El preu de la vivenda va pujar el 2021 al ritme més elevat des del 2018

La taxa de variació anual de l’Índex de Preus de Vivenda va augmentar en més de dos punts l’any passat fins a situar-se en el 6,4%, després d’una alça de l’1,2% en el quart trimestre del 2021. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) constaten les dades del sector immobiliari de moment dolç del sector. Per tipus de vivenda, la taxa anual de la vivenda nova puja dos punts, fins al 6,1%. Per la seva banda, la variació de l’habitatge de segona mà va arrribar al 6,4%, més de dos punts per sobre de la registrada el trimestre anterior i la més elevada des del quart trimestre del 2018. Per tipus de vivenda, els preus de la vivenda nova van pujar un 2,5% entre el quart i el tercer trimestre del 2021. Per la seva banda, els preus de l’habitatge de segona mà van augmentar un 1,0%.

La taxa anual de l’IPV va augmentar en el quart trimestre del 2021 respecte al tercer en totes les comunitats autònomes. Els increments més elevats es produeixen a les Balears, Catalunya i el País Basc, amb una pujada de 2,8 punts en totes. Per la seva banda, les comunitats on menys apuja la taxa anual són La Rioja i Regió de Múrcia, amb augments de dos i tres dècimes, respectivament.

Els preus de la vivenda presenten taxes trimestrals positives en el quart trimestre de 2021 en totes les comunitats autònomes. Les pujades més grans es produeixen a Extremadura, Andalusia i el País Valencià, amb increments del 2,2%, 1,6% i 1,5%, respectivament. Per la seva banda, la Comunitat Foral de Navarra (0,3%), les Canàries (0,4%) i La Rioja (0,5%), registren les menors pujades trimestrals.

Notícies relacionades

El preu de la vivenda tendeix a augmentar més en capitals i àrees metropolitanes

La bretxa entre pujada d’ingressos i inflació tensa les arques municipals

L’Índex de Preus de Vivenda (IPV) té com a principal objectiu mesurar l’evolució del preu de compravenda de les vivendes lliures adquirides per les llars a Espanya, tant vivenda nova com de segona mà, ajustant els canvis en la composició i qualitat de les vivendes adquirides en diferents períodes mitjançant un mètode que combina estratificació amb un model de regressió. 

Preus màxims i mínims

La informació de l’INE confirma la tendència general ja detectada per la majoria de serveis d’estudis de les firmes del sector immobiliari. En qualsevol cas, el sector de la vivenda és un en què els indicadors generals o mitjanes estadístiques tendeixen a ocultar en gran manera l’evolució dels preus en zones concretes. Un exemple d’aquesta situació el va reflectir un estudi recent en el qual s’analitzaven les diferències de preus. L’informe de preus màxims i mínims elaborat per Tecnitasa reflecteix que el preu per metre quadrat a Espanya arriba als 11.000 euros el metre quadrat i el mínim, als 400. Madrid, Barcelona i Sant Sebastià són les tres ciutats amb les vivendes més cares d’Espanya. D’aquesta manera, Madrid supera els 11.000 euros el metre quadrat en preus màxims amb un increment interanual per sobre del 6% al carrer de Serrano, seguida de Barcelona (9.580 euros per metre quadrat) al passeig de Gràcia, i de Sant Sebastià (7.750 euros per metre quadrat) amb increments per sobre del 2%. Les ciutats amb els preus més barats, són: Talavera, Elx, Jerez de la Frontera, Alacant i Castelló, amb preus entre 400 i 450 euros el metre quadrat. En períodes d’incertesa com els actuals, la distància entre preus màxims i mínims tendeix a reduir-se.