L’economia espanyola s’alenteix i creix el 0,3% en el primer trimestre

L’economia espanyola comença a notar l’impacte de l’escalada de la inflació. El producte interior brut (PIB) en el primer trimestre es va alentir fins al 0,3% respecte al quart trimestre del 2021. Aquesta evolució, inferior a les estimacions del Banc d’Espanya, va situar el ritme de creixement en el 6,4%, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Un dels factors que més ha contribuït que es redueixi el nivell d’activitat ha sigut la caiguda del consum de les llars, que entre el gener i el març va experimentar un descens del 3,7%, enfront de l’augment de l’1,5% entre l’octubre i el desembre. L’augment del nivell general de preus ha erosionat el poder adquisitiu de les famílies, cosa que ha frenat el consum.

El PIB va registrar el quart trimestre de l’any passat una variació intertrimestral del 2,2%, amb un ritme d’augment interanual del 5,5%. Tot això després de la debacle experimentada el 2020, l’exercici en el qual va esclatar la pandèmia, amb una caiguda intertrimestral del 17,7% en el període abril-juny, després del qual es va produir un rebot.

Les dades de l’INE confirmen que la velocitat de creuer de l’economia espanyola s’ha anat alentint, especialment després de la guerra a Ucraïna. En l’actualització de les seves previsions, el Banc d’Espanya va estimar que el PIB creixeria entre el gener i el març d’aquest any el 0,9% i que l’impacte de la guerra d’Ucraïna i la consegüent escalada de la inflació, situada en 8,4% a l’abril, es notarà sobretot en el segon trimestre, amb una alça del 0,1%. Les dades d’avanç de l’INE empitjoren fins i tot aquestes estimacions de l’institut emissor.

A més de la caiguda del consum de les famílies, les dades reflecteixen un cert alentiment en la inversió, que continua en terreny positiu, amb una alça del 2,4% entre el gener i el març, de manera que se situa molt per sota del 3,6% de l’últim trimestre de l’any passat.

El Govern revisa aquest divendres les seves previsions, situades fins ara en el 7%, però molt allunyades de les de tots els organismes públics i privats. El mateix Banc d’Espanya va reduir en la seva última revisió gairebé un punt el creixement per a aquest any, fins al 4,5% (5,4% al desembre). I el mateix passa amb l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que l’ha rebaixat del 6,3% al 4,3% i el Fons Monetari Internacional (FMI), que l’ha situat en el 4,8%.

Segons l’INE, l’ocupació de l’economia, en termes d’hores treballades, registra una variació intertrimestral del 3,2%. Aquesta taxa és de menys magnitud en el cas dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 0,5%, dues dècimes menys que en el quart trimestre) a causa de l’augment que s’observa en les jornades mitjanes a temps complet (2,6%).

Notícies relacionades

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

L’UPC tindrà "microcredencials universitàries" entorn de les fintech

En termes interanuals, les hores treballades creixen un 7,5%, taxa 4,8 punts superior a la del quart trimestre del 2021, i els llocs equivalents a temps complet ho fan un 5,3%, cinc dècimes menys que en el quart trimestre, cosa que suposa un increment de 934.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any. 

I les retallades de previsions afecten totes les economies del món. Aquesta mateixa setmana, el Govern alemany ha situat en el 2,2% el creixement previst per a aquest any, això és 1,6 punts menys de la projecció anterior.