El Govern i la banca preparen un pla per a l’1,4% de la població sense accés a l’efectiu

El percentatge de població desatesa és baix, però implica que prop de 665.000 espanyols estan afectats pel màxim grau d’exclusió financera, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística del tancament del 2021. A més, un 3,3% de la població –1,56 milions de persones– viuen en poblacions sense sucursal bancària, tot i que sí amb algun altre dels mecanismes desplegats pel sector financer per donar accés físic als seus serveis més bàsics.  

Les dues dades, a què ha tingut accés aquest diari, procedeixen d’un informe que les patronals AEB i CECA (bancs i antigues caixes d’estalvi, respectivament) tenen previst publicar els pròxims dies, previsiblement cap a finals de mes. El seu autor, Joaquín Maudos (catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie), en va fer una presentació preliminar a les associacions i el Ministeri d’Economia fa un parell de setmanes, ja que és la base a partir de la qual les dues parts preveuen dissenyar el nou pla.

Més edat, menys renda

Fonts del departament que dirigeix Nadia Calviño expliquen que els treballs se centraran en els municipis on viu aquest 1,4% de la població perquè, a més de trobar-se més desatesos per la banca que la resta, presenten en molts casos una edat mitjana dels habitants entre set i vuit anys superior al conjunt del país, així com un nivell de renda una mica més baix. Tot i que el pla no té data ni terminis per estar a punt, l’objectiu del ministeri és avançar a la màxima velocitat possible. 

La iniciativa, així, s’emmarca en l’estratègia que ve desplegant Economia l’últim any per aturar l’exclusió financera, un problema creixent a Espanya des de la reestructuració del sector bancari iniciada el 2008 per l’anterior crisi. A instàncies de la vicepresidenta, l’AEB i la CECA van subscriure el juliol de l’any passat un protocol per «reforçar el compromís social» del sector, amb una sèrie de mesures en matèria d’inclusió i educació financera, així com laboral, salarial, de sostenibilitat mediambiental i digitalització. En l’esmentat document, es preveia la creació d’un Observatori per a la Inclusió Financera que elaborés un «mapa de l’accés a serveis financers de l’Espanya rural», que és la que es presentarà d’aquí uns dies. 

Addicionalment, Calviño va urgir públicament el sector el gener passat a adoptar noves mesures per millorar el seu servei a la gent gran. Després d’un mes de negociacions, d’aquí va sorgir un paquet d’iniciatives que les patronals van subscriure com ampliació del protocol de l’any passat. Ara es tracta de fer un pas més enllà centrat en l’Espanya rural, en uns treballs en què també participen la patronal de les cooperatives de crèdit (UNACC) i el Banc d’Espanya. 

Col·laboració pública

L’organisme supervisor, així, ultima tres informes: una comparativa de l’accés a l’efectiu a Espanya davant els altres països de la zona euro; una radiografia de l’accés als serveis bancaris digitals del país i la seva evolució recent; i un repàs de les actuacions a escala nacional i internacional contra l’exclusió financera. Aquests estudis també serviran de base per al pla que negociaran el ministeri i les patronals.

Economia preveu que dels treballs sorgeixi un nou conjunt de compromisos que la banca torni a assumir de forma voluntària. El sector s’hi mostra disposat, però demana compartir el cost. «Es buscaran solucions, però han de ser solucions compartides, perquè el sector financer és un servei essencial però no un servei públic. S’han de combinar amb les administracions públiques, que sí que han de garantir el servei públic. Hi ha d’haver per tant una col·laboració publicoprivada», va argumentar aquest dimarts el portaveu de l’AEB, José Luis Martínez Campuzano, en un acte organitzat per IBM.

Problema creixent

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

El problema d’exclusió financera de l’Espanya buidada ve de lluny, però s’ha agreujat els últims 14 anys. Segons dades del Banc d’Espanya, el nombre de municipis sense oficina bancària s’ha disparat en 836 i un 23% des que va esclatar la bombolla immobiliària, dels 3.569 del 2008 als 4.405 del tancament del 2020. Les poblacions afectades suposen el 54% del total. Per la seva banda, el nombre de pobles sense accés a l’efectiu (via caixer o oficina) es va situar en 4.115 al tancament del 2020, amb 1,18 milions de persones afectades, el 2,5% de la població.

Les províncies més perjudicades són Burgos (313 municipis sense sucursals al tancament de l’any passat) i Salamanca (307), per davant de Guadalajara (247), Àvila (215) i Zamora (203). Valladolid, Segòvia, Palència, Conca, Saragossa i Sòria tenen entre 180 i 150 poblacions afectades, mentre que Lleó, Navarra, Terol, Càceres, Lleida, Girona, La Rioja, Osca, Barcelona, Tarragona i València en sumen entre 150 i 100. En l’extrem oposat, Còrdova, Sevilla, Lugo, Múrcia, les Balears, Cadis, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Jaén tenen menys de 10 municipis sense oficina.