El Tribunal de Comptes detecta salaris en espècie aliens al contracte per a directius del sector públic

El Tribunal de Comptes ha detectat en la seva fiscalització salaris en espècie a directius d’entitats del sector públic empresarial no financer aliens als seus contractes, i assenyala en concret Enaire, la SEPI, Tragsa i el CDTI, i d’altres de no inclosos en les nòmines, com és en el cas de Navantia.

Així consta en el seu ‘Informe de fiscalització del sistema retributiu i de designació o contractació dels òrgans de govern de les entitats del sector empresarial estatal no financer, exercici 2018’, recollit per Europa Press.

En la seva fiscalització, el Tribunal de Comptes emplaça aquestes entitats a reflectir en els contractes dels seus directius les retribucions flexibles o en espècie, i els seus conceptes i imports, i a remetre aquesta informació per al Registre del Personal Directiu del Sector Públic. També les insta a retallar d’aquestes retribucions en espècie el complement de lloc, si escau, ja que aquest extra variable està condicionat al compliment d’objectius.

En tot cas, estableix que les nòmines dels directius s’haurien d’acomodar als conceptes retributius que s’estipulen en els contractes i que aquests s’haurien de redactar adaptant a les particularitats de cada lloc el model aprovat pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, i que haurien de recollir per als funcionaris el seu complement d’antiguitat.

Així, assenyala com Enaire paga als seus directius assegurança mèdica, de vida i accidents no estipulats en els seus contractes —a un directiu el complement màxim del 40%—, igual que en Tragsa o en el CDTI, que també incloïa en la seva retribució variable un ‘xec dietes’ i se superaven les retribucions màximes per als seus directius.

També en el Consorci Zona Franca de Barcelona, amb retribucions en espècie no previstes en els contractes (cotxe, assegurances de vida i accidents, assegurances de salut, aportacions de pensions i plans de jubilació), que, assenyala el Tribunal, en tot cas s’haurien de descomptar del complement de lloc i no del variable, subjecte al compliment d’objectius.

Rendes exemptes de l’IPRF no detallades

Tampoc no es correspon el complement variable en les nòmines de directius en la SEPI amb el que es preveu per a contractes de directius. Però és que, a més, el Tribunal apunta a retribucions en espècie que no tenen relació amb la informació comunicada al Registre del Personal Directiu ni a les dades declarades a l’Agència Tributària.

Així, en les nòmines dels presidents —l’any fiscalitzat n’hi va haver dues—, el vicepresident i nou directius hi figura el concepte ‘rendes exemptes’, que es descompta de l’incentiu dels directius o del salari base en el cas dels alts càrrecs.

El Tribunal destaca que les nòmines no detallen la naturalesa d’aquests complements —vals de menjar, assegurança mèdica o ajuda pels estudis d’un fill—, en diferents casos, i remarca que «la finalitat última d’aquesta modalitat retributiva és minorar la base imposable per rendiments del treball subjecta a l’IRPF».

«Ateses les implicacions fiscals i per raons de transparència, aquesta retribució hauria d’estar reflectida de manera detallada en els contractes d’alta direcció, així com en la informació remesa al Registre del Directiu Públic, i s’hauria de descomptar del complement de lloc, ja que la percepció del complement variable està supeditada al compliment d’objectius», sentencia.

Resposta de la SEPI

Des de la SEPI van explicar a Europa Press que els imports de les retribucions en espècie dels directius de l’entitat «no superen en cap cas el total de retribucions fixat en el contracte» i que cap no rep, per tant, cap quantitat addicional al que s’estableix en el seu contracte.

Així, van indicar que la SEPI porta a terme un «control rigorós» dels directius i dels alts càrrecs que tenen espècies, amb la finalitat que la suma de les percepcions dineràries i espècies no excedeixi la retribució anual màxima autoritzada.

«Fins ara, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, en les seves auditories a la SEPI anuals en temes retributius, mai no ha fet observacions al respecte», van remarcar. A més, van assenyalar que els contractes són comunicats a l’Advocacia de l’Estat, i totes les retribucions del personal directiu, al Registre de Personal Directiu, i que s’informa de les retribucions en espècie (tant si estan exemptes de retenció com si no ho estan).

Des de la SEPI van apuntar que, d’acord amb l’observació del Tribunal de Comptes, facilitaran el desglossament dels descomptes de les espècies (exemptes i no exemptes) en el rebut de la nòmina, ja que en l’actualitat queden reflectits de manera conjunta en un sol concepte.

«No hi ha voluntat de minorar la base imposable. La mateixa llei de l’IRPF, en el seu article 42, estableix de manera expressa que determinades retribucions en espècie a percebre pel treballador estan exemptes», van assenyalar.

D’altra banda, estudia descomptar aquest tipus de rendes del complement del lloc en comptes del variable «si així s’entén en clau de més transparència», tot i que van indicar que això «no és determinant, ja que no supera en cap cas el total autoritzat en el contracte».

Qüestiona Navantia

D’altra banda, assenyala també Navantia, tot i que no per retribucions en espècie alienes als contractes dels seus directius, sinó per no incloure-les en les nòmines, que en conjunt van suposar una diferència de 374.410 euros respecte a les dades declarades davant l’Agència Tributària.

Principalment, apunta, per dietes de viatge i allotjament exemptes de gravamen, que en el registre comptable apareixen com a despeses de serveis exteriors, no com a despeses de personal. Una manera de procedir «inadequada», segons el parer del fiscalitzador, perquè les retribucions en espècie s’han de reflectir en les nòmines com a concepte retributiu.

El Tribunal aclareix que no qüestiona el registre comptable de despeses de locomoció, allotjament i manutenció, sinó la seva inclusió en el model d’Hisenda de retencions per rendiments de treball quan no estan reflectits en les nòmines.

Evitar indemnitzacions

Després de la seva fiscalització, el Tribunal també insta a evitar l’abonament d’indemnitzacions derivades de l’incompliment del termini de preavís estipulat en els contractes dels seus directius i alts càrrecs, així com acompanyar els cessaments d’una motivació que els justifiqui.

I és que durant els cessaments dels màxims responsables d’entitats el 2018 —any de la moció de censura que va provocar la sortida del Govern de Mariano Rajoy i l’arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez—, amb caràcter general, no es va respectar el termini de preavís. Això va tenir un cost d’almenys 76.315 euros, addicionals a les indemnitzacions corresponents.

Excessos en les delegacions de vot

Un altre dels aspectes analitzats pel Tribunal és l’abonament de compensacions per l’assistència a les reunions dels consells d’administració, que el 2018 va ascendir a uns 850.000 euros, dels quals 213.000 euros van correspondre a alts càrrecs, i es van ingressar en el Tresor Públic, de conformitat amb la incompatibilitat prevista per llei.

D’altra banda, el Tribunal adverteix que les assistències per representació van suposar el 18% del total i que el 80% d’aquestes van ser delegacions de vot a favor del president, especialment en el CDTI, Cetarsa i l’IDAE (100% de totes), Tragsa (95%) i l’Autoritat Portuària de Bilbao (90%).

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

En una reunió de la SEPI, la presidenta va arribar a representar set consellers, de manera que concentrava el 50% dels vots, mentre que en el CDTI i Cetarsa (Companyia Espanyola de Tabac en Rama) va arribar a concertar la majoria. En Enaire, el president va arribar a concentrar la delegació de vot de dos consellers, malgrat la limitació estatutària.

Múltiples delegacions de vot en la presidència de les entitats que augmenten el poder de decisió i que, en ocasions, adverteix el Tribunal, han pogut afectar el bon govern de les entitats.