Soc Mobilitat: una concessió rescatada per falta d’activitat

Malgrat la tensió viscuda fa uns mesos pels incompliments, des de l’entitat financera afirmen que, tant des del seu vessant de soci de l’empresa adjudicatària com des del financer, sempre han ofert «el recolzament que ha sigut necessari per tirar endavant un projecte que és complex, però també necessari». I afegeixen que continuaran «donant aquest recolzament, especialment ara que s’encara ja la fase final de desplegament i posada en marxa».

Retards i despropòsits

En tot cas, els retards i despropòsits en la implantació d’aquesta modalitat que persegueix substituir les targetes de cartró que fan servir els usuaris, que s’utilitzen a nombroses ciutats del món, han disparat els costos del projecte, que inicialment eren de 58 milions, fins a l’entorn dels 100 milions d’euros.

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), de la qual la Generalitat controla el 51%, ha decidit avançar fins a 14 milions d’euros a Soc Mobilitat per evitar la fallida, ja que la companyia, constituïda el 10 d’octubre del 2014, no disposa de prou finançament i d’activitat que li proporcioni ingressos. Si incompleix els compromisos renovats, la concessionària haurà de tornar els diners. Aquesta operació, de la qual ja s’han avançat 10,6 milions, segons el diari ‘Ara’, equival a un rescat que es va portar a terme per evitar que el projecte naufragués, segons un informe de l’ATM.

Deute de llarg a curt

Fa temps que les auditories de la societat realitzades per KPMG emeten alertes. En les dels comptes del 2020 s’afirmava: «Amb motiu del retard en la implementació del projecte T-Mobilitat, la societat ha rebut el mes d’abril del 2020 un escrit de l’entitat financera atorgant del contracte de finançament amb referència a l’incompliment de determinades obligacions derivades de l’esmentat contracte, manifestant l’existència de causa de venciment anticipat del crèdit i del contracte de permuta financera, cosa que afecta addicionalment la disponibilitat de l’esmentat contracte de finançament, per a la qual es requereixen aprovacions addicionals per part del banc».

Tot això apuntava a «l’existència d’una incertesa material que pot generar dubtes significatius sobre la capacitat de la societat per continuar com a empresa en funcionament». Als seus informes l’auditor, a més d’explicar que la companyia no li facilitava tota la informació, la qual cosa li impedia determinar l’impacte financer de les demores en el projecte, ressaltava males praxis, com la comptabilització de més de 96 milions com a deute a llarg termini, que, en realitat, s’hauria d’incorporar en els comptes del 2019 i 2020 com deute a curt. Això suposaria una exigència de devolució immediata per part del banc.

Perill de descarrilament

L’avançament de l’ATM, que ha paralitzat el naufragi del projecte, s’haurà de descomptar dels ingressos mensuals per tarifa de gestió de Soc Mobilitat dels dos últims anys de concessió, 2032 i 2033. ATM i la concessionària han acordat ja quatre modificacions contractuals, el 2017, el 2020 i dues més el 2021. L’objectiu inicial era que el sistema es comencés a implantar el 2016 i que el 2018 funcionés ja a tot el territori, uns plans que amb els diferents canvis s’han anat retardant.

Notícies relacionades

Un error a la web de T-mobilitat deixa al descobert dades dels usuaris

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

En l’actualitat, encara no està en marxa i, fins i tot, ha corregut el risc de descarrilar. Els socis de la companyia eviten donar explicacions sobre aquest fiasco, que va començar per qüestions tecnològiques i en el qual es va creuar també la pandèmia, i remeten a ATM. Un d’ells, que alhora és finançador, CaixaBank, va esgotar la seva paciència i va restringir el crèdit concedit per incompliment, cosa que ha desembocat en el rescat de l’ATM.

En una compareixença al Parlament el 2019, el llavors conseller de Territori, Damià Calvet (avui president del Port de Barcelona), va afirmar que s’havien obert fins a set expedients a la societat concessionària pels retards. També va afirmar que s’havien remès fins a 36 avisos oficials alertant dels retards detectats a la societat concessionària.