Plataformes digitals

Uber Eats amenaça de tornar a repartir amb autònoms davant la competència de Glovo

uber-eats-1

uber-eats-1 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Gairebé set mesos després de l’entrada en vigor de la ‘llei rider’, el sector del ‘delivery’ ha fet un gir de 180 graus al seu model laboral. ¿Tot? Tot, no. La principal empresa del sector, Glovo, ha continuat operant amb una part majoritària de la seva flota com a ‘riders’ autònoms, cosa que li suposa menors costos que si els contractés com a assalariats. Cosa que sí que fan la resta de firmes del sector, ja sigui a través de subcontractes o bé directament. «¿Hem de seguir l’exemple de Glovo i treballar amb autònoms per poder competir en igualtat de condicions?», pregunta la directora general d’Uber Eats a Espanya, Courtney Tims, a la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, en una carta a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Una de les normatives estrella de la ministra de Treball en aquesta legislatura –a més de la recent reforma laboral o la llei del teletreball– va ser la coneguda com a ‘llei rider’. Aquesta, de només dos folis de desenvolupament normatiu, introdueix la presumpció de laboralitat per als repartidors a domicili de les plataformes digitals. És a dir, els ‘riders’ han de ser assalariats llevat que les empreses que els contractin puguin demostrar que reuneixen totes les característiques d’un treballador per compte propi. La normativa es va idear per augmentar la protecció social dels repartidors en un sector totalment desregulat en el terreny laboral i aplica la jurisprudència existent fins a la data, que indica que totes les ‘apps’ operaven amb falsos autònoms

«Vam fer un gran esforç per adaptar-nos a la ‘llei rider’ en un temps rècord», recorden des d’Uber Eats a Díaz. Complir la normativa implica un augment de costos per a les companyies. Algunes van fer números i van valorar que no els sortia a compte complir-la, com és el cas de Deliveroo, que va cessar les operacions abans d’aplicar la norma. I d’altres, com Glovo, s’han mantingut ferms en el seu model i continuen operant amb autònoms, malgrat que s’exposen a continuar sumant milionàries sancions per part d’Inspecció de Treball. Uber Eats, per la seva banda, va desconnectar de l’aplicació els seus 3.000 repartidors el dia abans de l’entrada en vigor de la norma.

Guerra per l’hegemonia del ‘delivery’

Notícies relacionades

No obstant, els ritmes de l’actuació inspectora –que encara no s’ha pronunciat sobre l’actual operativa de Glovo– no són els vertiginosos de les plataformes i mentrestant la firma de les motxilles grogues guanya quota de mercat a expenses dels seus competidors, segons denuncia Uber Eats en la seva missiva. D’una banda, a les empreses a què firmes com Uber Eats o Stuart subcontracten el repartiment «cada dia els costa més trobar repartidors per atendre la creixent demanda de menjar a domicili», segons denuncien des de la primera. Glovo ofereix més ingressos a curt termini als repartidors com a autònoms. I aquesta falta de ‘riders’ es tradueix que als restaurants que reparteixen amb la resta d’aplicacions se’ls acumulen les comandes i al client li tarda més a arribar el menjar.  

Una combinació que enfonsa els ingressos de la resta de companyies, com és el cas d’Uber Eats, que veu amb bons ulls tornar al model d’autònoms, ja que li permet flotes més grans i assumir menors responsabilitats envers els seus ‘riders’. «Veiem amb impotència com el Govern no ha aconseguit fer complir la ‘llei rider’. I com la situació de desavantatge de totes les empreses que sí que la complim empitjora cada dia». Els costos operatius de deixar el model de flotes i tornar al d’autònoms serien molt elevats, atesos els contractes firmats amb les firmes subcontractades i l’exposició a possibles futures sancions. No obstant, Uber Eats amenaça públicament amb aquesta possibilitat per pressionar el Govern i forçar-lo a actuar contra el seu principal competidor, en una guerra oberta per l’hegemonia d’un dels mercats que més han crescut els últims anys a Espanya. El 2020, la facturació de les plataformes de ‘delivery’ va augmentar un 193%, fins a arribar als 1.770 milions d’euros, segons un informe de la patronal Adigital.