El Banc d’Espanya farà una revisió profunda del PIB el 2023

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assegurar aquest dimarts que el Banc d’Espanya preveu revisar al setembre de forma «pronunciada» les seves estimacions de creixement del PIB espanyol el 2023 i de forma «lleugera» les previsions de l’economia espanyola per al 2022.

En un acte organitzat per ‘La Vanguardia’ a la Pedrera, Hernández de Cos es va referir així a les noves previsions del Govern espanyol sobre l’evolució de l’economia espanyola.

L’Executiu que lidera Pedro Sánchez va mantenir aquest dimarts sense canvis les seves expectatives d’increment del PIB per al 2022 (4,3%) però va retallar vuit dècimes la previsió per al 2023, fins al 2,7%.

El governador va assegurar que en les seves últimes previsions, les del juny, el BdE contemplava que l’economia espanyola creixés un 4,1% aquest any i un 2,8% el 2023.

Va assegurar que creu que l’economia espanyola presentarà un creixement «relativament robust» en el segon trimestre de l’any però va afegir que la dinàmica de gradual alentiment del creixement indueix a pensar que el BdE revisarà de forma «pronunciada» la seva estimació per a l’economia espanyola el 2023.

Hernández de Cos va recordar que el Banc Central Europeu va decidir recentment elevar els tipus d’interès més del previst, un 0,5%, a l’aflorar ja alguns dels riscos que estudiava per a l’economia europea.

De fet, va assegurar que l’escenari central de les previsions del BCE al juny no preveia racionament d’energia als països europeus a causa de la guerra a Ucraïna, però que ja llavors es van fer simulacions sobre quin impacte tindria una mesura d’aquest tipus.

En el cas espanyol, els càlculs del Banc d’Espanya aventuraven una reducció d’entre 0,8 i 1,4% del PIB per aquest motiu, molt menors a les d’altres països europeus, per eventuals talls de gas i petroli, però Hernández de Cos va insistir que és realment difícil fer estimacions d’aquest tipus perquè caldria veure amb quina rapidesa se substituirien aquestes fonts de subministrament per d’altres.

Inflació «persistent»

D’altra banda, el governador va donar per fet que la inflació, que va dir que està sent «més persistent» de l’esperada inicialment, es mantindrà en valors «molt elevats» durant els mesos d’estiu, però espera que a mitjà termini tendeixi «a convergir al 2%»

«És fonamental la moderació salarial per evitar els efectes de segona ronda (de la inflació)», va assegurar, i va tornar a insistir en la conveniència de segellar un pacte de rendes a Espanya per evitar una espiral d’augment de preus i compartir entre tots la «minva de rendes» derivada de la inflació.

Es va mostrar en contra de la «indicació» dels salaris públics i les pensions a la inflació, és a dir, que s’augmentin tots dos de forma simètrica a l’evolució dels preus, però sí que va defensar lligar les pensions mínimes a l’IPC per ajudar les persones amb menys poder adquisitiu.

Quant al sector privat, va defensar que els salaris creixin per sota de la inflació, tot i que tenint en compte la realitat de cada sector empresarial, i que alhora es comprimeixin els marges empresarials.

Respecte a la normalització dels tipus, va donar per fet que el BCE continuarà prenent mesures i va opinar que en aquest procés de normalització els mercats associen aquesta fita a «nivells pròxims al tipus natural, que es pot situar en l’1,5%», va apuntar.

D’altra banda, va opinar que Espanya hauria de dissenyar de forma «primerenca» un programa de consolidació fiscal, tot i que no l’apliqui encara, per donar una imatge de «confiança i certesa» sobre la sostenibilitat de les seves finances públiques.

Impostos a la banca

A més, Hernández de Cos va sostenir aquest dimarts que «no és fàcil» establir impostos a la banca que no afectin el volum de crèdit, els tipus d’interès i l’estabilitat financera.

El màxim responsable del Banc Central espanyol va explicar que en episodis passats el BCE es va fixar, a l’hora de valorar aquest tipus de gravàmens, en dues qüestions que tenen a veure amb el seu mandat: la política monetària i l’estabilitat financera.

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

«El que se sol·licita des de la perspectiva d’un banc central és que un potencial imposat no afecti el volum de crèdit, els tipus d’interès i tampoc negativament l’estabilitat financera», va afegir.

Va rebutjar valorar l’impost perquè assegura que encara no en tenen detalls i per tant veu difícil saber ‘ex ante’ si els requisits pels quals vetlla el BCE es compliran, i va dir que l’opinió del banc comunitari generalment ha sigut negativa.