Catalunya segueix lluny dels objectius de descarbonització

Endarrerida. Catalunya segueix lluny dels objectius de transició verda marcats per al 2030 i 2050. L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat un informe sobre la situació el 2021 caracteritzat per «una progressiva normalització de consum energètic després de la pandèmia» i adverteix que, excepte que hi hagi un canvi radical, «el 94% dels objectius d’energia renovable a Catalunya per al 2030 només es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya», molts, amb instal·lacions a l’Aragó, on generen impostos, lloguers i ocupació.

El Col·legi d’Enginyers Industrials ja va llançar una advertència en aquest sentit. La preocupació per la situació va fer que el president Pere Aragonès es comprometés davant els empresaris en la reunió anual del Cercle d’Economia a superar aquesta aturada de més d’una dècada.

El cert és que a Catalunya, la demanda elèctrica es va cobrir, principalment, per la nuclear en un 52,06%. Aquestes instal·lacions han aportat gairebé «set vegades o la hidràulica», «gairebé nou vegades, més electricitat que els parcs eòlics» i «més de 62 vegades l’aportació d’energia solar fotovoltaica». Els autors de l’estudi destaquen que «sense un desplegament extraordinari de les dues energies renovables amb capacitat de creixement, la solar fotovoltaica i l’eòlica, no es veu possible substituir la nuclear per renovables quan es porti a terme el seu tancament». Les coses no han variat gaire des del 2020, tot i que s’aprecien alguns canvis, segons els representants de l’Observatori.

La hidràulica aporta el 7,25% de la demanda; l’eòlica, el 5,85%, i la solar fotovoltaica, un 0,84%. Una de les dades positives és l’avenç de l’autoconsum. El 2021 es van posar en marxa 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum, amb una potència de 87,3 MW, el 72% més que el 2020. La capacitat total d’autoconsum és de 212,1 MW, que poden generar el 0,6% de la demanda elèctrica actual a Catalunya. En tot cas, és insuficient per arribar als objectius.

Ni un MW eòlic

L’any passat no va entrar en servei ni un MW eòlic, malgrat que hi ha en construcció cinc parcs, amb una potència de 128,15 MW. El 2021, la capacitat de generació elèctrica amb renovables va créixer en 88,74 MW, molt lluny dels 75 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics terrestres que, segons el Proencat 2050, caldria implantar anualment fins al 2030.

Segons el parer de l’Observatori, el decret de desplegament de les renovables de l’any requereix més agilitat perquè no resol «el col·lapse administratiu» en la gestió de projectes després d’un encallament de més d’una dècada. El resultat és que «el gruix de la transició energètica està fora de l’abast del Govern». I és que la nova capacitat de generació renovable que ha sol·licitat autorització per evacuar a les subestacions elèctriques ubicades a Catalunya és de 9.005,56 MW. D’aquesta quantitat, «només el 14% es tramita a través del Govern». El 86% es fa a través del Ministeri de Transició Ecològica, al ser grans instal·lacions i, a més, un 80,1% són projectes a l’Aragó i el 5,9% preveuen infraestructures de generació a Catalunya,

Notícies relacionades

La Cambra de Comerç urgeix l'Estat a accelerar els projectes d'ampliació de l'autopista AP-7

El Govern central llança la tramitació per via urgent del reial decret amb mesures per reforçar el sistema elèctric

La previsió és que si no es modifica la situació, «el 94% dels objectius d’energia renovable a Catalunya per al 2030 només es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya, cosa que suposaria un fracàs dels objectius compromesos en la transició energètica». Al seu torn, suposa la pèrdua d’oportunitats de riquesa per al territori. Una dada: els 7.000 MW projectats a l’Aragó per subministrar energies renovables a Catalunya suposaran per als municipis que els allotjaran 248 milions d’euros de l’impost de la construcció (ICIO), més de 27 milions anuals en altres tributs i 21 milions per als propietaris dels terrenys. A més s’estimen 8.300 llocs de treball en la fase de construcció i 3.000 de directes i indirectes derivats del seu manteniniento.

L’Observatori està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), CECOT, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canal i Ports de Catalunya (Camins.cat), Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Eoliccat, Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGiCAT), Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.