La salut mental, principal amenaça per a la ‘gran dimissió’ a Espanya

L’any passat, prop de 50 milions de treballadors van decidir abandonar la seva feina als Estats Units. En algun dels principals països d’Europa, com Itàlia, el denominat com a ‘fenomen de la gran dimissió’ va afectar també més d’un milió d’empleats. No obstant, a Espanya, segons les dades d’afiliació de la Seguretat Social, tot just 30.000 professionals van renunciar voluntàriament al seu lloc de treball.

El principal motiu de la diferència que hi ha entre Espanya i els Estats Units es troba en les mateixes dades d’ocupació dels dos països. A finals de l’any passat, la taxa d’atur al país nord-americà va ser del 3,9%, davant el 13% nacional. A Itàlia, la dada és del 9%. «La situació a Espanya és molt diferent perquè, si el treballador abandona el seu lloc de treball, no té grans garanties d’aconseguir-ne un altre, excepte que parlem de sectors o llocs de treball molt demanats», assenyala Mónica Pérez, directora de Comunicació i Estudis d’InfoJobs. «En qualsevol cas, no hi ha dubte que s’està produint un canvi de mentalitat pel que fa a les prioritats del professional espanyol. Ara que el mercat d’ocupació sembla recuperar-se, s’haurà de veure com evoluciona aquest fenomen».

Així, d’acord amb les dades de l’estudi d’InfoJobs sobre l’abandonament de l’ocupació a Espanya, fins a un 23% dels treballadors espanyols es van plantejar el 2021 deixar el lloc de treball, i un 27% es planteja fer-ho aquest 2022. Per a aquest 27% de treballadors, les principals raons que els impulsen a abandonar la seva feina són: la salut mental (32%), les condicions econòmiques (27%), l’experiència de dedicar-se a una cosa diferent (26%) i la conciliació entre la vida personal i laboral (24%).La salut mental, principal motiu per abandonar la feina

fins a un 23% dels treballadors espanyols es van plantejar el 2021 deixar el lloc de treball, i un 27% es planteja fer-ho aquest 2022.la salut mental (32%), les condicions econòmiques (27%), l’experiència de dedicar-se a una cosa diferent (26%) i la conciliació entre la vida personal i laboral (24%).La salut mental, principal motiu per abandonar la feinaSegons les últimes dades de l’Enquesta Europea de Salut, difoses per l’INE, a Espanya, a mitjans del 2020, hi havia 2,1 milions de persones amb un quadro depressiu. A més, la prevalença de la depressió en dones duplica la dels homes (el 7,1% davant el 3,5%), i en els quadros de depressió greu la diferència és encara més gran: per cada cas greu en homes n’hi ha 3,5 en dones. D’altra banda, l’últim informe d’InfoJobs sobre salut mental i beneficis laborals (novembre del 2021), indica que un de cada dos problemes de salut mental de la població ocupada està relacionat directament amb la feina.

Per rang d’edat, entre els més joves (16-24 anys), preval el dedicar-se a una cosa diferent (30%) i les condicions econòmiques (29%). En tercer lloc, apareix la salut mental, amb un 19% de les mencions. No obstant, segons els segments d’edat avancen, la salut mental i fins i tot la física es converteixen en les principals raons per abandonar el lloc de treball.

Els perfils inconformistes, els més proclius a afegir-se al fenomen

Els perfils inconformistes, els més proclius a afegir-se al fenomenA finals del 2021, InfoJobs va donar a conèixer quins són els perfils actitudinals dels treballadors a Espanya: conservadors (34%), vocacionals (29%), benestants (20%) i inconformistes (17%). Atenent a les característiques que defineixen cada perfil, s’arriba a la conclusió que el segon és el que més possibilitats té d’afegir-se al fenomen de la gran dimissió.

Als inconformistes, el perfil més atípic, els agrada estar a l’última en digitalització. Alhora, estan constantment formant-se i reciclant els seus coneixements. La feina no els motiva especialment: és una obligació que els permet guanyar diners per dedicar-se després al que realment els interessa. Es decanten, per tant, per empreses que aposten pel talent, que ofereixen projectes reptadors i que treballen en la millora contínua i el creixement professional continuat. Finalment, estan disposats a canviar de ciutat, comunitat autònoma o fins i tot país si se’ls presenta una bona oportunitat laboral.

L’inconformista és un perfil jove i majoritàriament masculí, amb cert nivell formatiu i altament digitalitzat, que treballa en sectors d’informació i comunicacions –d’alta demanda– o administratius i serveis auxiliars.

D’altra banda, també resulta interessant abordar el cas particular dels vocacionals, per als qui la feina és la seva passió i una forma de desenvolupament professional i creixement personal. Tenen clars els seus objectius professionals i a què aspiren, i estan disposats a esforçar-se, treballar molt i formar-se per aconseguir-ho. És un perfil que es concentra en edats de 35 a 54 anys, amb nivells d’estudis alts i àmpliament digitalitzats, que es dediquen especialment a activitats professionals, científiques o sanitàries, a educació o a informació i comunicacions.

Notícies relacionades

Cremats a la feina, però sense renunciar

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Doncs bé, tot i que a priori aquest perfil és el que menys es planteja deixar el seu lloc de treball, també és cert que, en els dos últims anys, els professionals de sectors com el sanitari o l’educació han sigut els que més situacions d’estrès han patit amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, al llarg d’aquest any, i de prolongar-se la situació, el fenomen de la gran dimissió també podria afectar aquests treballadors.

De fet, segons dades de l’estudi ‘Radiografia de la situació professional i emocional de la professió infermera’, realitzat pel Consell General d’Infermeria, la meitat de les infermeres i infermers espanyols s’han plantejat deixar la professió durant la pandèmia.