Aquestes són les claus de la nova ‘excepció ibèrica’

Europa planteja una retallada del 15% en la demanda de gas entre l’1 d’agost del 2022 i el 31 de març del 2023 voluntari que passarà a ser obligatori en cas que es declari emergència al continent. Però hi haurà excepcions per a molts països. En concret, la Comissió Europea planteja sis casos: un per a aquells estats que tenen un sistema elèctric sincronitzat amb Rússia, com els països Bàltics; un altre d’específic per a les illes, per no estar connectades directament amb el continent, com Irlanda, Malta i Xipre; un tercer per a aquells països que aconsegueixin un nivell d’ompliment dels seus emmagatzematges de gas per sobre del 80% durant aquest any, i un quart que aplica en el cas d’indústries crítiques que necessiten gas per a la seva producció.

En cinquè lloc, els membres amb interconnexions limitades també «podrien reduir la seva rebaixa obligatòria» si poden demostrar que les seves capacitats d’exportació d’interconnexió o la seva infraestructura nacional de GNL s’utilitzen per redirigir el gas a altres estats membre al màxim, mentre que una última opció la podran aplicar aquells països el consum de gas dels quals ha augmentat almenys un 8% l’últim any en comparació amb la mitjana dels últims cinc anys.

Espanya preveu acollir-se a les dues últimes excepcions, segons ha indicat la vicepresidenta al final de la reunió.Per un costat i principalment a aquella que al·ludeix aquells països que utilitzin les seves infraestructures de gas i les maximitzin en favor de la resta de socis, ja sigui a través del gas que s’envia per gasoducte o barcos metaners o mitjançant l’emmagatzematge (per poder disposar d’aquest gas quan es necessiti). De l’altra, també es podria acollir a l’excepció per l’increment de la demanda de gas al necessitar utilitzar-la per produir electricitat. Amb tot, el Govern s’ha compromès amb Brussel·les a disminuir el seu consum de forma voluntària entre un 7% o 8%, segons ha informat la mateixa vicepresidenta Teresa Ribera a la sortida de la reunió a Brussel·les.

Aquesta taxa d’entre el 7% o 8% de reducció del consum és suficient per no haver d’introduir cap tipus de mesura de limitació o racionament obligatori de l’activitat i es podrà cobrir amb els plans d’estalvi i eficiència de l’Administració –tant el de l’Administració General de l’Estat (AGE), com els que dissenyin les comunitats autònomes i municipis a qui Ribera ha convocat aquesta setmana per a una reunió–, així com a través de les mesures d’estalvi i eficiència en llars i empreses i de «flexibilització» de la indústria, segons Ribera. Per a això, la vicepresidenta preveu una nova ronda de reunions amb partits polítics, sector energètic, consumidors i indústria per encaixar les mesures que millor es puguin aplicar i dissenyar el pla de contingència nacional.

En el cas de la indústria, les propostes del sector passen per poder interrompre el volum de gas sense penalització o amb fórmules de compra conjunta, així com amb una presència més gran de gasos renovables o un ús més gran de les cogeneracions (que pot ser més eficient que la progressiva electrificació del sistema, ja que aquesta generació elèctrica necessita ser produïda amb gas).

El motiu de l’enuig dels dos països se sustenta en dos arguments claus. D’una banda no va agradar la imposició i la falta de diàleg. Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica asseguren que una setmana abans de l’anunci del pla per part de Brussel·les, el Govern espanyol desconeixia que la retallada del consum seria vinculant i la quantia de la rebaixa obligatòria. D’altra banda, consideren que era necessari destacar les diferències entre països perquè no serveix de res que Portugal estalviï energia si no té com treure-la del país per portar-la als països del centre i del nord d’Europa i el mateix en el cas d’Espanya que es queixava que amb la seva baixa penetració de gas a les llars espanyoles i l’alt nivell de generació elèctrica dels últims mesos –molt difícil de reduir davant la falta d’altres tecnologies que no siguin les renovables, llevat que es reactivés la central de carbó d’As Pontes (la Corunya)– penalitzaria la indústria i no ajudaria la resta de països. «Som solidaris però no se’ns pot demanar un esforç desproporcionat», va dir Teresa Ribera fa una setmana després d’anunciar la seva oposició al pla europeu. 

Fa mesos que el Govern i el sector energètic defensen que l’enorme diversificació de proveïdors de gas (el gas rus amb prou feines representa el 10% del total) i el fet de tenir un terç de la capacitat de regasificació d’Europa (amb sis regasificadores al país) que permeten l’arribada de gas natural liquat (GNL) a través de barcos metaners fan que Espanya no tingui grans regs davant un tall de subministrament de Rússia. I així ho ha tornat a repetir la vicepresidenta aquest dimarts a Brussel·les: «Creiem que Espanya és molt difícil que pogués arribar a tenir qualsevol problema de subministrament. Al contrari, creiem que està assegurat».