La UE autoritza importar soja, colza i cotó transgènics per assegurar el subministrament alimentari

La Comissió Europeaha donat llum verda aquest dijous a la utilització de cultius transgènics de soja, colza i cotó, per al sector alimentari i per al sector d’alimentació animal, com a part de l’estratègia de la Unió Europea (UE) per assegurar el subministrament alimentari.

La decisió no inclou el cultiu en el mercat comunitari sinó que només afecta la importació de cultius modificats genèticament ja que, segons ha explicat l’Executiu comunitari, tots aquests cultius han passat per un procediment d’autorització exhaustiu i estricte, amb una avaluació científica favorable per part de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

L’autorització de la Comissió Europea té una validesa legal de 10 anys i els productes elaborats a partir d’aquests cultius transgènics estaran subjectes a estrictes normes d’etiquetatge i traçabilitat al si de la UE.

La decisió forma part de l’estratègia europea per assegurar el subministrament alimentari a la UE i evitar pujades de preus en el sector alimentari després de la invasió militar de Rússia a Ucraïna, que ha posat en risc el subministrament, principalment, de cereals, que els dos països exportaven al mercat comunitari.

Notícies relacionades

Gael Rodríguez i Jordi Masquef discuteixen sobre "recuperar el prestigi" de Portbou i Figueres

Rocío Muñoz (Perelada): «El mercat del vi està en crisi, les noves generacions ja no se senten identificades»

Cooperatives agroalimentàries d’Espanya van sol·licitar aquest mes al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, que de «manera extraordinària» i fins que es restableixi la normalitat dels subministraments des del mar Negre, s’autoritzin les importacions de cereal, principalment blat de moro, dels Estats Units, l’Argentina i altres països productors, per fer front al consum diari, de gairebé 100.000 tones.

Les cooperatives espanyoles van recordar que Ucraïna exporta a Espanya una mitjana anual de 2,77 milions de tones de blat de moro en els últims sis anys, dels quals destaca el 2019, amb una mica més de quatre milions, és a dir, el 30% de les seves necessitats.