Pla europeu per estalviar gas: quins altres països es poden acollir a una excepció de la reducció del 15% del consum de gas

La primera de les excepcions és per a les illes i afecta segons va anunciar el mateix ministre d’Indústria de la República Txeca, que sustenta la presidència del Consell Europeu, Irlanda, Xipre i Malta. A l’estar desconnectades del sistema energètic continental no tindrien manera de compartir la seva demanda excedentària. Això no vol dir que, segons va anunciar dimarts la comissària d’Energia, Kadri Simson, aquests països hagin confirmat que adoptaran mesures voluntàries de reducció del seu consum.

La segona excepció fa referència a la situació concreta dels Països Bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. En aquest cas es dona perquè les seves xarxes elèctriques no estan connectades al sistema europeu, sinó al rus, i són molt dependents del gas per produir electricitat. «Si Rússia els desconnectés del seu sistema elèctric haurien d’utilitzar gas per donar estabilitat al seu sistema. No necessiten aquesta excepció, de moment, i ja han reduït la demanda, però si la situació canviés tindrien aquesta derogació», va explicar dimarts la comissària d’Energia, Kadri Simson.

Aquests quatre països poden acollir-se a la tercera de les excepcions per adaptar les seves obligacions de reducció de la demanda prèvia sol·licitud. El motiu a què poden al·ludir és que tenen interconnexions limitades amb altres estats membres però poden demostrar que les seves capacitats d’exportació o de la seva infraestructura nacional de GNL que s’utilitzen per redirigir el gas a altres estats membres estan al màxim. En el cas d’Espanya ha anunciat públicament que ha arribat a un acord per reduir la seva demanda de forma voluntària al 7%.

Una altra de les excepcions que es poden sol·licitar es vincula a l’ompliment dels magatzems subterranis de gas. En aquest punt, es planteja la possibilitat de reduir la demanda en menor mesura per a aquells països que hagin superat els objectius plantejats per la Comissió Europea, que planteja arribar a l’1 de novembre amb el 80% de la capacitat d’emmagatzematge plena. La República Txeca, Dinamarca i Polònia són els únics estats que compleixen aquesta premissa, segons Bruegel.

En aquests moments, la República Txeca té els seus magatzems al 78%; Dinamarca, al 86% i Polònia gairebé, al 99%, segons Agsi. La diferència de capacitat de cada país és enorme, així, mentre Alemanya té una capacitat de 245 terawatts hora (TWh), Itàlia de 194 TWh i França de 131 TWh; la d’Espanya és d’uns 35,1 TWh i la de Dinamarca és de 9,3 TWh.

La cinquena excepció és la més àmplia de totes, al dirigir-se a la indústria crítica que necessita gas per a la seva producció. En aquest cas, els analistes de Bruegel plantegen Alemanya com un país recurrent pel seu alt nivell d’indústria, però reconeixen que en aquest punt les mètriques són dubtoses. Un altre estudi, d’E3G, planteja que el 50% del consum de gas en la indústria es produeix a tres països: Dinamarca, França i Itàlia, seguits molt de prop d’Espanya.

En sisè lloc, fins a quatre països membres, segons Bruegel, podrien sol·licitar una reducció del seu consum de gas a causa que l’increment de la seva demanda de gas per produir electricitat l’últim any es va incrementar més del 8% l’any passat respecte als cinc anys anteriors: Bulgària, Grècia, Polònia i Eslovàquia. Tanmateix, segons E3G, hi ha tres països en què el 50% del consum de gas es produeix en la generació elèctrica: Espanya, Dinamarca i Itàlia.

En el cas espanyol, la demanda de gas es dividia històricament entre un 60% per a la indústria i el 40% restant en parts iguals entre generació elèctrica (20%) i llars i pimes (20%), aproximadament. Però en els últims mesos s’ha produït un tomb: els cicles combinats han augmentat el seu consum de gas un 70%, fins a suposar el 40% de la demanda total de gas.