Els preus del petroli i del gas es desboquen pel temor d’un embargament al cru rus per part dels Estats Units

Petroli i gas es disparen davant el temor d’un embargament del petroli rus per part dels Estats Units. El preu del petroli, segons el barril Brent, de referència a Europa va fregar aquest dilluns els 140 dòlars per barril a l’inici de la sessió, molt a prop del rècord del 2008 de 147 euros, mentre que el gas, segons el TTF holandès, es va disparar més d’un 60% fins a assolir un pic de 345 euros, que posteriorment ‘es va estabilitzar’ al voltant dels 240 euros, a prop dels 220 euros de l’obertura.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, reconeixia aquest diumenge que el seu país ha començat a discutir amb la Unió Europea i la resta d’aliats la possibilitat de prohibir les importacions de petroli rus com a nova mesura de pressió contra el president rus, Vladímir Putin. I això ha fet embogir els mercats de petroli i gas. A més del Brent, el cru West Texas Intermediate (WTI) ha arribat als 130,5 dòlars per barril, davant els 115,68 dòlars del tancament de la setmana passada, i també a prop dels 147,27 registrats l’11 de juliol del 2008. No obstant, abans de l’obertura europea es relaxava fins als 125 dòlars per barril. 

La Unió Europea (UE) depèn de Rússia per al subministrament d’energia, ja que importa el 41% del gas natural i el 27% del petroli que consumeix d’aquest país, segons dades del 2019 de l’Eurostat. No obstant, els Estats Units, a diferència de la UE, té una dependència més petita al produir el seu propi gas i petroli a partir del ‘fracking’ (tècnica de fracció hidràulica que permet extreure el denominat gas ‘esquist’, que es troba atrapat a gran profunditat en capes de roques al subsol). Així, només importa el 7,9% del petroli d’aquest país, segons les xifres de l’Administració d’Informació Energètica dels Estats Units (EIA, per les sigles en anglès), recollides per EFE.

Matèries primeres disparades

Aquest és l’últim esdeveniment en la guerra energètica paral·lela que es viu des de la invasió d’Ucraïna i que ha disparat els preus de les matèries primeres energètiques sense final aparent. El 23 de febrer, un dia abans de la invasió de Vladímir Putin a Ucraïna, el preu del petroli era de 97,89 euros i el del gas, de 88,3 euros. És a dir, les dues matèries primeres s’han disparat més d’un 40% i un 260%, respectivament des que va començar la guerra.

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

Aquesta escalada de preus fa entrar el món en un camí inflacionista que té com a primer indicador l’augment del preu dels carburants i de l’electricitat. Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, des que va començar el conflicte, el preu de la gasolina ha passat de mitjana dels 1,589 euros per litre del 23 de febrer als 1,698 euros d’aquest diumenge. En el cas del dièsel, ha passat dels 1,179 euros als 1,608 en el mateix període.

Per la seva banda, el mercat elèctric s’ha trencat completament a l’escalar fins als 442 euros per megawatt hora aquest dilluns. Aquesta xifra serà superada aquest dimarts, gairebé amb total seguretat, a l’espera que Brussel·les decideixi desacoblar el preu del gas del preu de l’electricitat. El mercat elèctric europeu es regeix per un sistema de fixació de preus marginalista. Això significa que l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta. I l’última tecnologia, en el cas del mix espanyol d’electricitat, solen ser els cicles combinats –que cremen gas natural–, però sobretot l’energia hidràulica –que fixa el seu preu en funció del cost d’oportunitat–: ¿Què suposaria que no hi entrés la hidràulica?. És a dir, marca un preu molt similar al dels cicles combinats, per tant, mentre el gas sigui alt, l’electricitat continuarà alta, si no hi ha canvis.