El preu de la llum segueix la seva escalada i aquest dijous arribarà als 188,18 euros

La repercussió del pla de xoc del Govern per evitar l’alça del preu de la llum a la factura dels consumidors ha aixecat polseguera entre les empreses i ha avivat el debat al Congrés dels Diputats, però cap efecte ha tingut en el mercat que continua desbocat. Aquest dijous el preu de l’electricitat en el mercat a l’engròs ascendirà fins als 188,18 euros el megawatt-hora, gairebé 16 euros més que el preu d’aquest dimecres i 35 euros més que el dia anterior. El preu màxim horari de la jornada es registrarà entre les 21.00 i les 22.00 hores i arribarà als 198,85 euros el megawatt-hora, mentre que el més baix serà de 180 euros (de 03.00 a 06.00 i de 16.00 a 18.00 hores).

D’aquesta manera, el preu de l’electricitat s’acosta sense cap sigil als 200 euros el megawatt-hora que podria polvoritzar en uns dies si el preu del gas en els mercats internacionals segueix el ritme actual. El Govern considera que el preu de la cotització continuarà pujant, almenys, fins al març de l’any que ve, tot i que l’increment no hauria d’afectar ja al preu que paguen els consumidors a la factura, ja que per a això l’Executiu ha desenvolupat tota una sèrie de mesures que pretenen assimilar el preu final del rebut d’aquest any al del 2018 i que té com a principals mesures una retallada d’uns 2.600 milions d’euros en els «beneficis extraordinaris» que reben les nuclears, grans hidroelèctriques i renovables i la reducció de l’impost especial de l’electricitat del 5,11% al 0,5%.

L’evolució dels drets d’emissió (amb un increment del 120% respecte a fa un any) i l’increment de la cotització alcista del gas natural en els diferents ‘hubs’ nacional i internacionals (en el mercat ibèric del gas, gestionat per MIBGAS, el preu de cotització de gas spot s’ha incrementat un 300% en un any) són els culpables que el preu de la llum en el mercat a l’engròs s’hagi disparat. El mercat espanyol és marginalista, és a dir, totes la instal·lacions de producció perceben el mateix preu corresponent a l’ofert per l’última instal·lació que ha casat oferta i demanda per a aquella hora. Per això, les tecnologies més cares i més contaminants són les que determinen el preu que es replica en la resta de tecnologies que entren en aquest paquet de generació. Així, com indica el Govern, «mentre no es produeixi el desplaçament definitiu de les centrals de generació que depenguin de variables com la cotització del gas natural, el senyal de preu continuarà sent marcat per tecnologies emissores (directament o, de manera indirecta, per cost d’oportunitat d’altres tecnologies)». 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

En aquest sentit, l’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea i vicepresident de la Comissió, Josep Borrell, ha advocat aquest dimecres per reformar el sistema europeu de fixació de preus de l’electricitat a causa de les seves «massa disfuncions» una cosa que també va demanar fa uns mesos la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la Comissió Europea sense gaire èxit. «Tard o d’hora, Europa hi haurà de dir alguna cosa. El sistema ha de ser revisat perquè té massa disfuncions. La translació del cost del gas a altres energies el cost de producció del qual no té res a veure amb el preu de gas és una cosa que no té una justificació econòmica clara», ha remarcat Borrell, en declaracions a RNE recollides per Europa Press.

Borrell creu que finalment aquest debat s’obrirà al si de la Comissió Europea perquè la pujada dels preus de l’electricitat acabarà per afectar tots els països, no només Espanya. «A Espanya tenim un sistema on es factura al preu de cada dia i els increments de preus els notem immediatament. En la majoria dels països europeus, els contractes són a preu fix anual i, per tant, no ho notaran fins a finals d’any, però ho notaran, perquè el preu del gas puja per a tothom», ha explicat.