, Fintech Europe S.À.R.L., Lewis A. Sanders i Lazard Asset Management. ¿Quina serà l’opinió d’aquests inversors, i de molts altres accionistes estrangers, si s’aplica de forma sobtada aquest impost? Doncs el lògic és que pensin que a Espanya hi ha una gran inseguretat jurídica, i que el Govern aplica uns impostos que es poden titllar clarament de populistes, propis d’estats poc fiables, i, per tant, es pensin dues vegades continuar invertint al país. 

Quant als efectes d’aquest impost entre els milions de petits i mitjans accionistes, que detenen al voltant del 70% del valor de capitalització de les cinc entitats analitzades, aquesta mesura comportarà sens dubte que hi hagi cinc milions de persones contrariades per l’efecte que tindrà en els beneficis d’aquestes entitats, en la seva capacitat per repartir dividends, i en les expectatives de revalorització de les seves accions.

Això és especialment dolorós per a aquests accionistes, ja que les cotitzacions dels bancs són les que més han patit els efectes de la crisi, a causa que han hagut de proveir la gran morositat que els ha entrat durant aquests anys, i sense ajudes de l’Estat (les ajudes de l’Estat es van concedir a les caixes d’estalvis en situació de ‘default’, però no als bancs).

Notícies relacionades

Els accionistes dels bancs

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

En resum, ens preguntem, ¿és racional aplicar aquest impost a la banca quan la recaptació esperada (es parla d’uns 3.000 milions en dos anys) és, segons la nostra opinió, molt inferior als danys col·laterals que provocarà als accionistes, entre els quals el mateix Estat, a la societat i a la imatge del país per als inversors?

*Joan Llonch és professor del Departament d’Empresa de la UAB i va ser vicepresident del Banc Sabadell