La convocatòria de 12 dies de vaga a Ryanair bloqueja la negociació

Els sindicats USO i Sitcpla han convocat 12 jornades de vaga per als tripulants de cabina de Ryanair. Les aturades es portaran a terme els dies 12, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 25, 26, 27 i 28 als 10 aeroports espanyols on opera l’aerolínia. Aquests sindicats s’han despenjat de l’acord assolit per la direcció amb CCOO i reclamen un conveni col·lectiu «que apliqui els drets laborals bàsics», ja que «Ryanair és l’única companyia internacional al nostre país sense conveni col·lectiu», va explicar Lidia Arasanz, d’USO.

Wilson mostra amb evident enuig la seva reacció a la situació actual i assegura que les acusacions d’USO i Sitcpla són «falses». «És absolutament fals que no complim les lleis laborals espanyoles. Hem fet una transició de les lleis irlandeses a les espanyoles en els últims quatre anys. Si no hagués sigut així, no hauríem assolit un acord amb CCOO», explica Wilson. 

L’acord amb CCOO, només per a afiliats d’aquest sindicat, pacta increments salarials i de restauració salarial respecte de les modificacions substancials de condicions impugnades per l’Audiència Nacional; l’equiparació salarial a l’alça en totes les bases a Espanya; més salari fix garantit, en lloc de salari variable, així com la consolidació d’una jornada anual mínima de 600 hores i contractes de treball permanents i directes, en lloc de les modalitats de subcontractació també impugnades per l’Audiència Nacional per incórrer en cessió il·legal de treballadors després de denúncies d’USO i Sitcpla.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Wilson considera que malgrat la vaga convocada, la falta de seguiment i els serveis mínims faran que el seu impacte sigui petit. Assegura que la continuïtat de Ryanair a Espanya i el seu model de negoci no estan amenaçats. «L’impacte de la vaga a Ryanair és petit si es posa en perspectiva del que Ryanair és a Europa. És inefectiva. No perquè no vagi enlloc, sinó perquè no se sap què és el que volen els que la convoquen. Hem aconseguit acords amb els sindicats en els últims quatre anys a Irlanda, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Portugal i també Espanya. Amb els pilots i amb CCOO. El que no és possible és negociar amb qui no vol arribar a un acord i el que fan és convocar vaga». 

Mentre els sindicats llancen proclames contra Wilson i el seu paper com a negociador, aquest minimitza els atacs i reclama que l’única manera d’esmenar la situació és tornar a negociar, com passa en qualsevol empresa, amb un punt de partida ja acordat de pujades salarials assumibles, acordar condicions de treball i deixar la porta oberta a noves negociacions. «No és possible aconseguir-ho tot en una negociació», repeteix. I afegeix: ¿Que la gent vol cobrar més? És lògic. Però cal negociar, això és el que es fa a qualsevol empresa. Però quan la demanda sindical va ser elevar els salaris el 160% fa dos anys, ¿com era possible la negociació o un acord? No tenim cap dificultat per atraure personal per treballar a Espanya, i no tenim cap problema per negociar amb els sindicats per evitar la vaga», «però des del realisme», afegeix.