El Suprem declara inaplicable el règim de finançament del bo social elèctric

ElTribunal Suprem ha declarat inaplicable el règim de finançament del bo social elèctric i ha anul·lat diversos articles del reial decret de 2017 que regula aquesta figura per considerar que manca de «justificació objectiva i raonable» i provoca un «tracte discriminatori».

L’alt tribunal es pronuncia així en una sentència publicada aquest divendres en el BOE i que estima en part el recurs contenciós administratiu interposat per la companyia Holaluz contra el reial decret que regula el bo social elèctric.

En concret, declara «la inaplicabilitat del règim de finançament del bo social i del règim de cofinançament amb les administracions públiques d’aquells subministraments a consumidors que tinguin la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d’últim recurs i que estiguin en risc d’exclusió social», establerts en la Llei 24/2016, del sector elèctric, i en el Reial decret llei 7/2016.

A més, declara la nul·litat dels articles 13-16 del Reial decret 897/2017, de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia elèctrica.

Holaluz va argumentar en el seu recurs que tant el reial decret de 2016, sobre el finançament del bo social, com el de 2017, que el desenvolupa, són contraris a la directiva europea per establir obligacions de servei públic «de manera no objectiva i discriminatòria».

El Suprem fa seva aquesta consideració i entén que es produeix un tracte discriminatori «al no imposar-se el finançament a totes les empreses elèctriques, sinó exclusivament a les empreses comercialitzadores, sense una justificació objectiva i raonable».

El bo social es configura com una obligació de servei públic, que consta, d’una banda, del descompte en el preu de l’electricitat subministrada a determinats consumidors vulnerables, i de l’altra, de l’aportació financera destinada a cobrir el cost d’aquest descompte.

Notícies relacionades

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

Turkish Airlines i Air Europa tanquen el seu acord per 300 milions

La sentència no qüestiona la prestació que el bo social implica, és a dir, el descompte reglat que s’aplica en la factura del consum elèctric, sinó el sistema previst en la llei per finançar el cost que això genera.

En la seva demanda, Holaluz va qüestionar també la definició de ‘consumidors vulnerables’ i l’extensió de l’obligació del bo social i l’obligació de finançar descomptes del 25% i el 40% de la factura, que troba «desproporcionats» i contraris a la lliure prestació de serveis.