La cúpula de la CEOE rebutja la pujada a 1.000 euros del salari mínim

El comitè executiu de la CEOE s’ha reunit aquest dimarts al migdia per analitzar la proposta remesa des del Ministeri de Treball per apujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros bruts (en 14 pagues). La cúpula de la gran patronal ha votat de manera unànime en contra de l’oferta perquè la considera nociva als seus interessos i anticipa un segon ‘no’ dels empresaris a incrementar el sou mínim en els termes proposats pel Govern, segons traslladen fonts de la patronal. Ja l’any passat els patrons es van oposar a la pujada de 15 euros –de 950 euros a 965 euros– i ratifiquen ara el seu ‘no’ a apujar-lo 35 euros aquest any –de 965 a 1.000 euros–. Excepte sorpresa d’última hora, els negociadors de la CEOE traslladaran formalment al Govern el seu rebuig en la reunió prevista per a aquest dimecres a les cinc de la tarda, on el Ministeri de Treball pretén donar carpetada (amb acord o sense) a la negociació per actualitzar aquest 2022 l’SMI.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ja va avançar que arribar als «1.000 euros ho veig complicat», i que Treball arribés als quatre dígits en la seva primera oferta no augurava predisposició per part dels empresaris. El president de l’ATA i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor, ja avançava a títol personal aquest mateix dimarts l’opinió de gran part de la cúpula dels patrons. «El Govern és molt lliure de prendre [la decisió d’apujar l’SMI a 1.000 euros], però nosaltres també som molt lliures de dir-li que està prenent una decisió terrible», ha declarat aquest dimarts en roda de premsa. «Hi ha persones que volen impulsar projectes personals utilitzant el Butlletí Oficial de l’Estat», ha afegit.

Des de la patronal catalana Foment del Treball –una de les grans federacions de la CEOE– no s’han posicionat públicament sobre el tema, si bé ja van avançar dilluns al matí que «ara no és el moment» d’apujar el salari mínim, en paraules del seu director de relacions laborals, Javier Ibars. La divisió dins de la gran patronal espanyola que va generar el recolzament a la reforma laboral –amb Foment, la patronal madrilenya, la de l’automòbil i l’agrària en contra– s’ha recosit amb la carpeta del salari mínim i els empresaris s’han alineat de manera unànime en el ‘no’ als 1.000 euros. Apujar el salari mínim a 1.000 euros implicaria un augment dels costos laborals per als patrons de 600 euros anuals per treballador.

Negociació salarial costa amunt

Notícies relacionades

Només Espanya, Bulgària i Letònia no han apujat (encara) el salari mínim aquest 2022

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

El rebuig dels patrons a assumir un increment de 35 euros respecte a l’encara vigent SMI, cosa que representaria un augment del 3,6%, avança una complicada negociació salarial durant aquest exercici. Empresaris i sindicats ja han posat en marxa la maquinària per renovar el caducat Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), una espècie de ‘conveni de convenis’ que fixa les recomanacions per actualitzar salaris en la renovació de futurs convenis. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, la CEOE, Cepyme, CCOO i UGT s’han emplaçat formalment a començar a negociar el 3 de març i, a partir d’allà, veure’s cada 15 dies per intercanviar propostes i poder tancar així en un termini de tres mesos aquest nou acord bipartit del diàleg social. 

Les recomanacions salarials de l’AENC no són obligatòries, però sí que exerceixen influència en la posterior negociació dels convenis sector a sector i província a província. El rebuig dels patrons a assumir un increment del 3,6% en el salari mínim anticipa que no veuran amb bons ulls fixar forquilles per sobre del 3%, com des dels sindicats es treballa atesa l’actual inflació. L’anterior AENC fixava una forquilla d’augments salarials per al període 2018-2020 d’entre el 2% i el 3%, i les centrals no aspiren a menys en aquest nou acord.