Els 12 espanyols que més manen en grans multinacionals

Oliván, que havia intentat sense èxit muntar la seva pròpia xarxa social espanyola (Nosuni), va instar Zuckerberg a internacionalitzar la seva companyia. El fundador de Facebook li va fer cas i fa gairebé 15 anys va contractar l’executiu espanyol, que ha canviat el muntanyisme al Pirineu pel surf a les platges de Santa Cruz. La seva meteòrica carrera dins de la companyia l’ha portat a convertir-se en el número dos de Meta en substitució de Sheryl Sandberg.

Contemporani a Oliván és un altre executiu espanyol, l’alacantí Nicolás de Ros Wallace, nascut el 1975 i acabat de nomenar conseller delegat del fabricant alemany de bicicletes d’alta competició Canyon. El directiu es va incorporar al grup del pedal procedent de Nike, on havia desenvolupat part de la seva trajectòria professional amb llocs a Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Amb anterioritat va treballar a Inditex i va ocupar diferents posicions de responsabilitat en l’àrea internacional, principalment en el negoci de sabates i bolsos de Zara.

Oliván i Ros de Wallace formen part d’una dotzena d’espanyols que s’han fet un lloc a les cúpules directives de grans multinacionals, ja sigui a dalt de tot –com a presidents o consellers delegats– o com a número dos. Ells dos són els més joves d’un col·lectiu que fins ara integrava sobretot ‘baby boomers’ que estan al capdavant de grans farmacèutiques (Joaquín Duato, Johnson & Johnson; i Belén Garijo, de Merck), aerolínies (Luis Gallego, IAG), empreses de begudes (Ramón Laguarta, Pepsico i Sol Daurella, Coca-Cola EuroPacific Partners), bancs (José Viñals, Standard Chartered), asseguradores (Iñaki Ereño, Bupa –matriu de Sanitas– i Antonio Lorenzo, de Scottish Widows) i grups informàtics (Enrique Lores, HP) i d’articles esportius (Bárbara Martín, Decathlon).

Tots aquests executius tenen en comú una formació acadèmica excel·lent i un ampli domini d’idiomes. En general són persones amb vocació cosmopolita, decidides, ambicioses, flexibles i sense por d’adoptar riscos calculats. Tret d’excepcions, arriben a dalt de tot després d’haver passat per diversos llocs a la mateixa empresa i la seva remuneració és elevada (1,5 milions de dòlars de sou base per a Duato, als quals s’hi poden unir incentius anuals de 2,6 milions i altres a llarg termini per valor de 12,3 milions d’euros). Mantenen els seus vincles amb el seu país d’origen, gairebé sempre per motius familiars, tot i que molts han constituït les seves llars fora d’Espanya. Així, Oliván, l’esmentat número dos de Meta, parla anglès, francès, alemany, japonès i espanyol. Casat amb una alemanya que va conèixer quan estudiava Erasmus a Munic, és pare de dos fills.

Notícies relacionades

Abanca rebutja amb un "‘no’ rotund" una possible fusió amb Banc Sabadell

Inditex i Zendal apunten al repte diari de la «incertesa» en les empreses

Mireia las Heras, professora de l’escola de negocis IESE, afirma que aquests casos demostren que «el talent no té fronteres, ni gènere, ni lloc de procedència ni tampoc edat com passa en aquests dos últims casos». Las Heras assenyala que els 12 treballen en àrees d’activitat molt diverses, «perquè Espanya com a país no té una especialització única, com passa a l’Índia, per exemple, amb la tecnologia».

El grup de directius espanyols creix si s’inclou un escalafó inferior, com els que estan al capdavant d’una unitat de negoci o d’una àrea geogràfica d’una corporació. Aquest és el cas de Natalia Berenguer (secretària general de Danone) i Javier San Juan, responsable de L’Oréal a Llatinoamèrica.