Furor per les plaques solars per a l’autoconsum

  • La imparable escalada del preu de l’electricitat i les ajudes de la UE multiplicaran per cinc les instal·lacions solars d’autoconsum a Espanya fins a l’any 2030

Furor per les plaques solars per a l’autoconsum

'activos'

6
Es llegeix en minuts

Va ser com un alliberament. La supressió de l’impost al sol el 2018 va resultar decisiva per impulsar un sector, com és el fotovoltaic, que fins aleshores s’havia mantingut poc menys que lligat de peus i mans per la falta de rendibilitat. Les conseqüències no van trigar a deixar-se notar, amb un destacable increment dels projectes d’autoconsum tant industrials com residencials que, en qualsevol cas, encara no és comparable amb el que ha d’arribar. I és que la imparable escalada dels preus de l’electricitat, unida als fons que arribaran des de la Unió Europea (UE), multiplicaran per cinc tant les instal·lacions com la potència fins al 2030 a Espanya i satisfaran la demanda d’uns consumidors àvids per estalviar en la factura de la llum. Les perspectives de negoci són tan positives que fins i tot les grans companyies elèctriques han pujat a aquest carro que fins fa ben poc era territori gairebé exclusiu de petites empreses. La bombolla, amb tot, s’està inflant a tanta velocitat que corre el risc d’esclatar si no s’aconsegueix mà d’obra especialitzada i si persisteixen els problemes en el subministrament de components.

El sector està configurat en aquests moments per unes 2.000 empreses que, incloent llocs de treball tant directes com indirectes, donen feina a 58.000 treballadors. Segons un informe elaborat per la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), el 2021 es van instal·lar al país 1.203 megawatts (MW) de nova potència en instal·lacions d’autoconsum, el doble que l’exercici anterior. Les instal·lacions domèstiques van passar de suposar el 19% al 32% del total, mentre que els sectors industrial i comercial es repartien percentatges del 41% i el 26%, respectivament.

5.000

A l’hora d’explicar aquesta arrencada tan significativa, el director general d’aquesta entitat, José Donoso, fa referència a les noves regulacions, molt favorables, i als alts preus de l’electricitat. «Els particulars –remarca– s’han adonat que els seus diners estan millor a les seves teulades que als bancs».

Però, aterrant en el concret, ¿què és el que empeny tant els particulars com les empreses a decantar-se per les plaques solars? Efectivament, la imparable pujada del preu de la llum, a part de convertir-se en un incentiu per apostar per l’autoconsum, ha propiciat que una instal·lació domèstica que abans s’amortitzava en nou anys ara trigui pràcticament la meitat. El mateix passa amb la indústria i els complexos comercials, amb terminis inicials de quatre i sis anys, respectivament, que en aquests moments s’han reduït en els mateixos termes. L’altre factor, lògicament, és el de l’estalvi en el consum elèctric, que oscil·la des del 30% al 80%, fins i tot més en alguns casos.

El director general de l’Associació Nacional de Productors i Inversors d’Energies Renovables (Anpier), Rafael Barrera, apunta a altres qüestions que també estan influint en aquest ascens. «En els últims temps –destaca– s’ha trencat l’obstacle que suposava la desconfiança respecte a la fiabilitat de les plaques solars i el seu rendiment. En l’actualitat podem dir que comptem amb una tecnologia molt madura, per això ens trobem en un mercat en plena ebullició».

Tanmateix, malgrat que l’autoconsum s’ha disparat des del 2018, encara està tot per fer. I és que en aquests moments hi ha instal·lats a Espanya 3,2 gigawatts quan l’objectiu per al 2030 és arribar als 15. Es tracta d’una meta molt complicada, però tot apunta que es podrà aconseguir gràcies als 1.400 milions d’euros que arribaran des dels fons Next Generation de la Unió Europea, que, segons els càlculs que maneja el sector, quintuplicaran el nombre d’instal·lacions i passaran de les 100.000 actuals al mig milió. Es calcula, a més, que els diners comunitaris es traduiran, al seu torn, en 5.000 milions d’euros d’inversions directes. D’entrada, per a aquest any ja es preveu que la facturació del sector en autoconsum es mogui en xifres pròximes als 1.920 milions d’euros, cosa que permetrà instal·lar 2.400 megawatts.

4,5

Per arribar a aquests objectius, les empreses s’han llançat a una batalla comercial per obtenir el màxim de clients promocionant ofertes i facilitats de tota mena. És el cas d’Otovo, una companyia noruega especialitzada en autoconsum domèstic que ja fa temps que opera a Espanya. El director general de la firma aquí, Íñigo Amoribieta, indica que una instal·lació tipus per a una casa té un cost aproximat de 5.000 euros, una inversió que així, d’entrada, hi ha algunes famílies que no es poden permetre. Per això estan oferint l’oportunitat d’optar per un lloguer de 40 o 50 euros al mes per un període de 20 anys «que permet –aclareix– un estalvi superior al que es paga. Es tracta d’una opció interessant perquè, com que no hi ha inversió pel mig, no s’ha d’amortitzar res».

Una altra companyia que ha fet de l’autoconsum la seva raó de ser és Holaluz, que actualment compta amb ni més ni menys que 400.000 clients a través d’un concepte singular de comercialització. Així ho assenyala la seva CEO, Carlota Pi, que destaca que la base del seu negoci és en la instal·lació de més plaques solars de les que necessita la persona que contracta per poder proveir amb l’energia sobrant els clients que no tenen teulada. «El client original –emfatitza– aconsegueix estalviar el 100% del que consumeix i aporta energia a dues llars més situades en un radi de 500 metres al voltant». Pi, a més, destaca el potencial dels 10 milions de teulades residencials tècnicament viables que hi ha a Espanya. «Podríem arribar als 50.000 megawatts de potència quan en l’actualitat només n’hi ha 500», indica.

Cubierta Solar, d’altra banda, és una empresa especialitzada en l’autoconsum industrial. El seu gerent, Luis Navarro, assenyala que una de les qüestions que estan potenciant l’energia fotovoltaica en les empreses és la irrupció de les bateries de liti, que permeten emmagatzemar l’energia sobrant per poder consumir-la a la nit o en hores en què la tarifa elèctrica és més cara. «Es tracta d’una autèntica revolució», assegura. La seva companyia s’ha especialitzat en aquest tema i ben aviat té previst instal·lar la que fins al moment és la megabateria més gran d’Europa, de sis metres d’amplada i 30 tones, a la factoria de Texathenea, a Villena.

58.000

També les grans elèctriques estan apostant per l’autoconsum, a la vista que és un sector en plena expansió. Repsol i Telefónica, sense anar més lluny, han anunciat aquesta setmana el llançament al mercat de Solar360, una companyia conjunta que pretén convertir-se en líder en aquest mercat amb prestacions innovadores per als particulars, les comunitats de veïns i empreses. Iberdrola, per la seva banda, destaca que el 40% dels 100.000 clients existents al país estan gestionats per ells, mentre que Naturgy assenyala que acompanya tota mena de clients, des dels industrials als residencials, passant per comunitats de propietaris o pimes, perquè obtinguin estalvis d’entre un 40% i un 70%.

Notícies relacionades

Amb tot, les previsions de creixement són tan enormes que en el mateix sector hi ha el temor que s’estigui inflant una bombolla que no es pugui atendre. I és que en aquests moments hi ha problemes de mà d’obra perquè no hi ha prou personal especialitzat, una situació a què s’ha d’afegir l’actual context de ruptura de les cadenes de subministrament, que poden derivar en retards d’instal·lació. Dos factors que dibuixen un panorama ple d’incerteses.

1.920

I enmig de tot això, ¿què n’opinen els clients? No hi ha massa queixes relacionades amb el sector, tot i que des de l’OCU s’adverteix sobre qüestions relacionades amb les compensacions pels excedents que es bolquen a la xarxa o la qualitat d’algunes plaques solars en matèria de rendiment i durabilitat. Malgrat tot, fins i tot l’organització ecologista Greenpeace promociona l’autoconsum i no només per reduir emissions de CO² i combatre el canvi climàtic, sinó també per evitar la dependència energètica de Rússia i deixar d’alimentar el que ells denominen la guerra de Putin.