Les comunitats reclamen un fons extraordinari per afrontar la crisi per la guerra a Ucraïna

Diverses comunitats autònomes han demanat al Govern un fons extraordinari per afrontar els efectes de la crisi que generi la guerra a Ucraïna, així com rebaixes fiscals per abaratir l’energia, mesures de suport a sectors concrets i més flexibilitat en l’ús dels fons europeus.

Aquestes són algunes de les peticions que les comunitats han traslladat a la Conferència Sectorial per al Pla de resposta a la guerra d’Ucraïna, celebrada aquest dilluns de forma telemàtica, que segons ha dit en una roda de premsa la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha donat lloc a un «diàleg productiu».

Calviño ha indicat que el Govern ha exposat els vuit objectius principals sobre els quals està treballant, «que són compartits unànimement per les comunitats», i que en la trobada les autonomies –juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies– han fet propostes concretes sobre les quals el Govern treballarà per concretar la seva bateria de mesures.

Segons fonts de la Generalitat de Catalunya, aquests vuit objectius traslladats pel Govern són rebaixar el preu de l’energia; recolzar els sectors més afectats; repartiment just dels costos i estabilitat de preus; garantir el subministrament d’energia; protegir l’estabilitat financera; accelerar el pla de recuperació; impulsar l’eficiència energètica i reforçar la ciberseguretat.

El conseller català d’Economia, Jaume Giró, ha demanat al Govern que augmenti el marge de dèficit previst per a aquest any del 0,6% a l’1% del PIB i que habiliti un fons extraordinari per fer front a les conseqüències de la crisi humanitària, econòmica i energètica derivada de la guerra d’Ucraïna.

Catalunya ha demanat també mesures urgents de suport al sector agroalimentari, així com poder utilitzar una part dels préstecs dels fons Next Generation per atendre l’ajuda urgent a la transició energètica.

Per la seva banda, el Govern Basc, que aquest dimarts anunciarà les mesures que «estan a la seva mà» i que desplegarà de forma «urgent», ha expressat en la reunió la seva «completa disposició» a col·laborar amb l’executiu espanyol, a qui ha exigit mesures «efectives, ràpides i contundents» per «esmorteir els efectes del conflicte bèl·lic».

El conseller basc d’Economia i Hisenda, Pedro Azpiazu, ha reclamat mesures «immediates», tot i que siguin «transitòries», per posar fi a la vaga de transportistes sense esperar al dia 29 i alternatives financeres per ajudar empreses amb cobraments pendents, amb una inversió paralitzada o en situació de parada.

El titular d’Economia i Hisenda en funcions de Castella i Lleó, Carlos Fernández Carriedo, ha reclamat la creació de manera urgent d’un fons extraordinari per atendre la crisi d’Ucraïna i assegurar el finançament de les noves necessitats en matèries com educació, sanitat i serveis socials.

Castella i Lleó, que s’ha queixat que el Govern no plantegi solucions fins a la setmana vinent, ha demanat, a més, una rebaixa d’impostos per abaixar el preu de l’energia, suport als sectors productius afectats per la inflació i que es flexibilitzin els requisits sobre els fons europeus.

El Govern balear, segons ha indicat el seu portaveu, Iago Negueruela, ha plantejat un paquet de 36 mesures per disminuir el preu de l’energia i els carburants, inclosa l’aprovació de «preus màxims» en matèria d’energia i carburants, un «ajust fiscal temporal» i un marc nacional temporal d’ajudes, entre les quals al sector pesquer.

Luis Alberto Marín, conseller murcià d’Economia, Hisenda i Administració Digital, ha demanat l’eliminació de l’impost especial d’hidrocarburs; IVA superreduït per als carburants, el gas i l’electricitat; un fons extraordinari d’ajuda per als sectors més castigats; reducció d’aranzels; suspensió de les regles fiscals; i deduccions fiscals en l’IRPF per compensar el cost energètic més gran a les famílies.

Els consellers valencians d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i d’Economia Sostenible, Rafael Climent, han demanat un Fons de Solvència per a empreses afectades; la limitació del preu de l’energia; la flexibilització de les regles fiscals; la minoració d’impostos especials a l’electricitat i hidrocarburs; l’ús extensiu del bo energètic i el foment de les energies renovables.

Al seu torn, el Govern de la Rioja ha proposat reforçar les ajudes als sectors afectats i als col·lectius més vulnerables; establir ajudes als sectors afectats i als col·lectius més vulnerables; i mantenir la suspensió de les regles fiscals mentre l’escenari actual es mantingui.

Desvincular els preus del gas i l’electricitat

En aquest sentit, el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, ha remarcat la «urgència» de reduir els preus de l’energia i ha advocat per desvincular l’electricitat del gas a l’hora de fixar les tarifes, com planteja el Govern.

En la Conferència sectorial per analitzar el Pla nacional de resposta a l’impacte de la guerra, celebrada aquest dilluns de forma telemàtica, Caballero ha recolzat la gestió del president del Govern, Pedro Sánchez, per aconseguir aquests objectius, segons ha informat la FEMP en una nota informativa.

Per a Caballero, les mesures que s’adoptin han de ser mesures assumides des d’Europa, perquè «el procés solidari i conjunt d’Europa no pot ser suplert per les mesures aïllades d’un país que podrien portar aquest país a condicions financeres molt complicades».

En aquest sentit, ha defensat que «el Pla d’actuació econòmica contra els efectes de la Guerra d’Ucraïna sigui un pla d’Europa i l’assumim conjuntament des d’Europa».

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

També ha defensat accelerar els fons europeus de Recuperació als ajuntaments i, sobre l’actuació fiscal per reduir els preus, ha manifestat que aquesta actuació ha de ser «molt estudiada i molt mesurada», perquè si es realitza sobre mercats en els quals la reducció d’impostos no fa baixar el preu del producte –com els hidrocarburs, per exemple–, finalment els preus s’acaben mantenint i són les empreses les que s’enriqueixen amb la baixada de tributs».

S’ha referit, així mateix, a la que ha qualificat de «vaga salvatge» del transport per carretera i ha demanat «calma» i esperar abans de prendre decisions precipitades sense comptar amb el suport d’Europa. «Les mesures s’han d’estudiar i de vegades és més adequat donar ajudes directes per beneficiar sectors afectats», ha apuntat.