El mercat elèctric es trenca a l’espera que Brussel·les decideixi si desvincula el seu preu del del gas

El mercat elèctric s’ha trencat. El preu de l’electricitat en el mercat majorista ascendeix aquest dimarts fins als 544,98 euros per megawatt hora, 100 euros més que els 442,54 euros per megawatt hora d’aquest dilluns, més del doble dels 200 euros de mitjana del mes de febrer i 10 vegades més que el preu mitjà de l’última dècada. Aquest augment es produeix arran dels embogits preus de cotització del gas natural per la guerra d’Ucraïna i a l’espera que Brussel·les decideixi llançar o no un salvavides. La Comissió Europea anunciarà aquest dimarts la seva nova ‘toolbox’ de mesures davant la crisi de preus de l’energia i, entre d’altres, valora desacoblar el preu de la cotització del gas natural del mercat elèctric de forma temporal per evitar que l’escalada alcista de la matèria primera repercuteixi directament en la factura de la llum dels consumidors.

El disbarat és encara més gran a l’analitzar el preu per hores del dia. Entre les 7 i les 8 de la tarda, escalarà fins als 700 euros per megawatt hora, mentre que durant 10 hores serà superior als 600 euros. Uns preus mai vistos en un mercat que es mou al ritme de la guerra d’Ucraïna i que no té precedents. La mitjana de preus des del 2014, quan es van acoblar tots els mercats europeus, fins a finals del 2019, abans de l’inici de la pandèmia que va desplomar els preus per la baixa demanda, va ser de 48,21 euros per megawatt hora, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). Abans d’això, entre 1998 i el 2014, va ser de 39,23 euros per megawatt hora. El 2020, de 33,95 euros, i el 2021, l’any amb el preu més car de la història, va escalar fins a una mitjana de 111,93 euros per megawatt hora. 

El mercat elèctric europeu es regeix per un sistema de fixació de preus marginalista. Això significa que l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta. I l’última tecnologia, en el cas del mix espanyol d’electricitat, solen ser els cicles combinats –que cremen gas natural– i l’energia hidràulica –que fixa el seu preu en funció del cost d’oportunitat–: ¿Què suposaria que no hi entrés la hidràulica?. És a dir, el preu de l’electricitat segueix l’estela del preu de cotització del gas natural i davant uns costos disparats d’aquesta matèria primera es desboca.

Això fa que a la resta de països europeus el preu de l’electricitat en el mercat majorista tingui aquest dimarts uns nivells molt similars. En el cas del Regne Unit, serà de 460,96 euros per megawatt hora; a França, de 540,66 euros per megawatt hora, i a Alemanya, de 487,57 euros per megawatt hora. Per això, fa mesos que el Govern espanyol demana a Brussel·les que desacobli el preu del gas del preu del mercat elèctric. I tot i que la mesura al principi no semblava del gust de la Comissió Europea, ara sembla inevitable amb uns preus que no deixen de créixer.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat a través de Twitter que serà aquest dimarts quan s’anunciïn les mesures que seguiran la mateixa línia que les recomanacions de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) de diversificar el subministrament de gas a Europa, accelerar la implantació de renovables i millorar l’eficiència energètica. Falta saber si s’hi inclourà la desvinculació del gas del mercat elèctric i com s’executaria aquesta sortida, bé traient als cicles combinats de la cassació, per evitar, així, el contagi sobre la resta de tecnologies, o bé a través d’un preu límit, a partir del qual no es pugui escalar. En qualsevol dels casos, es compensaria després els cicles combinats per l’impacte del cost de gas natural que pateixin.

Tomorrow the @EU_commission will table proposals on how to quickly get rid of our dependency on Russian fossil fuels.

This means:

• Diversifying suppliers, switching to LNG and pipeline gas
 
• Repowering the EU by investing in renewables
 
• Improving energy efficiency pic.twitter.com/dDzZUru005

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) 7 de marzo de 2022

Però a més, en el cas espanyol, el problema és més gran que en altres països perquè la tarifa domèstica de preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), a la qual es poden acollir els consumidors més vulnerables per rebre el bo social elèctric, està indexada als preus de l’electricitat en el mercat majorista i, per tant, reben qualsevol fluctuació que es produeixi en el mercat de forma instantània.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Aquesta tarifa regulada sempre ha sigut la més beneficiosa per als consumidors perquè és la més transparent i perquè serveix de referència per a les comercialitzadores per establir els preus dels contractes del mercat lliure. Però amb els actuals preus desbocats ha deixat de ser rendible per als consumidors, que l’any passat van pagar un 20% més que la mitjana d’usuaris del mercat lliure i que aquest mes tindran uns preus impronunciables, si no hi ha un remei abans que s’emetin les factures. Doncs, la rebaixa d’impostos (IVA reduït del 4%, impost especial a l’electricitat del 0,5% i suspensió del 7% a la producció elèctrica) que s’estendrà fins al juny no serà suficient i aquest any la rebaixa de càrrecs és inferior a la de l’any passat (del 96% de llavors al 30% actual).

El Govern va realitzar a l’octubre, el mateix dia en què el mercat majorista superava la barrera psicològica dels 200 euros, una consulta pública per a una possible modificació de la tarifa regulada, de la qual no s’ha tornat a saber res. Si bé és veritat que, als països on no hi ha una indexació entre el PVPC i la factura, el mercat elèctric continua sent la referència a l’hora d’establir els preus per als consumidors, per la qual cosa en un període normal, sense els factors exògens extraordinaris d’una guerra, qualsevol tarifa lliure és més cara que la regulada, però menys volàtil.