La gigafàbrica d’hidrogen de Terol promet generar més de 5.000 llocs de treball

El projecte per a la producció a gran escala d’hidrogen verd a la localitat d’Andorra, a Terol, presentat al concurs de renovables del nus Mudèjar pel fons inversor CIP (Copenhagen Infrastructure Partners) i el gegant eòlic Vestas, també compta amb la participació de tres pesos pesants més de la indústria espanyola, com la companyia gasista Enagás, l’elèctrica Naturgy (abans Gas Natural) i el fabricant de fertilitzants Fertiberia. Aquest dimarts aquest consorci d’empreses ha anunciat públicament l’ambiciosa iniciativa d’inversió avançada aquest dilluns per El Periódico de Aragón, amb què prometen generar més de 5.000 llocs de treball a Aragó i València, on s’utilitzaria el gas produït a Terol per fabricar amoníac de forma sostenible.

El projecte es denomina Catalina i promet ser pioner en l’àmbit global per a la producció d’hidrogen i amoníac verd, que connectarà els excel·lents recursos renovables de Terol amb els centres de consum industrial a la costa est d’Espanya mitjançant una tuberia per al transport de l’hidrògen. Una vegada estigui completament implementat, el projecte arribarà als 5 gigawatts (GW) de potència eòlica i solar fotovoltaica a l’Aragó que proveiran un electrolitzador de 2 GW. En aquest sentit, Catalina podria produir prou hidrogen per cobrir el 30% de la demanda actual d’hidrogen a Espanya. 

El desenvolupament de la primera fase, segons afirmen els promotors en un comunicat, es troba avançada. S’espera que obtingui tots els permisos necessaris en els pròxims dos anys i iniciar la construcció a finals del 2023. Catalina I comptarà amb 1,7 GW d’energia eòlica i solar fotovoltaica connectats a un electrolitzador de 500 MW que produirà 40.000 tones d’hidrogen verd a l’any. El projecte connectarà Aragó i València a través d’un hidroducte que transportarà aquest hidrogen a una planta d’amoníac de nova construcció, que produirà 200.000 tones d’amoníac verd a l’any.

Un recurs clau per produir fertilitzants

L’amoníac verd s’utilitzarà per a la producció de fertilitzants sostenibles a la planta que Fertiberia té a Sagunt (València), cosa que suposarà un gran avenç en la descarbonització del sector agrícola. L’hidrogen verd també s’utilitzarà per descarbonitzar altres processos industrials i per injectar-lo a la xarxa de gas natural. 

Catalina I és una de les onze propostes que s’han presentat al concurs obert pel Ministeri per a la Transició Justa per adjudicar l’accés a la xarxa de 1.202 megawatts (MW) de potència renovable que havien quedat alliberats al nus Mudèjar després del tancament de la tèrmica de carbó d’Andorra el 30 de juny del 2020.

Impacte socioeconòmic a Terol

El consorci liderat per CIP assegura que la iniciativa «tindrà un gran impacte en el desenvolupament socioeconòmic de la zona». A més permetria reduir les emissions de CO2 en un milió de tones a l’any i fins a 2,5 milions quan estigui completament construït, l’equivalent al consum anual d’electricitat de gairebé dos milions de llars.

Els promotors asseguren que la col·laboració amb agents locals i el desenvolupament socioeconòmic local són «prioritats» per a aquest projecte i creuen «fermament en el valor de Catalina com a motor d’ocupació, desenvolupament de programes d’R+D+i i creació de noves cadenes de valor associades a la reactivació de l’economia a la zona».

També considera que el projecte constituirà una gran aportació al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d’energies renovables, hidrogen verd i emmagatzemament (ERHA), que pretén posicionar Espanya com a referent a la producció d’hidrogen verd en l’àmbit mundial.  

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

Els membres del consorci han firmat un acord de col·laboració per portar-ho a terme. La inversió final necessària, així com el percentatge de participació de cadascun dels membres, es confirmaran durant el desenvolupament d’aquest.

«Espanya i, en concret Aragó, ofereixen condicions molt bones per al desenvolupament d’aquesta tecnologia gràcies al seu excel·lent recurs eòlic i solar, el recolzament polític i la proximitat dels centres de demanda», afirma Søren Toftgard, soci de CIP, que afirma que es tracta d’una iniciativa «pionera a Europa». Per a Marcelino Oreja, CEO d’Enagás, el projecte «és el resultat d’un acord comú d’aquests líders internacionals al sector».