Sindicats i empresaris proposen al Govern que els contractes públics s’adaptin a les pujades del salari mínim

La potencial crisi econòmica que s’anticipa per l’escalada dels preus està accelerant els moviments per protegir els comptes de les empreses i els salaris dels treballadors, i ha donat nova força a una vella reivindicació: que els contractes públics en vigor puguin actualitzar-se si una llei en canvia les condicions econòmiques. L’objectiu: que les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un indicador que fixa el Govern i que en els últims anys ha repuntat un 36%, les paguin les administracions contractants i no hagin d’absorbir-les les empreses contractades, que no comptaven amb aquests augments al guanyar el concurs corresponent i ara es veuen forçades a aplicar-los perdent marge de beneficis o infligint retallades a les seves plantilles si no poden assumir-los.

El problema és especialment agut per a les empreses de serveis com la jardineria o la neteja, sectors intensius en mà d’obra i de salaris baixos (en què la pujada dl'SMI, per tant, té gran repercussió), i que a més contracten sovint amb l’administració. Per això, es busca influir en el Govern des de diverses vies, entre altres amb un exercici d’unanimitat no gaire habitual: la Comissió de Serveis Especialitzats Intensius en Persones de CEOE, CCOO de l’Hàbitat i la Federació de Serveis Públics d’UGT han firmat aquest dimarts un manifest conjunt perquè es «permeti la modificació dels preus dels contractes [públics] com a conseqüència de tant l’increment dels costos laborals imprevisibles que provenen d’una norma legal [com l'SMI], com de la negociació col·lectiva o circumstàncies que no poguessin preveure’s en el moment de la licitació».

Fonts sindicals indiquen que han firmat aquest text «perquè quan a una empresa d’aquest tipus ha de pujar l'SMI i no li actualitzen el que cobra des de l’administració, acaba revisant a la baixa els salaris dels empleats o acomiadant plantilla: al final, els que ho paguen són els treballadors», explica un dels negociadors. En les converses que s’han mantingut els últims dies per tancar el document conjunt, els sindicats han treballat per assegurar-se que la redacció de la petició garanteixi clarament que tota revisió a l’alça d’un contracte públic per raons salarials acaba finalment millorant les retribucions dels empleats, i no engreixant els comptes de les empreses.

Canvi legal

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

A més del manifest conjunt, segons fonts del diàleg social, aquesta revisió dels contractes públics és una de les matèries que s’està analitzant en l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) que negocien durant aquests dies patronal i sindicats per pactar pujades salarials compassades amb el creixement de la inflació. A favor de la petició de modificació legal hi juguen diversos factors: per començar, la reivindicació ja figurava en l’anterior AENC firmat per sindicats i patronals, que va estar en vigor entre el 2018 i el 2020; a més, l’Executiu ha donat llum verda recentment a una mesura similar, però que afecta només la construcció: la possibilitat de revisar els preus dels contractes públics d’obres en què els materials s’hagin encarit amb força els últims mesos, una norma que aquest dijous passat va rebre el vistiplau del Congrés.

La tècnica legal amb què s’operaria el canvi seria una modificació de dues normes: la Llei de Desindexació, i la Llei de Contractes del Sector Públic, que ara com ara impedeixen la revisió dels preus de la mà d’obra als contractes públics que duren menys de cinc anys.