Converses amb Von der Leyen
Sánchez converteix el pla per racionar l’energia en una altra «batalla» a la UE després dels fons i el límit del gas
El Govern es prepara per a un nou combat a Brussel·les pel seu rebuig del pla per racionar l’energia | Sánchez ha estat en contacte amb Von der Leyen i s’han intercanviat esborranys sense aconseguir avenços | Les crítiques públiques de Ribera són el primer moviment de pressió per aconseguir una rectificació
Pedro Sánchez es prepara per entaular una altra batalla a la UE, a compte ara del pla de Brussel·les per racionar el gas a tots els països, al marge de la seva dependència del gas rus. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va destapar aquest dimecres el malestar espanyol per una proposta que, consideren al ministeri, perjudica la indústria del nostre país. Però no ha sigut un moviment improvisat, sinó el resultat de diversos dies de converses amb la Comissió Europea, que s’han saldat sense una mínima entesa.
La UE planteja que tots els països redueixin en els pròxims mesos de manera voluntària un 15% el consum de gas (o un 10% per a països com Espanya, amb poques connexions o que estiguin proporcionant ja gas a altres estats membres), però el racionament seria obligatori en cas que Rússia decideixi tallar el subministrament de gas a Europa. Un cafè per a tots que l’Executiu de Sánchez rebutja de ple.
Fonts governamentals apunten que és un assumpte que el president del Govern i la president de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han abordat, però sense arribar a cap consens. Hi han hagut negociacions, Espanya i la Comissió s’han «intercanviant esborranys» que «no agradaven» a l’Executiu i s’han produït «molts contactes». El resultat és que Brussel·les ha plantejat una proposta que no contempla les peticions espanyoles.
Això obliga, expliquen en el Govern, a continuar amb la pressió «fins al final», com va succeir amb el pacte sobre els fons europeus per superar els estralls econòmics de la pandèmia, que comprava amb l’oposició prèvia d’Alemanya i Holanda, i amb l’anomenada ‘excepció ibèrica’, que va aconseguir que la factura de la llum a Espanya i Portugal no fos tan dependent de la pujada del preu del gas.
«Lluitarem fins al final»
El Govern és conscient que, després del fracàs de les primeres converses, s’enfronta a un nou combat a la UE, perquè la Comissió Europea se n’ha desmarcat amb un pla «sense un debat previ al Consell Europeu». «Lluitarem fins al final, no és la primera vegada que ho fem», remarquen. «Plantarem cara perquè és una solució injusta». Teresa Ribera viatja el pròxim 26 a Brussel·les i, insisteixen, «plantarem cara aquell dia i els que siguin necessaris».
«Passi el que passi, les famílies espanyoles no patiran talls de gas ni llum, i passi el que passi Espanya defensarà la seva indústria», va advertir ja aquest dimecres la vicepresidenta, en una roda de premsa que va ser el seu primer avís públic al rebuig del pla de Brussel·les. «Som solidaris, però no se’ns pot demanar uns esforços desproporcionats».
«A diferència d’altres països, no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats en matèria energètica», va assenyalar Ribera, apuntant que alguns estats del centre i el nord d’Europa han d’afrontar el «xantatge energètic» de Putin amb «molta dependència del gas rus», amb «poca diversificació de proveïdors» i amb «poca infraestructura» per impulsar aquesta desitjada flexibilitat, ja sigui amb poques connexions per gasoducte amb altres països de la UE o per no tenir plantes de regasificació per rebre prou gas per barco.
«Espanya està en una situació insòlita. Espanya ha fet els deures», va sentenciar la vicepresidenta.
«Solidaritat» amb les regasificadores
L’Executiu rebutja taxativament que el nostre país no vulgui cooperar amb altres socis europeus, que ara necessiten la contribució espanyola, malgrat que en altres moments ha sigut Espanya la receptora d’ajudes. Neguen la tesi de la falta de solidaritat perquè, afirmen, «ho som quan estem posant totes les nostres infraestructures a disposició de la UE», amb referència a la possibilitat de regasificar gas natural liquat (GNL) comprat als mercats internacionals i que arriba a Espanya en barcos.
Espanya va fer fa dues dècades una aposta estratègica –criticada en alguns moments per considerar-se un excés i un malbaratament i que avui s’està demostrant com a crucial– per desplegar un enorme parc de plantes regasificadores. El país compta amb una situació privilegiada per la seva baixa exposició a la compra de gas rus i per comptar amb sis centrals de regasificació –controlades per Enagás– en què es concentra un 34% de la capacitat de tota la UE i un 44% de l’emmagatzematge del gas natural liquat.
Notícies relacionades«És una aposta pagada amb els nostres diners, no amb els fons de la UE. Com a espanyols hem sufragat totes aquestes infraestructures». «Això és solidaritat», asseguren fonts de l’Executiu.
Des del Govern i el mateix sector energètic i industrial espanyol s’apunta que per a Espanya no hi ha risc de seguretat de subministrament, fins i tot si Putin tanca l’aixeta a Europa, gràcies a la baixa dependència del gas rus i per la diversificació dels països d’origen de les importacions. A més, Espanya s’està avançant als seus veïns europeus i està fent un esforç per omplir els seus magatzems de gas fins i tot per sobre del ritme que demana Brussel·les (ja compta amb reserves per cobrir el consum de 40 dies complets).
