Calviño posa el fermall al cicle Futuribles de Prensa Ibérica

El circuit Futuribles de Prensa Ibérica sobre innovació tecnològica, que ha organitzat l’últim any esdeveniments en una desena de ciutats espanyoles, va celebrar dijous a Madrid la seva última parada, amb la presència de la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i Transformació digital, Nadia Calviño.

Sota l’organització d’El Periódico de España i el patrocini de Telefónica, Procter &_Gamble i Ayming, Prensa Ibérica va reunir un nombrós grup d’experts per analitzar el present i els reptes futurs de la innovació tecnològica a Espanya.

El president de Prensa Ibérica, Javier Moll, va donar la benvinguda als assistents a la jornada i va assenyalar que el seu grup aposta per Futuribles perquè és «molt conscient que la transformació tecnològica i digital és un dels grans senyals distintius del nostre temps». Moll va assegurar que es tracta d’una revolució que «estimula el pensament, modifica hàbits i ens obliga a repensar-ho tot: la forma en què ens relacionem, ens informem, produïm, aprenem i vivim».

Gemma Robles, directora d’El Periódico de España, va assenyalar en aquest mateix sentit que «no podem deixar passar l’oportunitat d’impulsar els avenços tecnològics necessaris per millorar com a societat».

La vicepresidenta Nadia Calviño va repassar en la seva intervenció el desplegament actual de reformes i inversions que contempla el pla de recuperació i ho va posar en valor com a vehicle per avançar en innovació: «Hem impulsat processos competitius que estan finançant ja uns 29.000 projectes, que representa més de 10.000 milions d’euros en empreses, centres d’investigació, universitats, etc.»

Calviño va aprofitar aquest fòrum per donar avançar que el Govern d’Espanya presentarà dilluns vinent a Brussel·les un projecte pilot amb segell espanyol per fer realitat el primer espai de proves controlat per al reglament d’intel·ligència artificial. «És una gran oportunitat que aquest projecte pilot es provi amb empreses, pimes i empreses emergents espanyoles, i és una mostra del paper que Espanya està jugant en l’impuls de la intel·ligència artificial», va dir.

Va posar també en valor la gran acollida del programa de digitalització de les pimes (‘kit digital’) i els vuit plans específics posats en marxa al caliu de l’Agenda Digital (connectivitat, 5G, ciberseguretat...), que trasllada al Pla de Recuperació «en el que estem invertint 20.000 milions d’euros», va afegir.

Especialistes en innovació

Especialistes en innovacióL’acte va comptar amb els millors experts del coneixement sobre la innovació tecnològica d’Espanya. Francisco Marín, director de Futuribles i Premi Nacional a la Trajectòria Innovadora el 2020, va assenyalar que «som en el camí, però queda molt a fer. Som l’economia número 13 del món i, tanmateix, en l’índex global d’innovació baixem a la posició número 30».

L’al·lusió a l’oportunitat que en clau d’innovació tecnològica representen per a Espanya els fons europeus Next Generation va ser una constant durant tota la trobada. En la primera de les taules rodones sobre «polítiques actives per a la innovació i el desenvolupament», Pedro Mier, president d’Ametic, va posar èmfasi que els fons europeus han d’arribar a les empreses el més aviat possible: «Fins avui, de cada quatre euros dedicats a la innovació, només un ha arribat a les companyies», va assegurar. «No s’ha d’oblidar que la transformació rau en les empreses; la ciència és global i la innovació és local, per la qual cosa, on es produeix la riquesa en el territori és a través de les empreses», va afegir.

Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social, es va mostrar més optimista: «Estem utilitzant els fons més bé del que creiem; si no fos així, no s’entendria la balança de pagaments d’aquest país. Les nostres empreses són més innovadores del que diuen les estadístiques. Hem de tenir una mica més d’autoestima perquè comptem amb tots els elements per superar aquest repte».

Hi va coincidir José Manuel Pingarrón, secretari general d’Universitats, que creu que «avui els nostres joves doctors tenen més oportunitats de mobilitat i l’intercanvi amb altres universitats del món és cada vegada més fàcil».

Ana Castro, vicepresidenta adjunta de Transferència del Coneixement del CSIC, va apuntar que Espanya és al camí i que tenim les estructures preparades, però va advertir que «els reptes són grans i els temps de retorn pot ser que no siguin tan ràpids com la societat demanda».

A la trobada no va poder acudir presencialment, com estava previst, la secretària general d’Innovació, Teresa Riesgo, que va haver d’acudir al Congrés dels Diputats pel debat i la votació de la llei de ciència, tecnologia i innovació. Va intervenir-hi, tanmateix, de forma telemàtica i va assegurar que només és possible comptar amb empreses més grans i més fortes si situa la innovació com a eix principal.

Les empreses, element clau en el repte de la innovació

Les empreses, element clau en el repte de la innovacióLa jornada Futuribles organitzada per El Periódico de España va celebrar una segona taula sobre «les empreses davant el repte de la innovació tecnològica» en la qual van participar experts de diferents companyies.

La trobada va servir per evidenciar que l’èxit de la modernització d’Espanya passa per l’ecosistema d’empreses, pimes i empreses emergents. Sense la seva experiència i interconnexió amb el conjunt de la societat és impossible avançar en innovació.

David del Val, director global d’Innovació Estratègica de Telefónica, va explicar que apostar per la innovació no és només una inversió, sinó també un gran negoci. «Perquè així una empresa suporta els canvis a llarg termini i pot vendre les seves estratègies de desenvolupament a altres empreses. Però per a això és necessari que les institucions públiques ens ajudin, no només amb recursos econòmics, sinó també amb programes de formació.»      

Explica Javier Riaño, vicepresident de màrqueting de Procter&Gamble-Espanya, que en una empresa com la seva tenen, a més, la responsabilitat d’innovar en la resolució de necessitats concretes dels consumidors sense oblidar el seu context. «Nosaltres, per exemple, fabriquem detergents i sabem que el preu de l’energia elèctrica ha pujat molt en els últims mesos. Hem de treballar per crear productes amb els quals la rentadora es pugui utilitzar a baixa temperatura i així estalviar en el rebut de la llum.»

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Carlos Artal, director general d’Ayming España, veu imprescindible, per la seva banda, que l’Estat dediqui almenys el 2% del PIB a la innovació. «Les empreses estem posant de part nostra. Perquè només així sobreviurem en el temps i, a més, hem de fomentar el desenvolupament d’un ampli i sòlid ecosistema d’empreses emergents», va dir. «Ara mateix hi ha empreses que no saben com accedir als recursos europeus destinats a la digitalització i cal facilitar-los el camí. Perquè només d’aquesta manera poden ser més competitives i continuar creixent.»

«Acompanyats pel sector públic, hem d’implementar la plena digitalització. Però, de manera paral·lela, hem de procurar fer-ho de forma cibersegura», va advertir Azucena Hernández, fundadora i CEO d’Eurocybcar, «perquè, si no, estem deixant les portes obertes als ciberdelinqüents. En el sector de l’automoció parem molt compte amb això i ens preocupem per formar el nostre personal», va assegurar una dona que es va fer emprenedora als 47 anys i que ha aconseguit «el primer certificat de ciberseguretat per a un cotxe» emès al nostre país.