Ocupació pública

El Síndic renya el Govern per tenir 4.000 interins durant vuit mesos esperant les notes de la seva oposició

  • El defensor del poble català retreu a la Generalitat la «situació de cansament, desmotivació i desmoralització dels aspirants» que està causant aquesta tardança

El Síndic renya el Govern per tenir 4.000 interins durant vuit mesos esperant les notes de la seva oposició
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Uns 4.000 interins porten més de vuit mesos esperant la nota de l’examen que el dirà si podran ser funcionaris o no del cos superior d’administratius de la Generalitat de Catalunya. Vuit mesos esperant i gairebé tres anys estudiant, ja que aquest procés de selecció per accedir de forma estable a la funció pública va començar formalment a finals del 2019. I encara falten dues proves més per culminar l’oposició. Una lentitud inexcusable a ulls del Síndic de Greuges de Catalunya, que ha renyat l’Executiu català per la tardança, després de rebre 21 queixes formals, li retreu la «situació de cansament, desmotivació i desmoralització dels aspirants» que això està causant entre els opositors i critica la falta de transparència en el procés.

«Un cop que el tribunal qualificador disposi de la correcció dels exercicis de la primera prova, es procedirà a donar publicitat a les seves qualificacions», afirmen des de la Conselleria de Presidència. Aquesta convocatòria ha sigut denunciada pel sindicat IAC davant el contenciós administratiu per la tardança en els terminis, tot i que la justícia encara no s’ha pronunciat.

Totes les administracions públiques estan ultimant o ja han publicat les seves ofertes públiques d’ocupació extraordinàries per mirar d’estabilitzar centenars de milers d’interins que porten anys (alguns fins i tot dècades) esperant una oportunitat per poder consolidar la seva plaça. El Govern central, censurat en repetides ocasions pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va haver de fer una llei específica per estabilitzar els alts nivells d’eventualitat que arrossega l’Administració des de fa dècades. Aquesta temporalitat s’ha cronificat principalment per dos motius. D’una banda, l’època d’austeritat i retallades va tallar l’oferta de noves places. I per l’altra les poques que s’han anat convocant pateixen la lentitud de la burocràcia i passen anys des de la primera convocatòria fins que el nou funcionari assumeix la plaça.

Com mostra la convocatòria número 242 per la qual el síndic ha censurat públicament la Generalitat aquest dimecres. El cas es remet a una oferta pública d’ocupació per estabilitzar interins del 2017, la convocatòria dels quals es va formalitzar el 2019 i el primer examen no es va fer fins al desembre del 2021. Abans de la nova llei ja hi havia processos especials d’estabilització d’interins, però la seva velocitat i eficàcia no han funcionat fins ara, tal com demostren les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Segons aquestes, un de cada tres treballadors del sector públic estan ocupats amb un contracte temporal.

¿Concretament, quantes persones estan afectades per aquest retard? Aquesta és una informació competència de la Generalitat, però que, a preguntes d’EL PERIÓDICO, no ha facilitat. Públicament, un total de 4.477 persones van ser admeses per presentar-se a la convocatòria, tot i que això no és garantia que finalment, després de tres anys d’espera, s’acabés presentant a examen.

Una oposició sota tres ‘governs’

Notícies relacionades

Les oposicions per les quals el Síndic renya l’Administració catalana van començar sota el mandat de Carles Puigdemont, amb Meritxell Borràs de responsable de la funció pública. La convocatòria formal va tenir lloc quan Quim Torra era president i els treballadors públics eren competència de Jordi Puigneró. I l’actual revisió dels exàmens s’està portant a terme en el mandat de Pere Aragonès i sota la batuta de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Cinc anys, tres presidents i tres responsables de la funció pública han passat des de l’aprovació de les condicions per a l’estabilització d’interins fins a la fase definitiva en què els opositors esperen saber si ocuparan les places o no.

Una tardança que «manté els aspirants en una situació d’incertesa, que els aboca a prosseguir els estudis i la preparació del concurs, alguns en acadèmies de pagament i, en tot cas, amb un sacrifici personal que s’està estenent més enllà del que podria ser comprensible», afirmen des del síndic. «L’esclat de la pandèmia no pot emparar un alentiment de més de 16 mesos a la publicació de la llista definitiva d’admesos i exclosos», afegeix.