El Govern planteja autoritzar plantes solars a 29 embassaments d’Extremadura

El Govern està explorant la possibilitat d’instal·lar plantes fotovoltaiques flotants en embassaments, alguns d’extremenys, per tal d’incrementar la capacitat de generació elèctrica renovable. Acaba de proposar una iniciativa per fer-ho en 106 embassaments de titularitat estatal, entre els quals n’hi ha 29 d’Extremadura. Són vuit de la conca del Tajo al seu pas per la regió i uns 21 més en la del Guadiana, i entre aquests hi ha l’embassament de La Serena, que és el més gran d’Espanya. Tindria una superfície útil de 9.595 hectàrees (ho calculen tenint en compte la superfície mitjana mensual de l’embassament dels 10 últims anys) i, per tant, tindria capacitat per allotjar la instal·lació fotovoltaica flotant més gran, que ocuparia fins a 1.919 hectàrees, segons la primera estimació que fan en el Ministeri de Transició Ecològica, que treballa ja en un reial decret per posar aquesta estratègia en marxa.  

La mesura s’inclou en el paquet aprovat de resposta a les conseqüències socials i econòmiques de la guerra a Ucraïna. La relació amb què treballa el Govern no inclou tots els embassaments dels quals disposa de la titularitat. En el cas d’Extremadura, n’hi ha 43 de titularitat estatal, dels quals 29 podrien arribar a allotjar una d’aquestes plantes solars. A més de La Serena, s’inclouen les masses d’aigua d’Orellana, García de Sola, Zújar, Proserpina o l’embassament de Tentudía, en el cas de la conca del Guadiana. Al Tajo, es preveuen el de Rivera de Gata, Jerte, Borbollón o Portaje. 

Fins a tres plantes solars per embassament

L’esborrany de la normativa preveu un màxim de tres plantes flotants per embassament i una cobertura parcial en cada cas inversament proporcional a l’estat tròfic de cada un: com pitjor sigui la qualitat de les seves aigües, més gran podrà ser la cobertura amb una d’aquestes instal·lacions. En aquest sentit, es limitarà el percentatge màxim de superfície coberta a un 5% si l’embassament està catalogat com a mesotròfic (un nivell moderat de productivitat biològica), a un 15% si és eutròfic (una productivitat biològica alta) i a un 20% si és hipereutròfic (el nivell amb pitjor qualitat a l’aigua). En relació amb això, no s’instal·laran plantes en embassaments oligrotròfics (amb poca productivitat biològica i, per tant, amb bona qualitat de l’aigua), ni en llacs o llacunes d’origen natural.

En el cas de la relació d’embassaments extremenys que s’hi inclouen, en vuit es podria ocupar, amb una d’aquestes plantes, fins al 20% de la seva superfície, perquè tenen pitjor qualitat de l’aigua, en nou més es podria ocupar el 15%, dos tindrien un límit màxim del 5% i en 10 no hi ha dades, per la qual cosa s’hauria d’avaluar. N’hi ha 14 més a la regió de titularitat estatal que no estan inclosos, fonamentalment perquè tenen una qualitat més bona de l’aigua. 

Benefici mediambiental

Des del Ministeri de Transició Ecològica consideren que aquest tipus de plantes permetran impulsar la capacitat de generació elèctrica i, a més, beneficiar el medi ambient, ja que «reduiran l’evaporació de les masses d’aigua i la presència d’algues, i també produiran més energia pel refredament que proporciona l’aigua i la disminució de la pols», segons es recull en l’esborrany del reial decret. En el mateix document també reconeixen que «el concepte de fotovoltaica flotant encara és recent», i per això es planteja establir programes de seguiment per conèixer millor les característiques d’aquestes instal·lacions o analitzar possibles impactes.

 Les instal·lacions de generació elèctrica solar fotovoltaica flotant en el domini públic hidràulic s’atorgaran mitjançant concessions temporals amb una durada màxima de 25 anys. Els interessats hauran de tenir permís de connexió a un punt de la xarxa de transport o distribució d’energia elèctrica i hauran de presentar estudis sobre el possible impacte d’aquestes plaques a la massa d’aigua.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

A Espanya hi ha unes quantes plantes solars flotants ja instal·lades, i entre aquestes n’hi ha, almenys, dues a Extremadura. La més recent la va inaugurar el 2020 Acciona a l’embassament de Sierra Brava, com una planta pilot en la qual es poguessin estudiar les solucions més idònies per optimitzar la producció d’energia. L’altra és la de la Comunitat de Regants de Mèrida, que va posar en marxa la instal·lació per estalviar costos i va col·locar 1.600 plaques fotovoltaiques sobre l’aigua perquè no tenia prou terreny per fer-ho. 

«Com una alternativa davant la falta de terreny, no està malament la proposta, però més enllà d’això no ho veig», diu el president del Clúster de l’Energia, Vicente Sánchez. Entre els motius que al·lega, diu que els embassaments estan en una situació complicada i que els costos d’instal·lació i de manteniment d’aquest tipus d’instal·lacions a l’aigua són molt més elevats que els de les plantes fotovoltaiques sobre el terra. Per això rebutja, en el cas d’Extremadura, la necessitat d’un pla específic per cobrir embassaments d’ús públic.