Obituari

Antoni Negre, ¿l’últim burgès?

L’expresident de la Cambra de Comerç era representant d’una saga de corredors de borsa i famílies de l’alta societat de Barcelona

Antoni Negre, ¿l’últim burgès?

Guillermo Moliner

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Antoni Negre Villavecchia (Barcelona, 1931), traspassat dimarts, era potser un dels últims representants de l’alta burgesia catalana il·lustrada, fill d’un corredor de borsa i de la filla d’una família entroncada amb els Sagnier i els Vidal Quadras. Amb un ampli bagatge empresarial i en el sector bancari, la seva etapa de més fama va ser durant la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de 1991 fins al 2002. Una institució, controlada avui per una majoria independentista de pimes allunyades del vell ‘establishment’ del món dels negocis català, que destaca la seva defensa dels «interessos generals de l’economia» i el seu compromís per fer de la Llotja de Mar de Barcelona la seu corporativa de la Cambra.

A Negre se li atribueix haver impulsat el rol de la Cambra i de la Fira de Barcelona en què l’organisme cameral participa. Representant d’una alta burgesia procedent de temps de glòria industrial se’l considerava «no alineat» amb cap ideologia política públicament, segons els que el van conèixer bé. El seu principal objectiu era, afirmen, «defensar els interessos generals de l’economia».

Afable i cordial –és d’aquelles persones que «mai entrarà davant de ningú en un ascensor», va afirmar un cronista coneixedor de l’alta societat fa uns anys–, aquest ‘gentleman’ va haver de retirar-se de la vida activa fa uns anys a causa d’un desafortunat accident domèstic que el va tenir en estat de coma induït durant diversos mesos. En els últims temps s’havia retirat totalment de la vida pública.

Patronals i administracions

Com a president de la Cambra va esquivar el recel de les patronals. També va ser un dels impulsors del creixement de la Fira de Barcelona, amenaçada per la madrilenya Ifema, i va saber lidiar amb les lluites protagonitzades per les dues administracions que volien dominar l’entitat: d’una banda, la Generalitat, amb Jordi Pujol al capdavant; i, de l’altra, l’Ajuntament de Barcelona, amb Pasqual Maragall com a alcalde. Una de les entitats creades durant el seu mandat va ser el Consorci de Promoció Turística de Barcelona el 1993, avui amb el segell Barcelona Turisme. A més de la Cambra, van formar part d’aquesta entitat l’Ajuntament i la Fundació Barcelona Promoció.

A part de la Cambra, va ser president del Consell de Cambres de 1991 al 2002. Des de 1996 fins a finals de 1998 va ser nomenat president d’Eurocambres, l’associació que aplega a Brussel·les més de 1.200 cambres de comerç europees.

El 2003, el que llavors era president de la Generelitat, Jordi Pujol, li va entregar la Medalla d’Or de la Cambra de Comerç, i el novembre del 2006 va rebre la medalla d’or del Consell de Cambres.

Notícies relacionades

Negre era advocat i economista. Es va casar el 1957 amb Maria Assumpció Masià Mas-Bagà, amb qui va tenir dues filles. Del seu pare va heretar el gust per l’activitat mercantil, i de la seva mare, Enriqueta, que posa nom a una important fundació contra el càncer infantil, la sensibilitat per la música i la pintura i les arts en general, al procedir d’una família assídua del Liceu.

El 1959, Negre va fundar amb la seva família una empresa de fabricació de materials auxiliars per a automòbils i, més tard, Cables de Comunicación SA. Va ocupar diversos càrrecs com a executiu, entre els qual el de director delegat del Banc de Biscaia a Catalunya (1976-93) i president de Banca Catalana durant tres anys, així com de la química Abelló Linde. Després va passar a ser president de la Cambra, després del promotor Josep Maria Figueras, fundador d’Habitat, que ho va ser de 1979 a 1990.