Final el 28 de febrer
Ertos covid: Dos anys d’acords ‘in extremis’
(I-D) El presidente de CEOE, Antonio Garamendi; el lÃder de UGT, Pepe Ãlvarez; la ministra de Trabajo, Yolanda DÃaz; el presidente de Cepyme, Gerardo Cuevas; y el lÃder de CCOO, Unai Sordo, conversan durante el acto de firma del VI Acuerdo de Solución Autónoma de Conflictos Laborales (ASAC) entre CEOE y Cepyme, y CCOO y UGT, en la Fundación SIMA, en Madrid (España), a 26 de noviembre de 2020. /
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La història dels ertos covid és una història d’èxit, en la qual el Govern ha destinat una quantitat sense precedents de recursos per salvar milions de llocs de treball i que ha sigut un consens unànime en el diàleg social i només Vox s’ha despenjat en el Congrés de recolzar les successives renovacions d’aquesta eina. En les sessions parlamentàries dels primers compassos de la pandèmia l’encreuament de retrets verbals entre el PSOE, Unides Podem i el PP per la paternitat (i part del rèdit electoral) de la mesura van ser una constant. La primera menció als expedients de regulació temporal d’ocupació es remunta al text original de l’Estatut dels Treballadors, de 1980 i amb l’extinta UCD a la presidència del Govern.
No obstant, la història dels ertos també ha deixat els seus moments foscos, com quan el SEPE es va endarrerir a l’hora de pagar les primeres prestacions i va arribar a deixar centenars de milers de treballadors fins a tres mesos sense ingressos. Al seu pic màxim fins a 3,4 milions de treballadors van arribar a estar coberts per un expedient d’aquest tipus, davant els poc més de 100.000 que perduren actualment. Per sostenir aquest escut laboral l’erari públic ha fet un esforç sense precedents i porta gastats, entre ajudes a les empreses i prestacions, 29.050 milions d’euroa, segons dades dels ministeris de Treball i Seguretat Social.
Notícies relacionadesSi bé el Govern ha aconseguit mantenir intacte el front amb patronal i sindicats en totes i cada una de les set renovacions que hi ha hagut des del març del 2020 fins al febrer del 2022, això no ha estat exempt de tensions i reunions intempestives a poques hores de vèncer el termini per renovar les ajudes. Especialment agònica va ser la cinquena pròrroga, que va requerir un Consell de Ministres extraordinari i la CEOE es va sumar al pacte una vegada ja començat el conclave governamental. El rebuig dels empresaris a acceptar les limitacions a l’acomiadament durant els sis mesos després de l’erto va tensar les negociacions, així com l’exclusió de determinats sectors en fases diferents de la pandèmia.
Dos anys després, els ertos covid donen pas als nous ertos de la reforma laboral, que recullen l’experiència pandèmica i que a partir del 28 de febrer provaran la seva eficàcia com a alternativa atractiva a l’acomiadament per a les empreses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR