El Govern es llança contra els ‘beneficis caiguts de la butxaca’ d’elèctriques, gasistes i petroleres

En les últimes setmanes l’aplicació d’un impost específic a les grans energètiques ha sigut un altre motiu de xoc entre els dos socis de Govern de coalició. Tant el PSOE com Unides Podem coincidien en la necessitat d’una pujada de la fiscalitat en plena crisi energètica, però en el que no hi havia acord i sobre això s’ha escenificat molt públicament la topada era sobre com i quan fer-ho.

El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha confirmat que haurà impost a les energètiques (no només a elèctriques, també a gasistes i petroleres) i que s’aplicarà sobre els beneficis extres que obtinguin aquest any i el que ve. El pla de l’Executiu passa per aplicar el nou gravamen només a les grans energètiques, les que tenen beneficis anuals superiors als 1.000 milions d’euros, i preveu recaptar un total de 4.000 milions d’euros (a raó de 2.000 milions a cada un dels exercicis en què estarà vigent l’impost).

Entre les empreses que es veurien subjectes al nou impost hi hauria els principals grups energètics, com Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol i Cepsa, a falta que se’n concreti més l’àmbit d’aplicació i si s’hi inclou també les activitats de transport i distribució i també grups de Redeia (antic Grupo Red Eléctrica) o Enagás. En el sector energètic als guanys extraordinaris obtinguts per les companyies se’ls coneix com a ‘beneficis caiguts del cel’ (traducció de l’anglès de windfall profits). «Els sobrebeneficis no cauen del cel, surten de la butxaca dels consumidors», ha sentenciat Sánchez al Congrés.

Els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem presentaran directament al Congrés una proposició de llei amb el nou gravamen perquè és una fórmula de tramitació parlamentària més ràpida i àgil que si el Consell de Ministres aprova un avantprojecte de llei, i facilita que estigui definitivament aprovat abans que acabi aquest any.

S’imposen Calviño, Ribera i Montero

Des d’Unides Podem s’han estat defensant fórmules que garantissin una aplicació immediata de la pujada fiscal a les energètiques, mostrant la seva preferència per aplicar un recàrrec de 10 punts en l’impost de societats que paguen les energètiques. No serà així, s’aplicarà finalment el criteri de l’ala socialista del Govern central (comandat per les vicepresidentes, Nadia Calviño i Teresa Ribera, i per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero), i serà un impost de nova creació que gravarà específicament els beneficis extraordinaris que, segons l’Executiu, les companyies estan obtenint aprofitant l’espiral de pujada de preus en plena crisi energètica.

El Ministeri d’Hisenda encara no ha revelat quin serà el tipus de gravamen que s’aplicarà als beneficis extres ni com s’identificaran específicament aquests beneficis extraordinaris per evitar la prohibició legal de gravar dues vegades els mateixos beneficis que ja es fa amb l’impost de societats. El Govern central ha apuntat en les últimes setmanes que s’estava fixant en l’aplicació d’aquest tipus de nou impost per part de l’Executiu italià de Mario Draghi, que inicialment va aplicar un gravamen del 10% sobre els beneficis extres i finalment l’ha elevat al 25%.

Repartiment «just i equitatiu» de la crisi

El Govern central defensa l’aplicació d’aquest nou impost perquè «les conseqüències de la guerra es reparteixin de manera justa i equitativa» i els beneficis extres obtinguts per les empreses serveixin per finançar les mesures adoptades per l’Executiu per frenar les conseqüències de la inflació. «Aquest Govern no permetrà que el sofriment de molts sigui el benefici d’uns quants», ha sentenciat el president Sánchez.

Notícies relacionades

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El BBVA guanya un 19% més i preveu dos anys més de benefici rècord

Les elèctriques han insistit en els últims mesos a negar l’existència dels beneficis milionaris que el Govern diu que vol retallar, ja que tenen venuda tota la seva producció d’electricitat amb molta antelació i a preus molt inferiors que marca el mercat elèctric i, per això, no s’estan beneficiant de les pujades.

Però el Govern central els exigeix demostrar-ho de manera fefaent i des de fa mesos els obliga a revelar dades de milers de contractes sobre els preus a què venen la seva producció, i si estan subscrits per sobre d’un preu màxim fixat (de 67 euros per megawatt hora, MWh) n’han de tornar la diferència. Aquest tipus de mesures de moment no s’han aplicat a gasistes i petroleres, que també es veuran afectades pel nou impost anunciat per Sánchez.