El Govern rescindeix la concessió de l’Eix Transversal per estalviar-se 70 milions a l’any

La infraestructura, rescatada el 2010 mitjançant un crèdit de la Generalitat de 50 milions, es va fer mitjançant el mètode del peatge a l’ombra, que consisteix en el pagament al concessionari en funció dels vehicles que transiten per la via i les tarifes establertes. El saldo viu d’aquest préstec és de 32 milions d’euros.

L’Executiu català sustenta la seva decisió a la «finestra d’oportunitat» que ofereix el contracte de concessió en la seva clàusula número 16. En aquest apartat es preveu la possibilitat de rescindir unilateralment el contracte per part de l’Administració a canvi d’un preu de reversió. Des de l’administració catalana consideren «la de més envergadura en uns 10 o 12 anys», després del fiasco de la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), actualment de nou a mans públiques sota la marca ATL.

Preu de reversió

El Govern central ha autoritzat realitzar-ho mitjançant finançament bancari. Economia va obrir una convocatòria i s’hi han presentat almenys dues entitats. De tota manera, també s’ha demanat autorització per fer-ho amb càrrec al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2021 no disposat i que aquest any cal retornar o compensar, així que es compta amb el vistiplau verbal, però no encara per escrit. L’avantatge és que aquest instrument per a les autonomies té un interès del 0,109%. El preu màxim de reversió (a pagar al concessionari) actualitzat és de 482,6 milions. En tot cas, l’operació es portarà a terme inicialment amb tresoreria pròpia.

A l’aplicar aquesta ruptura contractual, el Govern estima que s’estalviarà més de 800 milions fins al venciment previst al contracte, el 23 de juny del 2040. Entre el 2008 i el 2021, l’administració catalana ha pagat 819,5 milions d’euros per aquesta concessió, cosa que inclouen tant els peatges a l’ombra com les subvencions previstes que es van pagar els primers anys. El contracte de la concessió, que va començar el 2007 quan la concessionària estava formada per FCC, Copisa, Copcisa i Comsa, es va reelaborar després del rescat el 2010, preveia tres dates de possible resolució anticipada: 2017, 2022 i 2027, els exercicis 10, 15 i 20 de la concessió.

Aquesta infraestructura es va incorporar al balanç la Generalitat per mandat de la Intervenció General de l’Estat (IGAE) el 2015 al considerar que no es complien els requisits de riscos de 2007 a 2015 com a col·laboració publicoprivada. Es va integrar com a actiu no financer i en el passiu consta com un préstec amb un interès del 5%. A 31 de desembre d’aquest any, Economia estima que el valor de l’actiu i del préstec imputats a la Generalitat ascendirà a 354,2 milions.

Regles fiscals suspeses

El preu de reversió és el que correspon amb taxa del 5% al contracte del 16 de juliol del 2010: 221,94 milions amb un valor actiu net a 1 de gener del 2007 fins al final de resolució de 482,6 milions. L’operació tindria un impacte en el dèficit de la Generalitat d’aquest any de 128 milions, fruit de la diferència entre el valor de 482 milions respecte als 354 milions. A Economia es relativitza aquest impacte, ja que les regles fiscals estan suspeses el 2022, amb autorització de Brussel·les, fet que facilita portar a terme l’operació. En tresoreria, als 482 milions caldrà restar-hi els 32 milions de saldo net del crèdit pendent de Cedinsa, per la qual cosa l’impacte net no serà superior a 450 milions.

Notícies relacionades

El Govern català reclama a l’Executiu central la gestió de les carreteres i el rescat de tots els peatges a Catalunya

Les ombres dels peatges

La diferència en termes de dèficit entre esperar fins al final de la concessió d’aquí 18 anys o aquest exercici varia entre 825 milions i 347 milions, amb la qual cosa la millora és de gairebé 481 milions. En termes de tresoreria, l’estalvi estimat és de 430,2 milions i en termes corrents, de 810,4 milions.

Cedinsa ja ha comunicat que s’oposava a l’operació, però, tot i que la impugni no es paralitza, segons fonts de l’Executiu. El Govern disposa de dictàmens dels despatxos Garrigues i Roca Junyent que avalen l’operació.