Les dones fan un 52% més d’hores extres gratis que abans de la covid

L’economia espanyola ja ha recuperat els nivells d’ocupació que tenia abans de la irrupció de la pandèmia, si bé la demanda encara no està recuperada del tot en alguns sectors. I això es nota en les hores que setmanalment treballen els assalariats espanyols, que encara són el 3,8% inferiors a les que es treballaven el 2019. Això s’explica, en gran part, pels mecanismes de protecció de l’ocupació habilitats pel Govern, com els ertos, que mantenen el lloc de treball però suspenen l’activitat del treballador. O les baixes laborals davant els contagis, especialment utilitzades davant l’actual onada d’òmicron i que l’últim mes han donat cobertura a gairebé dos milions de treballadors.

No obstant, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquesta setmana constaten el mal repartiment de la feina en l’economia espanyola. L’EPA permet una fotografia molt més detallada de com evoluciona el mercat laboral que la que mes a mes ofereixen les xifres d’afiliació a la Seguretat Social i atur registrat. I un dels indicadors que actualitza trimestre a trimestre és el de les hores extraordinàries treballades. A Espanya setmanalment durant l’últim trimestre de l’any es van fer, de mitjana, uns 6,3 milions d’hores extres. És a dir, assalariats que feien alguna hora més de les que contempla inicialment el seu contracte. Són una minoria, concretament el 5% dels assalariats, però aquesta minoria ja fa el 4,5% més d’hores de les que feia el 2019.

Seguint la tendència d’anteriors crisis, les primeres hores extres que es recuperen no són les que complementaran el salari i que el treballador accepta voluntàriament per arrodonir a final de mes la nòmina. Sinó que les primeres a tornar són les que els empresaris exigeixen als seus empleats, però no les hi paguen. Així el nombre d’hores extres no remunerades, que representen el 45% del total de les hores extres, ha crescut amb més intensitat. Concretament ara es fan el 13,2% més d’hores gratis en benefici de les empreses i a costa dels seus treballadors que abans de la pandèmia. En contraposició de les hores extres pagades, que encara són l’1,7% inferiors a l’etapa precovid.

Bretxa de gènere en hores extres

Notícies relacionades

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

Óscar Puente: "És clar que hi ha foc amic al PSOE, i em fa molta ràbia"

Les hores de feina estan mal repartides tant per sectors com entre homes i dones. Si bé les hores extres gratis entre els homes estan el 9,1% per sota dels nivells precovid, les hores extres gratis entre les dones s’han disparat el 52,4% respecte al mateix període. Per explicar-ho, des del gabinet d’estudis de CCOO de Catalunya assenyalen dos motius. D’una banda, l’efecte percepció, és a dir, que les persones que fan hores extres en són més conscients i així ho manifesten. No s’ha d’oblidar que l’EPA no deixa de ser una enquesta i té un element subjectiu. En aquest sentit, el teletreball i l’allargament de jornades des del mateix domicili han provocat que moltes dones declarin hores extres que abans podien exercir des del seu centre de treball, però que no percebien com un extra. L’esmentada percepció coincideix amb múltiples enquestes publicades aquests últims mesos amb la mateixa tesi. L’última, la de la consultora Hays, segons la qual el 61% dels empleats que teletreballen fan hores extres de manera recurrent i ni les cobren ni les compensen amb dies festius.

I, d’altra banda, hi ha un factor de composició. Els sectors que més activitat han recuperat estan ocupats per un alt nombre de dones. El cas més clar és el de les activitats sanitàries, en què les hores extres han augmentat el 32,1% i hi ha un alt percentatge de dones que el componen. O el d’activitats de la llar, en què les hores extres han pujat el 24% respecte al període precovid. O les activitats científiques, també feminitzades i amb el 30,7% més d’hores extres.