Europa atorgarà a Espanya entre 4.000 i 6.000 milions més dels fons europeus

Tal com està explicant la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a finals del mes de juny la Comissió Europea recalcularà les assignacions de quantitats a cada país, després de tenir en compte l’evolució real del producte interior brut (PIB) el 2020 i el 2021. La pitjor evolució relativa del PIB espanyol, la recuperació postcovid del qual va més lenta que la dels principals socis europeus, farà Espanya creditora d’un volum d’ajudes més gran. Segons les estimacions de la directora de la consultora LlYC per a la Unitat de Projectes Next Generation EU, Paloma Baena, en un document publicat aquest dijous, el recàlcul farà arribar a Espanya entre 4.000 i 6.000 milions d’euros addicionals. Segons fonts coneixedores del procediment europeu de recàlcul dels fons Next Generation EU, aquesta forquilla de quantitats està en línia amb la xifra oficial que es farà pública en les pròximes dates.

Addenda al Pla de Recuperació

Aquest mateix dijous, la consellera econòmica de la representació de la Comissió Europea a Espanya, María Canal Fontcuberta, ha explicat a Efe, que per fer ús de la subvenció més gran (la quantia de la qual no ha precisat), Espanya haurà de revisar el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i afegir noves inversions que justifiquin una necessitat de més finançament».

De fet, la vicepresidenta Calviño ja ha explicat que el Govern està treballant en una addenda al PRTR per mobilitzar les transferències addicionals, així com el tram de crèdits assignat a Espanya, la utilització del qual no va ser prevista en l’inicial Pla de Recuperació, que es va limitar a l’aplicació del tram de 70.000 milions en subvencions. En principi, la CE va assignar a Espanya 70.000 milions més en crèdits tous, que són els que el Govern pretén sol·licitar ara. Aquesta quantitat podria ser elevada en, almenys, 10.000 milions més com a conseqüència, també, del recàlcul derivat de les dades definitives del PIB. L’experta Paloma Baena xifra aquesta quantitat addicional en un màxim de 16.000 milions. L’addenda al PRTR haurà de detallar els projectes en els quals s’aplicaran aquests crèdits europeus (que, a diferència de les subvencions, sí que caldrà tornar), així com una llista ampliada de reformes i inversions que el Govern d’Espanya haurà de complir com a condició per a l’accés a aquests préstecs tous.

‘Repower EU’

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

A més d’atendre la participació més gran d’Espanya en els fons europeus ‘Next Generation EU’ (fins a 6.000 milions addicionals en subvencions i més de 10.000 afegits en crèdits), l’addenda al Pla de Recuperació també podria ser aprofitada pel Govern per afegir un nou capítol dedicat en exclusiva a la implementació dels nous fons vinculats al ‘Repower EU’, que és l’estratègia proposada per la Comissió Europea per aturar la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna i la dependència dels combustibles fòssils russos. En el cas d’Espanya, s’estima que podrà accedir a fins a 4.000 milions d’euros en subvencions del Repower EU si els ingressos europeus per drets d’emissió es reparteixen entre els estats membre sota els mateixos criteris que els fons Next Generation EU. Aquest criteri, tanmateix, encara està en discussió i podria variar.

El programa ‘Repower EU’ aposta per tres línies d’actuació: estalvi d’energia, diversificació en el subministrament de gas i augment de la proporció d’energies renovables sobre el mix energètic. A més d’acostar als països ingressos provinents dels drets d’emissió, aquest programa també permet traslladar transferències d’altres fons estructurals a aquestes línies d’actuació energètica.