Les mútues gasten més de mig milió de diners públics en detectius per seguir empleats de baixa

Mentre que la vida política espanyola ha canviat radicalment els últims dies per un suposat cas de seguiments i espionatge, en la vida econòmica, pagar detectius amb diners públics per seguir perceptors de prestacions per si estan cometent frau no és res estrany; de fet, és una pràctica habitual. Només des de començament d’any, l’Administració ha compromès més de mig milió d’euros per a diferents agències d’investigadors amb l’encàrrec que vigilin, segueixin i gravin treballadors de baixa, aturats i autònoms sense activitat per si estan incomplint les condicions associades a les ajudes públiques que estan cobrant. Els càlculs oficials diuen que la despesa compensa, perquè els diners estalviats en subsidis immerescuts són superiors al que s’inverteix en investigacions; els detectius, per la seva part, es queixen que estan mal retribuïts per una tasca «necessària per al sistema».

Segons les dades de la Plataforma de Contractació de l’Estat, en aquests primers compassos de 2022 ja s’han adjudicat deu contractes pels quals set empreses de detectius realitzaran més de 1.600 tasques d’indagació en els pròxims dos anys per descobrir, per exemple, «si l’investigat realitza alguna activitat laboral, per compte d’altri o pròpia, o qualsevol altra activitat incompatible amb la seva prestació (deambulació, càrrega de pesos, moviment d’extremitats o tronc, conducció de vehicles, etc.)», com es descriu en el plec de prescripcions tècniques d’un dels contractes. L’import total d’adjudicació en aquests dos primers mesos de l’any suma 524.167 euros.

A més de les prestacions laborals clàssiques (incapacitat temporal, atur o cessament d’activitat –l’«atur dels autònoms»–), pot ser que als investigadors els demanin investigar altres ajudes més específiques: un altre dels punts del contracte detalla que, en cas de sospita sobre algun beneficiari de la prestació de cura de fills menors afectats per malaltia greu, el detectiu comprovarà, entre altres coses, la «dedicació del progenitor a la cura directa, contínua i permanent del menor malalt durant les hores de reducció de la jornada laboral i dins del període en què percep la prestació». Els contractes especifiquen que les indagacions dels investigadors han d’incloure proves gràfiques: en un es llegeix que «l’informe [del detectiu] anirà acompanyat d’un reportatge vídeo gràfic que inclourà tot el material gravat i fotografiat (CD, DVD o USB) amb prou qualitat per poder identificar el subjecte investigat sense cap mena de dubte».

Els resultats compensen

Els òrgans de contractació d’aquests serveis són les mútues, associacions d’empresaris que col·laboren amb la Seguretat Social en la gestió d’algunes prestacions. Són ens privats però sense ànim de lucre i –el més important– gestionen recursos públics: els diners que fan servir –per tant, el que s’utilitza per abonar aquests serveis d’investigació– procedeix de les cotitzacions socials que paguen empreses i treballadors. L’ús de detectius està generalitzat en el sector, tot i que en aquests primers mesos de l’any algunes mútues han sigut més actives en l’impuls i adjudicació de contractes, com MC Mutual, Ibermutua i MAZ. Cap d’elles ha volgut respondre als requeriments d’aquest diari sobre aquesta pràctica, però tampoc la patronal sectorial, AMAT.

La Seguretat Social (que és qui tutela les mútues) sí que respon i les seves xifres mostren que aquesta inversió de diners públics dona resultats: una anàlisi sobre 1.300 seguiments que van costar 900.000 euros van permetre als serveis socials estalviar 28 milions d’euros en prestacions cobrades indegudament, segons fonts d’aquesta institució; és a dir, per cada cas es van invertir gairebé 700 euros i se’n van recuperar més de 21.000. Aquestes fonts afirmen que els detectius s’utilitzen en casos «molt puntuals en els quals hi ha sospites clares de frau».

Els detectius protesten

Amb tot, els investigadors es queixen que les quantitats que paguen les mútues per les seves indagacions són molt escasses i els terminis que fixen per a les indagacions són molt curts, això els obliga a realitzar precàriament un treball «necessari», segons Antonio Labrador, detectiu i vicepresident primer de l’Associació Professional de Detectius Privats d’Espanya (APDPE): «Hi ha molts fraus i amb la inspecció sanitària i la inspecció de treball no arriben per controlar-los. Si el sistema funcionés bé, gràcies als detectius l’erari públic estalviaria milions d’euros per la detecció de falses baixes i graus d’invalidesa que no es corresponen amb la realitat», assevera.

La informació que inclou el plec del contracte revela les condicions en les quals s’investiga. Els seguiments «positius» (en els quals es detecta frau) es paguen millor que els «negatius» perquè permeten aconseguir l’objectiu d’un «estalvi per al patrimoni de la Seguretat Social dels costos que comporten les prestacions» que es reben de manera irregular. També guanyen més els detectius que detecten irregularitats en les baixes per contingències professionals (les que tenen origen laboral) que en les associades a contingències comunes (malalties o accidents no relacionats amb la feina), perquè les primeres tenen millors condicions que les segones i, per tant, costen més diners a la Seguretat Social i a les mútues.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els problemes, explica Labrador, són de diners i de temps: «Al final, les mútues sempre contracten l’agència que fa l’oferta econòmica més baixa, sobre uns preus de concurs que ja són indignes: ¿es pot fer una investigació per 300 euros quan requereix desplaçaments, personal, hores de treball i recursos materials? Parlem clar: el seguiment no serà rigorós. I de vegades només autoritzen un dia d’investigació. ¿Com podem presentar-nos davant un jutjat i dir que hem tret certes conclusions quan amb aquell temps els resultats són parcials, en el millor dels casos?», es pregunta. «Aquest sistema no ajuda el nostre sector i les mútues obtenen per aquests preus un servei completament mediocre», conclou.

Els contractes adjudicats aquest 2022 a agències de detectius arriben a 12 províncies: la Corunya, Albacete, Ciudad Real, Osca, illes Balears, Lleida, Lugo, Madrid, Múrcia, Navarra, Santa Cruz de Tenerife i Sevilla, però moltes de les que falten apareixen a la llista de l’any passat: una recerca al Portal de la Transparència de l’Estat reflecteix que el 2021, diferents mútues van contractar 52 agències de detectius per trobar casos de frau en prestacions mitjançant vigilàncies i seguiments per un import total de 506.389 euros.