Barcelona inaugurarà el 2023 el ‘hub’ de cooperatives més gran d’Europa

El món cooperatiu català se sacseja les seqüeles de la covid i consolida la seva base de 4.551 societats a tot Catalunya, segons les últimes dades d’abril del Departament de Treball de la Generalitat. Aquestes aporten al voltant del 2,2% del PIB català. I l’obertura de Coopolis, el centre de promoció ubicat a Can Batlló, promet ser una palanca d’impuls per a un col·lectiu que ocupa més de 45.000 persones a tot el territori. La iniciativa té el seu origen en el moviment veïnal i cooperatiu, més concretament en el projecte ‘Barri cooperatiu’ impulsat per la llibreria La Ciutat Invisible el 2008. Avui aquest projecte està allotjat a ‘La Comunal’, un espai compartit amb altres cooperatives, com el restaurant La Deskomunal, el col·lectiu d’advocats Iridia o l’Aula d’Idiomes, entre d’altres.

Les obres van amb retard, ja que la idea inicial era que estiguessin acabades al llarg del 2021. Entre la pandèmia i els descobriments arqueològics d’esquelets antics que han anat fent els operaris, els treballs s’han anat allargant. La previsió actual és que el recinte pugui obrir al llarg del 2023, entre el mes de gener i novembre.

Nova llei d’economia social

El 2023 promet ser un any clau per al cooperativisme a Catalunya, en tant que a més de la posada en marxa de Coopolis, també està previst que el Parlament tramiti la nova llei d’economia social. L’objectiu d’aquesta norma és crear una espècie de ‘segell’ per distingir aquells projectes –siguin cooperatives, fundacions o societats mercantils– que treballin segons els principis de l’economia social, segons explica el copresident de la Federació de Cooperatives de Treball Guillem Llorens. 

Notícies relacionades

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

L’oficina tècnica per coordinar les obres de Rodalies arrencarà a l’octubre

Per a això s’establiran una sèrie de requisits –pendents de concretar en el Parlament–, com el grau de participació dels treballadors en la direcció i presa de decisions, una ràtio màxima entre el sou del més mal pagat i el del millor i altres requisits per certificar que realment qui tingui el segell és dins del marc de l’economia social. Aquest segell servirà, a més per a la diferenciació publicitària de les societats o cooperatives, per a la inclusió d’aquestes en futures polítiques públiques de promoció econòmica, entre d’altres.    

Dins del teixit cooperatiu català, format per aquestes 4.551 cooperatives, les cooperatives de treball (ja siguin advocats, arquitectes, serveis de prevenció de riscos laborals o cura a les persones) són la majoria. Altres noms més coneguts, com, per exemple, SomEnergia o Abacus són cooperatives de consum. Dins de les cooperatives de treball, la mida és habitualment petita i gairebé 6 de cada 10 tenen menys de 10 empleats. I el repartiment dels càrrecs directius és més equitatiu que en l’empresa ordinària, sent el 48% dels directius o gerents dones, segons dades internes de la Federació de Cooperatives de Treball.