Comptes públics

L’Autoritat Fiscal rebaixa del 6,3% al 4,3% el creixement per a aquest any

L’entitat destaca que l’Estat ingressa 2.000 milions de recaptació addicional per cada punt de més d’inflació

L’Autoritat Fiscal rebaixa del 6,3% al 4,3% el creixement per a aquest any

EFE / J.J. Guillén

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha reduït la previsió de creixement econòmic per a aquest any fins al 4,3%, per sota del 4,5% estimat aquesta mateixa setmana pel Banc d’Espanya i dos punts menys del que havia calculat en la seva anterior previsió (6,3%). Aquesta estimació forma part dels pressupostos inicials de les administracions públiques del 2022, que inclou l’actualització de les seves previsions macroeconòmiques i fiscals d’acord amb la nova situació geopolítica, que ha provocat tensions inflacionistes que no s’observaven des de la dècada dels setanta, amb una taxa interanual del 9,8% al març.

Al seu torn, l’AIReF revisa en el seu escenari central la previsió de dèficit del conjunt de les administracions fins al 4,2% del PIB des del 4,8% previst en l’informe anterior. En l’informe es destaca que l’entorn en el qual es desenvolupa l’economia espanyola continua caracteritzat per una incertesa extrema, tot i que l’epicentre s’ha desplaçat des de l’àmbit sanitari fins a la capacitat d’oferta de l’economia i, en especial, als mercats energètics.

Tot i que l’exposició comercial espanyola amb Rússia és «moderada», els efectes provenen de l’impacte que afecta els socis comercials com Alemanya i del pes d’aquest país i d’Ucraïna com a proveïdors globals de matèries primeres.

En el context actual, la inflació esperada el 2022 es revisa des de l’1,8% previst a l’octubre fins al 6,2% esperat en l’actualitat. Les previsions del Govern amb què es van elaborar els Pressupostos plantejaven un creixement real del 7% per a aquest any i una inflació esperada de l’1,3%.

Com a conseqüència de l’impacte de la situació actual, les previsions incorporen també una revisió a la baixa de l’impacte en el creixement associat al pla de recuperació el 2022 des del 2,5% del PIB fins a l’1,8%, en una economia marcada per colls d’ampolla i pressions inflacionistes. L’AIReF conclou que el balanç de riscos «se situa clarament a la baixa en el costat del creixement, i a l’alça, en el cas de la inflació».

Quant a la millora de la previsió de dèficit públic en sis dècimes, fins al 4,2% del PIB, l’AIReF destaca el tancament del 2021 en el 6,9% del PIB, un punt menys que en l’informe de l’octubre. Destaca l’evolució dels ingressos significativament més positiva del que s’esperava. A més, el deteriorament de l’escenari macroeconòmic afecta les previsions fiscals a través de diversos canals amb efectes contraposats, i així es produeix un increment del dèficit de menys d’una dècima del PIB.

Quant als ingressos, les tensions inflacionistes generen a molt curt termini un efecte positiu i automàtic d’increment de la recaptació, especialment en l’IVA. Aproximadament, cada punt d’inflació addicional suposa poc més de 2.000 milions de recaptació addicional. No obstant, aquest xoc també implica una reducció de les previsions del creixement real que reduirà, al seu torn, els ingressos del sector públic.

Notícies relacionades

Pel que fa a les despeses, la inflació té un impacte directe i automàtic sobre els interessos dels bons indiciats amb la inflació. A un termini més llarg, també afectarà els béns i serveis que adquireixen les administracions a mesura que es vagin licitant o renovant els contractes. No obstant, aquest efecte es veurà limitat el 2022 per l’existència dels Pressupostos ja aprovats amb limitacions en els crèdits. A més, la despesa d’interessos creixerà amb les noves emissions de deute a mesura que les expectatives d’inflació i la normalització de la política monetària es traslladin als tipus d’interès. L’AIReF calcula que cada punt addicional d’inflació el 2022 elevarà la despesa en pensions entorn de 1.500 milions el 2023.

L’informe estima que el dèficit el 2022 es reduirà en 2,7 punts del PIB respecte al 2021. La retirada progressiva de les mesures implementades per pal·liar els efectes de la crisi de la covid és el principal factor, a l’aportar 2,4 punts a la reducció del dèficit respecte al 2021. Addicionalment, l’evolució dels ingressos associada al cicle econòmic i de les despeses no vinculades a la covid ni a les noves mesures suposa una reducció addicional del dèficit de cinc dècimes el 2022. D’altra banda, les mesures posades en marxa per pal·liar els efectes de la guerra superen l’efecte de les mesures tributàries incorporades en els Pressupostos de l’Estat, i conjuntament incrementen el dèficit en dues dècimes el 2022 respecte al 2021.