El sector immobiliari, en la carrera pels fons europeus

Ni la pandèmia de coronavirus ni el conflicte bèl·lic d’Ucraïna han pogut frenar el creixement del sector immobiliari. De fet, la compravenda de vivendes no para de créixer: amb 59.272 operacions inscrites en el registre, el març d’aquest any va viure el seu tretzè repunt consecutiu, la xifra més alta des del gener del 2008, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Una tendència que s’anticipa al previsible creixement dels tipus d’interès. Tanmateix, el preu de la vivenda continua incrementant: en el primer trimestre del 2022 ha pujat un 8,5% respecte a l’any passat, la pujada de preus més elevada registrada en els últims 15 anys. Una tendència propiciada per diferents factors, com l’encariment de les matèries primeres i la falta de mà d’obra en el sector de la construcció. 

A fi d’analitzar les tendències, els reptes i les oportunitats del sector, el 16 de juny es va celebrar la tercera edició d’Inmoforum a Barcelona: un esdeveniment organitzat per Prensa Ibérica i SIMAPRO que es porta a terme en diferents ciutats espanyoles de la mà dels diaris Diario de Mallorca, Levante-EMV, El Periódico de Catalunya, La Opinión de Málaga i La Información. Així, diversos experts del sector i representants de l’administració es van reunir al Recinte Modernista de Sant Pau en un acte que van inaugurar el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez; el director general de SIMAPRO, Eloy Bohúa; i la consellera del Departament de Drets Socials, Violant Cervera. Bohúa va destacar el compromís creixent del sector immobiliari amb la sostenibilitat social i mediambiental, i la consellera va posar èmfasi en l’oportunitat que suposa per al parc públic les mesures destinades a la rehabilitació de les vivendes amb criteris d’eficiència energètica contemplades en els fons europeus Next Generation. 

Durant l’esdeveniment es van portar a terme dues taules rodones. El Secretari d’Habitatge i Inclusió Social del Departament de Drets Socials del Govern, Carles Sala; el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana; i el director general de la promotora SALES, Manel Rodríguez van conformar la primera taula d’experts. D’altra banda, el director comercial de l’empresa de valoració immobiliària Tinsa, Pedro Soria; el director de negoci de la immobiliària del Banc Sabadell, Solvia, Ernesto Ferrer-Bonsoms; i el secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Alberto Izquierdo, van ser els protagonistes de la segona taula. 

Vivenda sostenible

Les ajudes previstes en els fons europeus Next Generation EU destinades a la rehabilitació de les vivendes van ser el factor comú de les dues taules. «Tenim un parc de vivendes construït, majoritàriament, abans del 1979, que suposa una ruïna energètica per al nostre país», lamentava Carles Sala. I és que, segons dades de l’Agència del medi ambient de la Unió Europea (UE), el parc de vivendes d’Espanya té uns 45 anys de mitjana i és responsable del 14% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. D’altra banda, el director comercial de Tinsa, Pedro Soria, va remarcar que els fons europeus són una oportunitat per recuperar els nuclis antics de les ciutats: «Si no tenim capacitat per generar sòl a les grans ciutats, com Barcelona, la rehabilitació de les vivendes és fonamental».

L’estalvi econòmic que comporta una vivenda amb qualificació energètica A ha despertat l’interès de molts propietaris en les ajudes per a la rehabilitació de la vivenda previstes en els fons europeus. I és que, segons dades de la Unió de Crèdits Immobiliaris, viure en una casa sostenible no només ajuda a ser més respectuós amb el medi ambient, sinó que també comporta un estalvi econòmic que pot arribar als 70 euros mensuals. Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, «estem informant els propietaris sobre la importància de la rehabilitació perquè siguin conscients que la seva vivenda és un tresor i la seva conservació garanteix el seu patrimoni familiar», va destacar Izquierdo. El factor econòmic és essencial. Tal com ho veu Pedro Soria, «els joves estan més conscienciats amb la causa climàtica, però a les persones grans els costa més: o els expliques la part econòmica o no faran la inversió. A més, «parlem d’un factor que ha fet que les persones que estan buscant comprar una vivenda estiguin disposats a pagar un 10% més per una que s’hagi construït amb criteris sostenibles», va explicar Ferrer-Bonsoms. En aquesta línia, tal com constata un estudi publicat per Solvia i Fotocasa, «la pujada dels preus de l’energia ha augmentat fins al 95% l’interès dels qui busquen comprar o llogar pis per la sostenibilitat de la vivenda». D’altra banda, tal com va destacar Manel Rodríguez, director general de SALAS, «l’eficiència energètica en el sector de la construcció és cara, i és per això que es crea una dicotomia quan parlem de sostenibilitat i vivenda social. Necessitem recursos i la col·laboració administrativa perquè l’usuari mitjà no ho pot pagar». 

Col·laboració

En aquest sentit, Rodríguez va insistir que «l’administració ha d’oferir recursos» i va demanar seguretat jurídica perquè «el mercat no hagi de patir les conseqüències dels canvis en les regulacions cada tres o quatre anys». Una seguretat jurídica que, segons Xavier Vilajoana, passa per reduir els temps que, actualment, comporten els processos administratius i les concessions de llicències: «Es triga el mateix a construir un edifici que a obtenir les llicències prèvies i posteriors a la construcció». De fet, actualment, el temps mitjà que triga a atorgar-se una llicència d’obra nova al nostre país és d’un any. Tot i que la legislació recomana que aquest termini no superi els tres mesos.

Nous models

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La inseguretat jurídica i la rigidesa de les normes urbanístiques s’han convertit en un obstacle per al sector de la construcció. «Necessitem noves fòrmules en l’edificació de vivendes que s’adaptin a les noves necessitats de la societat i als nous models familiars, però l’urbanisme actual ens limita», va lamentar el president d’APCE a Catalunya. I és que, segons dades de l’INE, el 56% de les llars estan formades per una o dues persones. En aquesta línia, el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, va remarcar que «Barcelona està plena de pisos de 150 m² on només viuen dues persones». «L’urbanisme ha d’evolucionar per adaptar-se als canvis socials», va remarcar el director general de SALAS, que també va advocar per la necessitat de crear un govern metropolità que en ciutats com Barcelona, inclogui els municipis del seu voltant. 

En aquesta línia, models com el ‘coliving’ i el ‘build to rent’ (construir per llogar) són noves tendències que estan sorgint al sector immobiliari. Tal com va explicar el director de negoci de Solvia, Ernesto Ferrer-Bonsoms, «hi ha un volum important d’actors que aposten cada vegada més pel ‘built to rent’». I és que tot i que a Espanya continua predominant la propietat, la tendència és aproximar-se al model europeu, en el qual el 50% de la població viu de lloguer». No obstant, des de Tinsa, Pedro Soria va lamentar que «perquè funcionin models com aquest i puguem atraure inversors necessitem seguretat jurídica».