Preus

La distorsió de l’IPC pel càlcul imprecís de l’INE infla la despesa en pensions en 2.200 milions

L’organisme calcula fins ara la inflació només amb el preu de la tarifa elèctrica regulada, que ara és minoritària i que l’any passat va ser la que més va pujar, cosa que provoca un biaix a l’alça de l’IPC

La distorsió de l’IPC pel càlcul imprecís de l’INE infla la despesa en pensions en 2.200 milions
4
Es llegeix en minuts

La forma amb què l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mesura l’evolució del preu de la llum per calcular la inflació ha quedat obsoleta. L’organisme sempre ha calculat l’índex de preus de consum (IPC) utilitzant només la tarifa regulada de la llum, que abans era la majoritària però que ara té contractada a penes un 40% dels petits clients i que l’any passat va ser la que més va pujar per les alces desorbitades i la volatilitat del preu de l’electricitat.

Fins ara, l’INE ha deixat fora del càlcul de la inflació les tarifes del mercat lliure d’electricitat, que són les que concentren una majoria de clients i que l’any passat, en plena crisi energètica, es van mantenir estables i fins i tot van baixar. L’INE prepara un canvi de com mesura els preus de la llum per incloure aquestes tarifes del mercat lliure i aconseguir així que el càlcul de l’IPC sigui més fidedigne i ajustar-lo millor al consum real de les llars espanyoles.

A l’espera de la reforma, durant el 2021 el càlcul imprecís d’Estadística per utilitzar només les tarifes que més van pujar ha provocat una distorsió a l’alça de l’IPC, segons ha advertit el servei d’estudis de CaixaBank en un informe publicat aquesta setmana. Les estimacions dels analistes del banc apunten que utilitzar en els càlculs tant el PVPC com el mercat lliure hauria fet que la mitjana anual de l’IPC fos gairebé un punt inferior al 2021 i que al desembre hauria estat 1,8 punts per sota de la dada oficial.

Alça de les pensions

Una distorsió a l’alça per la forma de càlcul de l’INE que ha suposat que s’hagi inflat la despesa públic destinada a la revalorització de les pensions en uns 2.200 milions d’euros extres que no s’haurien assumit amb un càlcul de l’IPC més precís. Amb les dades facilitades per CaixaBank Research, la inflació entre el desembre del 2020 i el novembre del 2021 hauria sigut de menys de l’1,8% si s’hagués calculat el preu de llum incloent tots els tipus de tarifes elèctriques, i no el 2,5% oficial utilitzat per establir la revalorització de les pensions i la paga compensatòria.

El Govern va aprovar la setmana passada la revalorització de les pensions i la compensació per la desviació de la inflació el 2021. L’alça de les pensions contributives va ser del 2,5%, perquè aquesta era la mitjana d’inflació entre el desembre del 2020 i el novembre del 2021; la revalorització de les pensions no contributives i les mínimes va ser del 3%; i també es va aprovar la paga compensatòria per la pujada dels preus per aquest 2,5% davant el 0,9% previst (+1,6%).

En total, l’increment per aquesta revalorització va suposar un cost per a les arques públiques de 6.500 milions d’euros. L’Executiu va destinar 3.900 milions d’euros a cobrir la revalorització de totes les pensions (tot i que el 96% d’aquesta quantitat correspon a la pujada de les contributives) i 2.600 milions més per cobrir la paga extra per compensar la desviació de la inflació durant l’any passat.

Amb la menor dada d’inflació que resultaria d’utilitzar un càlcul de la llum més correcte, aquests imports s’haurien reduït fins als 2.810 milions per a la revalorització de les pensions i fins als 1.460 milions en el cas de la pagueta de gener. En total, l’estalvi estimat de la despesa pública per ajustar les pensions seria de 2.230 milions d’euros si per mesurar l’evolució del preu de llum s’hagués utilitzat tant la tarifa regulada com les del mercat lliure.

Ajornada la reforma

Fa una dècada, més del 90% de tots els clients elèctrics s’acollien a la tarifa regulada, per això era l’únic mesurament que feia l’INE per calcular l’evolució de la inflació. Però en els últims anys la fuga de clients del PVPC s’ha disparat i el transvasament a les tarifes del mercat lliure –malgrat ser normalment més cares– ha sigut massiu i ja copen gairebé el 61% del mercat del petit consumidor.

Notícies relacionades

L’INE ha treballat durant mesos amb les grans elèctriques per incorporar les tarifes del mercat lliure al càlcul d’IPC aquest mateix gener, però les noves dades facilitades per les companyies no són prou precises per a les exigències de l’INE, i la modificació en el càlcul es postergarà uns mesos. Iberdrola, Endesa i Naturgyque concentren encara el 80% de tots els clients, van remetre les dades corresponents a tot el 2021 i al gener amb informació dels preus pagats per tots els clients amb una potència contractada inferior als 10 quilowatts (kW).

Des de fa setmanes l’INE venia advertint en els seus contactes amb les elèctriques d’un problema amb la informació remesa, i és que l’organisme necessitava que les companyies desagreguessin les dades de contractes de llars i els de petits negocis. Des de les grans elèctriques s’esgrimeix, no obstant, que no poden desagregar més la informació, i que no tenen manera de saber si un pis està ocupat per una família o per un negoci com un despatx d’advocats, una gestoria o un centre mèdic.