Zara comença a cobrar per les devolucions de roba ‘online’ en alguns països

Fonts de Zara van emmarcar la mesura com a complement de les estratègies mediambientals del grup, tot i que van especificar que «la majoria de les devolucions es fan actualment a la botiga i no comporten cap cost per als clients».

Un dels últims països on s’ha implementat el cobrament per devolució a Zara és el Regne Unit, que té la taxa de penetració ‘online’ més alta d’Europa. També a Alemanya, on les taxes de devolució són elevades. Les devolucions fetes a la botiga, que són ja majoria, n’estan exemptes. És minoritària la devolució que es fa per correu. Sembla que la plaga de la devolució és més acusada als països de mal temps i que el fenomen s’agreuja en els mesos més freds, on el tiquet mitjà de compra és més alt. La competència del tèxtil derivat de les firmes natives digitals com Shein aguditza la necessitat de prendre mesures davant un hàbit de consum que pot fer que l’estructura de costos de la venda a internet es vegi afectada.

Les devolucions gratuïtes han sigut des de sempre un argument de venda important per al comerç. El Corte Inglés és una referència obligada en el comerç tradicional, però en el cas del comerç electrònic ha sigut un element bàsic de dinamització de l’activitat i diferenciació del negoci davant la competència.

Logística inversa

La denominada logística inversa és un maldecap per a totes les firmes que aborden l’omnicanalitat amb ambició. La diferència entre aconseguir beneficis o números vermells, reconeixen totes les firmes. A més, qualsevol estratègia adornada amb l’adjectiu mediambiental pot ser contrarestada amb un nombre elevat de devolucions. La decisió de comprar teixits reciclats no serveix de res si el pes de les devolucions augmenta. I si augmenten les devolucions, és que el producte no satisfà el client i complica la gestió d’estocs.

Notícies relacionades

El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys

Endesa i Iberdrola demanen la devolució de 143 milions a Hisenda

No és Inditex l’única que ha pres la decisió de començar a cobrar per les devolucions. Zalando, un afegidor de marques tèxtils, va ser pionera el 2019 a oferir devolucions gratuïtes, però en un període de temps limitat. Altres firmes rellevants com Mango reconeixen en les devolucions un gran problema, però calibren els riscos de posar fre a l’expansió ‘online’ que és estratègica. Uniqlo també va començar a cobrar el març passat una quota en les devolucions, que per ara tampoc no s’aplica a Espanya. En alguns països, la devolució d’un producte per via postal pot suposar vuit euros.

El 2021, Inditex va generar el 25,5% de la seva facturació a través del canal ‘online’, en línia amb l’objectiu. Mango ha anunciat una ofensiva comercial als EUA que pretén que les vendes ‘online’ suposin fins al 70% de les vendes totals. El percentatge del 30% és el més habitual en el sector de la moda, tot i que el benefici generat per la venda a internet tendeix a ser molt inferior al de les botigues físiques. Les botigues a peu de carrer continuen sent un baluard bàsic de les cadenes.