Catalunya requereix 8.000 milions a l’any per a la transició energètica

En el seu document, l’entitat recorda que amb l’electrificació no n’hi haurà prou i que caldrà continuar important energia, reforçar l’estalvi i l’eficiència i sumar al ‘mix’ energètic l’hidrogen, d’origen verd, i el biogàs. I és que, a diferència d’altres sectors, la indústria i el transport no són totalment electrificables, adverteixen

Una de les principals carències és la de les energies renovables, que, per arribar als objectius, hauria de multiplicar per 20 la potència instal·lada actual. «Transcorreguts gairebé 40 anys» des que es van implantar les primeres instal·lacions verdes, remarca l’informe, Catalunya «pateix un incomprensible retard en la implantació d’energies renovables». La potència eòlica instal·lada és d’1,5 gigawatts (GW) del total de més de 25 GW de tot Espanya.

«Construir un parc eòlic a Catalunya costa quatre vegades més temps que a Galícia», afirmen. Per això defensen la creació d’una espècie de «superintendent» que centralitzés tota l’estratègia de descarbonització. «La Generalitat afirma que el retard en les tramitacions es deu a una falta de personal, però el que es requereix és un sistema perquè molts projectes es puguin aprovar mitjançant la certificació per part de tercers», afegeix Josep Maria Montagut, president de la comissió d’energia del Col·legi. Aquesta, afegeix, és l’única manera d’avançar i la que vol Europa».

Donant per impossibles els objectius de descarbonització per al 2030, aposten per accelerar per complir els del 2050. A més de les energies renovables, consideren que cal impulsar l’hidrogen com a substitut dels combustibles fòssils en general i com a matèria primera en el sector petroquímic. En tot cas, estimen que no serà possible produir-ho tot aquí, sinó que en caldrà importar una part. I també defensen el biometà com a substitut del gas natural en el sector domèstic i el terciari, una font energètica sorgida de l’ús de residus en la qual Catalunya també va retardada. Calculen que per aquesta via el potencial de Catalunya podria arribar als 25 terawatts per hora (TW h) a l’any.

L’estudi, elaborat per Lluís Pinós i Juan Puertas, els dos vicepresidents de la comissió d’energia del Col·legi, defensa com a principal escenari un creixement econòmic de l’1,5% anual acumulatiu fins al 2050 i un descens de la intensitat energètica (la quantitat de recursos energètics que necessita un país per generar PIB) d’entre l’1% i el 2% anual. El model, asseguren, s’haurà de completar amb sistemes d’emmagatzematge electroquímic (bateries), centrals hidràuliques reversibles i plantes de producció d’energia elèctrica amb hidrogen.

Atesa la necessitat d’electricitat a través d’energies renovables per produir hidrogen, l’informe aposta per importar la meitat del necessari. Els autors adverteixen que l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 és inabastable. L’energia renovable mínima que s’hauria d’instal·lar en els pròxims vuit anys és de 7 GW d’eòlica i 17 GW de solar fotovoltaica, així com capacitat d’emmagatzematge de 4,4 GW.

Notícies relacionades

Furor per l’hidrogen verd, el mannà de l’energia

¿És millor apagar i encendre la calefacció o mantenir-la a temperatura constant?

Entre les propostes d’aquest col·lectiu professional per assolir els objectius de descarbonització hi destaca la de «desacoblar del PIB la demanda energètica». L’única via, afirmen, és reduir la intensitat energètica a un ritme del 2% anual, per a la qual cosa es requereix «un programa ambiciós i disruptiu».

A més d’accelerar la implantació de renovables i potenciar l’hidrogen i els biocombustiles, aposten per impulsar l’emmagatzematge per poder gestionar l’oferta, més basada en fonts menys controlables (sol, vent, etc.) i adaptar-la a la demanda, entre altres mesures.